Els bibliotecaris rebutgen el sentit de l’espectacle dels polítics per a la Biblioteca de l’Estat de Barcelona

«Sembla que el món de la col·lecció ha passat a ser subaltern, quan és el primordial a qualsevol biblioteca –diu Francesc Xavier González, president del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya–. És clar que estem a favor d’una gran pedra a l’anell, però sense perdre de vista el que és fonamental».

«Una biblioteca pública hi és per animar a la lectura, permetre l’autoaprenentatge al llarg de la vida, alfabetitzar en l’àmbit digital, garantir drets culturals i informatius, integrar minories, esmorteir tota mena de desigualtats... », enumera Carme Galve, vicepresidenta de l’escola. Dit això, la també directora de la Biblioteca Jaume Fuster afegeix: «L’actual xarxa barcelonina necessita un far que alhora l’alliberi d’acollir activitats de, per exemple, BCNegra o Barcelona Poesia, festivals que es veurien potenciats a la futura biblioteca». Simplement: la Jaume Fuster no dona l’abast i es queda petita.

L’essència

González, també director de la Central de Préstec i Serveis Especials del Servei de Biblioteques de la Generalitat, va un pas més enllà en la defensa de l’essència: «Les activitats extrabibliotecàries són l’anècdota. Aquestes visions funcionen de cara a la galeria, però per als professionals són annexos».

Respecte de la necessitat que el tità en marxa (lenta) tingui alguna especialització, Galve dona fe que a la Jaume Fuster funciona l’èmfasi en viatges, el Japó, l’autoaprenentatge i els idiomes. «Certa especialització val la pena i fa que els públics circulin», indica. «¿Per què no –postula– incidir en la riquesa de les llengües, quan n’hi ha tantes a Barcelona?».

González, per contra i és clar, advoca per l’ortodòxia. «Ara se sacrifica tenir un bon fons enciclopèdic per tenir petites perles temàtiques –sembla lamentar–. En qualsevol cas, crec que la decisió d’apostar per Barcelona com a ciutat editorial i literària ja està presa».

Queda finalment el gens menyspreable factor gestió, ‘stricto sensu’, com posa per davant González, competència de la Generalitat. Tres frases seves. Primera: «No és una biblioteca més». Segona: «Unes ciutats miren més al seu entorn i d’altres, menys». I tercera: «Hi pot haver friccions».

Jo et batejo

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Mentre que les administracions no es comprometen sobre com els agradaria batejar la biblioteca («és qüestió sensible i ja ho veurem», coincideixen), González proposa birlar el nom a la ja existent Mercè Rodoreda i rebatejar aquesta, Manuel Vázquez Montalbán i Joan Perucho, fantàstic atreviment que mereix tres hurres. Galve, per la seva banda, posa sobre la taula el nom de l’agent literària Carmen Balcells.

"