La ultraconservadora Sanae Takaichi, elegida primera ministra del Japó

Un pacte gairebé a deshores va impulsar ahir una dona per primera vegada a la cúspide del Govern del Japó. La ultraconservadora Sanae Takaichi, del Partit Liberal Democràtic (PLD), és ja primera ministra després de superar la votació parlamentària amb el suport d’una altra formació de dretes. Sanae es va imposar a la tradició, però necessitarà molta traça i sort per no quedar a l’hemeroteca com una curiosa nota a peu de pàgina.

Takaichi va rebre 237 dels 465 vots a la Cambra baixa, les més poderosa, i un nombre similar en l’alta. La jornada va deixar l’adeu de Shigeru Ishiba, que va dimitir després que el seu partit perdés la majoria a les dues cambres. Takaichi és la cinquena ocupant de la butaca en cinc anys en un país que, després del parèntesi de Shinzo Abe, torna a consumir primers ministres com raspalls de dents. I Takaichi ho assumeix amb una debilitat inèdita del seu partit, hegemònic gairebé sense pausa des de la postguerra, però ja sense l’efecte de piconadora parlamentària.

Tan sols uns dies després que Takaichi s’imposés en les primàries conservadores, que operen com a eleccions generals per la ineptitud secular progressista, el seu partit va perdre el seu vell soci de coalició, la formació Komeito, d’ideologia budista. Les ha vist de molts colors en 26 anys, però amb Takaichi va dir prou: el seu militarisme, la seva fòbia als immigrants, el seu revisionisme històric i la seva tíbia resposta als innombrables escàndols de finançament van justificar el divorci. Pressionava el calendari i Takaichi va recórrer al Partit de la Innovació del Japó (JIP), més afí al seu ideari.

A la recerca d’estabilitat

Notícies relacionades

La policia indaga si l’atracament a París va ser un encàrrec des de l’estranger

"El risc zero no existeix"

"L’estabilitat política és essencial ara, sense no podem aprovar mesures per reforçar l’economia i la diplomàcia", va justificar Takaichi dilluns amb el líder del JIP i governador d’Osaka, Hirofumi Yoshimura, que va presentar una llista amb 12 demandes. És un pedaç d’urgència que no completa la majoria. L’estabilitat de la legislatura i la supervivència política de Takaichi dependrà dels dots de persuasió d’un partit que rarament les ha necessitat. Ahir va revelar el seu gabinet, embotit de falcons pròxims a Taro Aso, un dinosaure que ha fet i desfet en la formació durant dècades. Amb només dues dones al capdavant de ministeris –Satsuki Katayama a Finances i Kimi Onoda a Seguretat Econòmica– no ha complert la "proporció nòrdica" de gèneres que va prometre.

Takaichi agafa el timó en la tempesta. Als problemes estructurals com l’envelliment demogràfic i l’economia ranca s’hi ha sumat la inflació i l’auge de l’extrema dreta, abans diluïda en el PLD. El partit Sanseito ha passat d’1 a 15 escons a la Cambra alta amb un populisme d’aires trumpistes. El seu missatge "del Japó el primer" recull l’ansietat que provoquen els estrangers en una societat tan homogènia i orgullosa del seu entotsolament. Amb prou feines són un 3% de la població, un percentatge ridícul comparat amb Europa o els EUA, però n’hi ha prou per ser assenyalats com la causa de tots els mals. Per frenar el transvasament de vots, opinen els experts, ha sigut elegida Takaichi. El país, va advertir, ha de "replantejar-se les polítiques que han permès l’entrada de gent amb cultures completament diferents".