Crítica d’òpera
Estrena d’‘Il trovatore’: Verdi i la seva música s’imposen al Liceu
Riccardo Frizza va realitzar una lectura encomiable d’‘Il trovatore’, davant un repartiment entregat i en un controvertit muntatge d’Àlex Ollé

El Liceu va recuperar ‘Il trovatore’, que s’havia escoltat per última vegada fa només un parell d’anys, llavors en versió de concert. Si en aquella ocasió l’estrella convidada era la diva Anna Netrebko, que va acabar cancel·lant, aquesta vegada hi va haver diva, i de les millors veus del moment, tot i que anunciada convalescent: l’espanyola Saioa Hernández. El seu Leonora ho té gairebé tot, i per això, malgrat la falta d’energia vocal i d’una zona greu inestable, va agradar als liceistes, que es van rendir al seu vellut, al seu cant expressiu i matisat, millor en els moments més dramàtics; al final, esgotada, va acabar marcant.
El seu Manrico, l’italià Vittorio Grigolo, va convèncer fins i tot sense tenir la veu ideal per a l’icònic personatge gràcies als seus aguts, a una poderosa projecció i a una entrega generosa, tot i que el seu fraseig gairebé ‘verista’ i amanerat va resultar paròdic per l’exagerat.
També debutava al paper la mezzo Ksenia Dudnikova, que, amb diverses Amneris a la seva esquena, s’enfrontava a la fonamental Azucena amb experiència verdiana sabent trobar gairebé sempre els colors necessaris, fins i tot amb aquest sobreagut una mica descontrolat.
El baríton Juan Jesús Rodríguez, d’una veu de bellesa embriagadora, té el Conde de Luna ficat a la pell, per la qual cosa no va haver de fer gaires esforços per brillar amb llum pròpia. Van completar el repartiment el Ferrando de Gianluca Buratto –millor en la coloratura que en els aguts– i els adequats María Zapata i Antoni Lliteres.
L’artista resident del coliseu barceloní, Àlex Ollé (La Fura dels Baus), va proposar una posada en escena bastant contestada d’una banda del públic. Inspirada en les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, l’escenografia d’Alfons Flores mirava en realitat al monument a l’Holocaust de la Segona Guerra, amb una solució plàstica més poètica que narrativa. Els mòduls movibles que la conformaven, en tot cas, creaven escenes molt aconseguides, com en el ‘Miserere’. Les màscares antigàs del vestuari militarista de Lluch Castells van aportar unes atmosferes molt particulars, tot esplèndidament il·luminat segons el disseny d’Urs Schönebaum.
Des del podi, el mestre Riccardo Frizza va oferir una lectura impecable –tot i que amb els talls d’antigues tradicions–, sempre atenta a les veus i de gran vol teatral, traient partit del melodisme d’aquesta obra mestra, frasejant amb gust i amb els contrastos adequats. El van seguir una Simfònica liceista concentrada i un amalgamat i eficaç Cor del Liceu que, aquesta vegada, per fi, es va escoltar amb més presència malgrat l’escenografia oberta, ben tolerada per una adequada direcció d’actors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nova estació Comença l’hivern meteorològic: l’Aemet explica per què no serà normal
-
Ofert per
- Metro Mor un home atropellat per un tren a l’estació del Clot de Barcelona
- Salut pública Una associació demanda Sanitat pels casos de danys causats per Nolotil
- Vinculat a Corea del Nord Detingut a Madrid Alejandro Cao de Benós
- Patrimoni Allau de turistes en un poble de Burgos al fer-se viral que la seva església és com Petra: «No donem l’abast»
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes
- 10 productes de luxe que us podreu regalar si us toca el Gordo de la Loteria de Nadal
- Tres anys de celebració El passeig de Gràcia celebra dos segles d’or
- Sorteig de Nadal 7 de cada 10 guanyadors de Loteria acaben arruïnats en 5 anys