Llibre pòstum

‘Kennedyana’: el naixement de la conspiranoia i l’adeu de Vicenç Pagès Jordà

Un homenatge a Blanquerna recorda l’escriptor mort a l’agost amb la presentació del seu llibre pòstum

‘Kennedyana’: el naixement de la conspiranoia i l’adeu de Vicenç Pagès Jordà

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un cercle es va tancar ahir a Blanquerna, la facultat d’on va ser professor. Vicenç Pagès Jordà va néixer l’any en què va morir J. F. Kennedy. La seva figura (o la llegenda que la va envoltar, més aviat) el va obsessionar tota la seva vida i s’acomiada dels seus lectors amb el seu llibre pòstum dedicat a «la dinastia que va crear la trama perfecta» (‘Kennedyana’, Folch & Folch). Un assaig literari que resumeix la seva curiositat per aquella família, que sintetitza la seva teoria i pràctica narrativa i que recull fils dispersos en cada un dels seus llibres, presentat en el que va ser un més dels actes d’homenatge que han seguit la mort el 27 d’agost (ho va ser el seu funeral, ho va ser la vetllada del cap de setmana passat a Girona) d’algú que s’emporta a la posteritat un reconeixement com a escriptor influent, professor compromès i crític tan entregat com exigent i insubornable.

Assagista i exalumne de Pagès, Joan Burdeus recorda un dels «preceptes» que seguia: «Eliminar la diferència entre periodisme i literatura». I Pagès ho va fer en un llibre que inaugura una nova sèrie dedicada a narratives de no ficció en la qual l’acompanyaran Kapuscinski, Carlin o Atxaga, amb un segell que recorda justament el nom de qui va ser el seu primer editor, Xavier Folch (i es titulava ‘Cercles d’infinites combinacions’).

«No tenim l’ambició de revelar el que va passar realment. Ens conformarem amb parlar sobre com es presenta i com es representa. Els esdeveniments, les interpretacions i les narracions que han generat els Kennedy s’imbriquen de tal manera que resulta estèril, si no contraproduent, esforçar-se a separar realitat i ficció», avança l’autor en el prefaci del text.

No per això va deixar de repassar la història de la família, el misteri de la seva mort, el llegat de la llegenda del Camelot americà. Sobretot, la llegenda. «L’acumulació de versions no ens ajuda a endevinar què va succeir. Disposem de tanta informació que no sabem res amb seguretat. Com més documents es desclassifiquen, més indesxifrable és el misteri. Les contradiccions i les llacunes donen lloc a hipòtesis contraposades, indemostrables, potser inventades. Com diu l’escriptor Don DeLillo, després de l’assassinat del president, «el nostre control de la realitat es va veure amenaçat».

Notícies relacionades

I aquesta és la clau del cas Kennedy. Ser la pedra angular de tota la conspiranoia contemporània. «Des d’aleshores –va escriure Pagès–, la hipòtesi de la conspiració es pot aplicar en tots els àmbits: la Casa Blanca estava avisada del bombardeig de Pearl Harbour, l’arribada a la Lluna no es va produir, Ali Agca treballava en equip, la mort de Lady Di no va ser un accident, el papa Joan Pau I va ser enverinat, el Govern americà va fer caure les Torres Bessones, la covid és una arma biològica...».

‘Kennedyana’ és un llibre del qual va arribar a controlar el seu final i que «va executar l’últim any i mig de la seva vida, tot i que el que més importa és el temps que feia que el tenia pensat, des de la seva joventut», explica l’editor Ernest Folch. «Amb infinitat de lectures, visionament de pel·lícules documentals, ingent informació recuperada durant dècades...», destaca l’escriptor Marc Pastor. I per escriure un text «en clau conspiranoica, que és el que faria qualsevol persona assenyada», remata Adrià Pujol Cruells, un dels escriptors, col·legues i familiars que van participar en l’homenatge amb lectures del text o analitzant la seva obra literària, al costat dels abans citats: Jordi Marrugat, la seva filla Berta Pagès, Màrius Serra, Josep Lluís Micó, Miquel Berga, Eva Comas, Jordi Cornudella (que va expressar la «decepció i ràbia» de tots per l’absència de l’autor), Víctor García Tur i Jordi Puntí. Que Kennedy fos un record d’infància per a dos nens de Manlleu com ell i de Figueres com Jordà, resumeix alguna cosa del perquè del llibre.