Edgar Wright: «Sempre estic pensant en música i imatges juntes»

Després de perdre’s l’edició del 2021 per complicacions pandèmiques, el director més declaradament pop del cine modern, hàbil mesclador de gèneres i referències, música i imatges, ha tornat per fi a Sitges (quinze anys després de portar-nos ‘Arma fatal’) per recollir una merescuda Màquina del Temps.

En aquest Sitges es recupera el seu ‘Scott Pilgrim contra el mundo’, una pel·lícula que per a alguns, entre els quals m’incloc, conté tot el millor de la vida: comèdia, indie rock, kungfu i videojocs. 

Aquesta barreja ja apareixia al còmic de Brian Lee O’Malley, però suposo que per això em va atraure tant adaptar-lo. A més, recordo llegir-lo i sentir que s’assemblava molt a la meva sèrie de televisió ‘Spaced’. Les meves pel·lícules són com aquest còmic, en general: barregen un munt de coses diferents. Crec que les faig així perquè sempre penso que estic fent l’última i he d’aprofitar [riu]. 

‘Scott Pilgrim’ sempre m’ha recordat a ‘Kill Bill’ en la seva actitud de «tot s’hi val, si és guai». Tots els gèneres, qualsevol idea visual i narrativa. 

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Scott Pilgrim va ser el 2004, en una projecció de ‘Zombies party’ a Los Angeles. Els productors Adam Siegel i Jared LeBoff van venir a aquella projecció amb una còpia del primer volum on havien inclòs una nota: «Aquesta és la teva pròxima pel·li. És una barreja de ‘Kill Bill’ amb John Hughes». ¡És una descripció realment precisa!

Com la majoria de les seves pel·lícules, és una comèdia realment visual, una cosa no especialment comuna en el cine actual. Wes Anderson i vostè són dels pocs que cultiven aquesta línia. 

Sempre m’ha encantat Wes. D’altra banda, vaig créixer admirant gent com Jeunet i Caro, els Coen i Sam Raimi, que plantejaven comèdies amb una narrativa visual. Una cosa bastant complicada de fer. En els últims 15 anys s’ha imposat una manera de fer comèdia més basada en la interpretació i la improvisació que en la direcció. Una cosa així no deixa gaire espai per a l’estil. Però segurament és una tendència que passarà.

Les seves pel·lícules semblen tan inspirades per altres pel·lícules com per cançons. Gairebé en un cinquanta i cinquanta per cent. 

Quan escolto música, certes cançons m’inspiren escenes. Per algun motiu sempre estic pensant en música i imatges juntes. I per això de jove m’atreien tant les pel·lícules amb molta música: '2001: Una odisea del espacio’, ‘Un hombre lobo americano en Londres’ i, més endavant, ‘Reservoir dogs’. Hi ha alguna cosa en aquesta col·lisió que em fascina. En el cas de ‘Baby driver’, tota la inspiració va venir d’escoltar sense parar una cançó [Bellbottoms, de Jon Spencer Blues Explosion] i imaginar la persecució de cotxes a què podria posar banda sonora. 

¿És una cosa que acostumi a fer? ¿Escriure amb una cançó en bucle? 

Sens dubte, va ser el cas amb ‘Baby driver’ i ‘Última noche en el Soho’. En la primera, cada escena està feta a mida d’una cançó. I en la segona vaig partir de cançons per a bastants ‘set pieces’. En altres pel·lícules m’ha inspirat més una atmosfera general. Quan Simon Pegg i jo escrivíem ‘Bienvenidos al fin del mundo’, escoltàvem tota l’estona una ‘playlist’ infinita d’indie britànic de principis dels noranta. Tot per ficar-nos en el clima de la pel·lícula.    

¿Quan hi haurà un musical en tota regla?

Si trobo el projecte adequat, m’agradaria. Només m’inquieta que, per exemple, l’any passat van sortir musicals meravellosos que no van tenir gaire èxit, com el ‘West side story’ de Spielberg i ‘Annette’, de Léos Carax, amb cançons de Sparks. I al final no pots fer sol el que tu vols, sinó el que saps que la gent anirà a veure. 

Si pogués escollir qualsevol banda del món per compondre les cançons originals del seu musical, ¿amb quina es quedaria?  

Ja vaig tenir bastanta sort amb ‘Scott Pilgrim’, on vaig aconseguir que alguns favorits, com Beck, Metric i Cornelius, fessin temes per a l’ocasió. Però és una bona pregunta. ¿Què li sembla una pel·li de [la banda de rock de garatge i psicodèlia] King Gizzard & The Lizard Wizard?  

Són molt prolífics, així que no trigarien gaire a fer aquesta música.

Es treuen de la màniga cinc discos cada any... ¿Què significaria fer, a més, una banda sonora? No seria un problema per a ells. ¡La farien en una tarda!

Notícies relacionades

Sitges 2022 | Totes les claus de la 55a edició: secció oficial, joies ocultes, premiats, sèries...

Música "fora de moda"

En aparença el seu pròxim projecte serà una nova versió de ‘Perseguido’. ¿Què tenia de dolent la de Schwarzenegger? 

No puc comentar res sobre això. És que em poso molt supersticiós parlant de pel·lícules que no estan en producció. Ja vaig aprendre fa temps què passa si parles de les coses massa aviat. Així que... Només és un més entre molts projectes en desenvolupament.