França se submergeix en l’univers de Marcel Proust

La Biblioteca Nacional Francesa (BNF) inaugura aquest dimarts una de les exposicions més ambicioses organitzades aquest any sobre Marcel Proust, de qui es commemorarà el 18 de novembre el centenari de la seva mort. Amb el títol «Marcel Proust. Fàbrica d’una obra», aquesta institució parisenca inspecciona el procés creatiu d’A la recerca del temps perdut, el gran projecte –format per set novel·les– d’un dels genis de la literatura del segle XX. Gràcies al vast arxiu sobre aquest escriptor francès de la BNF, l’exposició permet submergir-se en la creació d’una obra mestra de les lletres que no va ser concebuda de manera lineal, sinó circular.

L’exposició, que durarà fins al pròxim 22 de gener, mostra 350 peces, entre les quals abunden nombrosos manuscrits corregits a mans pel mateix Proust. El visitant les descobreix seguint l’ordre de publicació dels set volums que van compondre A la recerca del temps perdut. Cada sala es correspon a un d’aquests. Primer, comença amb la novel·la Pel cantó de Swann, publicada el 1913, i acaba amb El temps recobrat, que va arribar a les llibreries el 1927, cinc anys després de la mort de l’escriptor, als 51 anys, a causa d’una pneumònia. Aquest ordre no es correspon amb el del procés literari, ja que l’autor va escriure alhora la primera i l’última part. 

Els antecessors de la magdalena de Proust

Els antecessors de la magdalena de Proust«L’estructurad’A la recerca del temps perdut no va deixar de créixer des de l’interior. Proust no parava de modificar-la», va explicar Nathalie Mauriac, una prestigiosa experta de l’autor i una de les comissàries de l’exposició, en una de les visites per a la premsa a què va assistir EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. «Era capaç de suprimir de cop 250 pàgines de la seva obra, això ens mostra el seu costat juganer», va afegir sobre un singular procés creatiu que es va produir per seqüències. A la recerca del temps perdut, considerat com el retrat més brillant de la França burgesa de la Belle Époque, va ser concebuda com una obra amb dos volums. Al final n’hi va haver set.

L’exposició no només mostra l’evolució de l’estructura, sinó també d’alguns dels seus fragments més coneguts. S’hi exposen manuscrits originals, amb nombroses ratllats i afegits a mans, de la primera i última frase de l’obra. A més, es projecten a la paret, amb els diferents canvis de manera cronològica, perquè un visitant no especialitzat comprengui el procés fràgil i artesà que va necessitar per escriure el famós inici de Pel cantó de Swann: «Longtemps, je me suis couché de bonne heure». El mateix succeeix amb la frase «dans le Temps», amb la qual conclou El temps recobrat. 

També s’aporten detalls interessants sobre la gènesi de l’episodi més famós de la literatura proustiana: la magdalena, l’olor i gust de la qual resulten el desencadenant del viatge cap als records d’infància del protagonista-narrador del primer volum. Com s’explica a la mostra, en els primers manuscrits no es referia a una «petita magdalena», sinó a «pa dur». Després va ser «pa torrat», una «biscota» i al final es va decidir per «una magdalena». Això la va convertir en la pasta més emblemàtica de la literatura del segle XX.

Manuscrits, quadros i vestits de l’època

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Manuscrits, quadros i vestits de l’èpocaA més de nombrosos manuscrits originals que apareixen en planxes, es mostren documents exposats per primera vegada al públic, com Soixante-quinze Feuillets, el primer esbós de l’obra. També es poden contemplar famosos quadros citats a les novel·les de Proust, com La catedral de Rouen de Claude Monet, vestits de l’època, així com dibuixos satírics que el mateix escriptor va fer sobre els personatges d’un dels episodis més coneguts d’El temps recobrat. La mostra es beneficia de la col·laboració amb alguns dels museus més prestigiosos de França, com el Louvre, el D’Orsay o el Palau Galliera sobre la història de la moda. 

La mostra té el mèrit de resultar interessant tant per al públic en general, al qual descobrirà una obra mestra de la literatura del segle XX, com per als estudiosos de Proust, que disfrutaran devorant els seus textos originals i les seves correccions. No obstant, peca d’un excés de fetitxisme dels manuscrits. I es troba a faltar més contextualització d’un projecte literari que va resultar clau en la transició entre el realisme vuitcentista i la literatura d’avantguarda.