Cine
Brendan Fraser reclama el seu Oscar a la Mostra de Venècia
L’actor presenta candidatura a tot pel seu paper a ‘The Whale’, pel·lícula en què dona vida a un home de 250 quilos

A excepció de ‘Blonde’, cap de les altres candidates d’aquest any al Lleó d’Or ha arribat a la Mostra més envoltada d’expectació que ‘The Whale’; els que s’encarreguen d’elucubrar sobre aquestes coses han decidit, molt abans de tenir ocasió de veure-la, que l’actor Brendan Fraser hauria de guanyar l’Oscar gràcies a ella. Hollywood, al cap i a la fi, té tendència a premiar els intèrprets que experimenten canvis d’aparença extrems per una pel·lícula, i en aquesta Fraser dona vida a un home de 250 quilos. De tota manera, més que d’aquesta transformació –aconseguida, atenció, no amb un consum desmesurat d’hamburgueses sinó amb efectes digitals i pròtesis de làtex–, ‘The Whale’ és un aparador dels impulsos més manipuladors del seu director.
Tot i que pel que fa a l’argument s’assembla especialment a ‘El lluitador’ (2008), la pel·lícula que li va proporcionar el Lleó d’Or –totes dues expliquen la història d’un home autodestructiu que intenta reconciliar-se amb la seva filla–, en realitat ‘The Whale’ connecta amb gairebé totes les altres ficcions de Darren Aronofsky, i ho fa a través de la seva fixació ‘voyeurista’ pel patiment físic dels seus personatges. Els protagonistes de ‘Rèquiem per un somni’ (2000) patien amputacions, síndromes d’abstinència i vexacions sexuals; el d’‘El lluitador’ es guanya la vida rebent pallisses; ‘El cigne negre’ (2010) inclou imatges de peus amb butllofes, ossos que cruixen i nafres que supuren. Aquí, Fraser és un professor de literatura que ha decidit menjar fins a morir, i el veiem asfixiar-se, patir crisis hipertensives, flagel·lar-se engolint porcions de pizza. La pel·lícula inclou quatre personatges més que també pateixen moltíssim, i que ploren i es criden i s’insulten i en tot moment demostren que desgraciats són mentre Aronofsky, per descomptat, es delecta fent-ho passar malament a ells i a nosaltres.
I és que, malgrat totes les referències a ‘Moby Dick’ que fa per donar-se-les de llesta, i de tota la pompa melodramàtica que exhibeix mentre mira de convèncer-nos de ser una reivindicació de l’amor i un al·legat contra la grassofòbia –mentre es recrea a contemplar morbosament el fals greix del seu protagonista–, ‘The Whale’ no és més que un exercici de miserabilisme disfressat d’oda humanista. És possible que Fraser acabi guanyant l’Oscar i, si això finalment passa, estarà bé. Tot i que la seva interpretació es manté amagada sota capes i capes de fals greix, la seva capacitat per aguantar el sadisme d’Aronofsky mereix recompensa.
Notícies relacionadesL’italià Emanuele Crialese també és un habitual de la Mostra, on avui ha presentat a concurs la seva pel·lícula més discutible. Situada a la Roma dels anys 70, i protagonitzada tant per un nen atrapat en un cos de nena amb uns intents de reivindicar la seva identitat que només reben incomprensió –Crialese es va declarar transgènere fa uns dies– com per la seva maltractada mare, ‘L’immensità’ fa veure que té interès a parlar de disfuncionalitat familiar, amor maternofilial i sexisme socialment acceptat, tot i que en realitat Crialese utilitza aquests temes sobretot com a pretext per donar proves de la seva tendència a l’esteticisme. L’única virtut incontestable de la pel·lícula és Penélope Cruz, que durant les seves escenes balla, canta i fins i tot imita Raffaella Carrà i que cada vegada que apareix a la pantalla se la menja.
La seva interpretació és gairebé tan magnífica com la de Virginie Efira al mig de ‘Les enfants des autres’, tercera de les aspirants al palmarès presentada avui. Dirigida per la francesa Rebecca Zlotowski, retrata una dona que es va quedant sense temps per decidir si serà mare, i mentrestant coneix un pare divorciat que potser l’ajudi a trobar una resposta. És una pel·lícula de pretensions limitades però dotada de dues grans virtuts: la modèstia i la capacitat d’empatia. És poc probable que Aronofsky la vegi mai, però li aniria bé fer-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Catalunya provarà a partir de l’abril en 26 CAPs el model d’atenció en 48 hores
- Alerta en estrangeria pel frau amb el registre de parelles de fet
- L’agost del 2020 La Fiscalia demana presó per a una dona per «no vigilar» un nen que va morir ofegat a la platja de Badalona
- Previsió del Meteocat Les pluges previstes per a aquest divendres encenen avisos grocs a mig Catalunya
- El ple El TC anul·larà la setmana que ve el vot delegat de Puigdemont i Puig amb què es va constituir el Parlament
- Lloc de somni El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'
- Reconstrucció de l'estadi Barcelona autoritza 15 dies d'obres sense pausa durant les 24 hores al Camp Nou
- Per unanimitat Tarragona reclama a l'Estat "la depuració de responsabilitats i la reestructuració d'Adif pel caos a Rodalies
- Viral Paga 1.360 euros per aparcar dos mesos a La Maquinista de Barcelona: "Costa més que el cotxe"
- Enquesta El 32% dels catalans està a favor de la independència i el 27% en contra, segons el CEO