Cristina Campos explora el desig i la infidelitat femenina

Amb una vida dedicada a la indústria del cine, Campos ha sigut sobretot una cobejada directora de càsting. Paral·lelament, arrossegava el desig de convertir-se en guionista, mentre amuntegava en un calaix guions, per als quals no aconseguia producció. No obstant, sempre ha comptat amb un lector privilegiat dels seus treballs literaris, el seu marit, el realitzador Jaume Balagueró, tot i que els mons de tots dos no poden estar més allunyats –«ell amb els seus zombis i jo amb les meves dones», diu divertida.

Les meves millors amigues i jo

Les tres dones de la seva novel·la, explica, estan creades a partir de retalls d’algunes de les seves millors amigues, amb qui pot comptar incondicionalment. Elles, generoses, li han explicat «les seves experiències més boniques i punyents». Però qui més s’exposa en el resultat final és la mateixa Campos: «Parlo del desig femení i m’he despullat psíquicament per escriure aquesta novel·la».

Notícies relacionades

Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’

Altamont, 1969: la mort de l’era ‘hippy’

És fàcil imaginar que en un determinat moment la protagonista de la història entrarà en crisi quan es capbussi en una infidelitat. «Ella té una bona vida de parella des de fa 16 anys, però troba en el seu camí un home molt interessant –perquè els homes interessants continuen existint tot i que estiguis casada– i comença a fer-se trampes a si mateixa pensant que serà només una vegada, que pot controlar la situació i no és així». Qui s’imagini que la novel·la tindrà escenes d’amor molt explícites quedarà, així ho promet Campos, bastant satisfet. «Volia parlar del sexe de la dona d’una forma directa, honesta, amb mirada de dona». I a tall d’exemple, diu que és capaç de saber si en una pel·lícula una escena de sexe ha sigut rodada per un home o una dona: «M’encanta com ho fa Isabel Coixet, posa la càmera on només la posaria una dona».

Les pors

Assegura haver escrit aquesta novel·la a favor de les pors que hi ha en tota relació de parella, especialment les que arrosseguen anys de convivència. I en última instància, es protegeix: «La meva protagonista es llança a l’aventura amb valentia, jo només ho he fet en l’escriptura. El meu coratge queda en la ficció».