«Be water, my friend» o no. ¿I si l’aigua hagués matat Bruce Lee?

L’estrella de cine i mite de les arts marcials Bruce Lee va morir el 1973 als 32 anys de manera sobtada. La causa oficial va ser un edema cerebral provocat per una reacció al·lèrgica a un component d’un analgèsic. Tanmateix, les circumstàncies continuen sense estar clares en l’actualitat, ja que l’actor va patir diversos desmais durant els mesos anteriors a la defunció. En la seva entrevista més famosa, Lee va recomanar a la societat ser com l’aigua i desenvolupar al màxim la flexibilitat davant la vida. «No t’estableixis en una forma, adapta-la», deia. D’aquí va transcendir la cèlebre frase «Be water, my friend» (‘sigues com l’aigua, amic meu’, en català). Triat com un dels homes més influents del segle XX, la seva figura va alimentar les teories de la conspiració. De fet, es va arribar a dir que havia sigut assassinat per la màfia xinesa. Ara, uns metges espanyols posen sobre la taula una nova hipòtesi de la seva mort. Irònicament, l’aigua amb què tant s’equiparava Lee hi tindria molt a veure.

Aquell 20 de juliol de 1973, se sap que, després de consumir marihuana i de beure aigua, el mestre d’arts marcials va començar a tenir mals de cap i marejos. Per això, va decidir prendre un analgèsic anomenat Equagesic. Hores després va ser trobat inconscient i no es va poder fer res per la seva vida. L’autòpsia va revelar que va morir per una inflor al cervell derivada d’hipersensibilitat al·lèrgica al meprobamat, un component químic del calmant que va prendre aquell dia.

«Cap analgèsic va matar el Bruce»

Però el seu entorn va reiterar que no era la primera vegada que consumia aquest fàrmac i d’aquesta marca en concret, i que mai havia tingut una reacció adversa. «Ningú es mor per una pastilla d’Equagesic. Cap analgèsic va matar el Bruce», va afirmar el metge personal de l’actor, Donald Langford, unes declaracions que van tirar més llenya a les confabulacions.

Gairebé 50 anys després de la misteriosa mort de Lee, una investigació feta per experts de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid obre una teoria nova sobre la causa: un consum excessiu d’aigua el va matar. Més concretament, hauria tingut una hiponatrèmia, afirmen els autors de l’estudi, publicat en el número de desembre de la revista ‘Clinical Kidney Journal’ de la Universitat d’Oxford.

Un excés d’aigua el va matar: ¿Què és la hiponatrèmia?

La hiponatrèmia és la incapacitat del ronyó per excretar líquids. Es dona quan la concentració de sodi a la sang és anormalment baixa. La fallida renal provoca que els nivells d’aigua del cos augmentin i les cèl·lules s’inflin. Els símptomes més comuns són marejos, mals de cap i desorientació. En els incidents més greus, com el de l’actor, la mort.

«La hiponatrèmia és freqüent, ja que es troba en fins i tot un 40% de les persones hospitalitzades, i pot causar la mort en persones joves sanes. El fet que siguem un 60% d’aigua no ens protegeix de les conseqüències potencialment letals de beure aigua a un ritme més ràpid del que els ronyons poden excretar», afirmen els investigadors, que han interpretat «tota la documentació disponible sobre el cas».

Lee complia diferents factors de risc

Això inclou l’anàlisi de les dades físiques de Lee, que només tenia un 1% de greix corporal, quan es recomana tenir-ne entre un 10% i un 20%. A més, acaba de gravar una pel·lícula d’arts marcials. Com a resultat, va perdre 10 quilos i només en pesava 60. Cal recordar que feia 1,71 metres d’alçada.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Lee també complia amb diferents factors de risc que incideixen en la malaltia. A més de beure molta aigua, la seva dieta es basava en líquids i no aliments sòlids. Prenia productes diürètics per realçar la seva anatomia. Consumia elevades quantitats de marihuana, que provoca set, antiinflamatoris no esteroïdals, i altres opioides per al dolor a banda de l’Equagesic. A més

Tot i que sembli mentida, allò que el va portar a la fama també el va matar, ja que l’exercici físic és un component perillós per a la hiponatrèmia. El fet de ser físicament molt actiu, com era el seu cas, pot provocar un augment de la producció de l’hormona antidiürètica, la qual dificulta l’eliminació de líquids. Al final, i després de mig segle de suposicions, potser el doctor Langford tenia raó i cap pastilla va acabar amb Lee. Ho va fer la seva gran aliada, l’aigua.