Llibre i exposició

La Costa Brava dels creuers turístics

El fotògraf Jordi Puig, l’artista visual Àlex Nogué i l’escriptor Víctor Sunyol van recórrer durant cinc dies el litoral gironí, de nord a sud, a bord d’aquest tipus d’embarcacions, d’incògnit entre els seus usuaris: un llibre i una exposició a Tossa de Mar mostren el resultat del projecte

La Costa Brava dels creuers turístics
6
Es llegeix en minuts

El matí del 26 d’agost del 2019, tres creadors (un fotògraf, un artista visual i un escriptor) pujaven en un barco turístic a Cadaqués per fer la ruta del cap de Creus i les cales de la zona. Aquesta seria la primera d’una sèrie de viatges encadenats realitzats en barcos d’excursions turístiques durant cinc dies per recórrer la Costa Brava des del cap Creus fins a Blanes fent «vida de turista als pobles i als hotels».

Amb aquestes paraules que resumeixen tan clarament la seva essència, comença ‘No exit. La costa Brava de nord a sud en creuers turístics’ (Ursula Llibres), el resultat en forma de llibre del projecte que Jordi Puig (el fotògraf), Àlex Nogué (l’artista visual) i Víctor Sunyol (l’escriptor) van posar en marxa aquell matí del 26 d’agost del 2019.

El primer recorregut amb barco és per Cadaqués i el segon, a Roses, abans d’ajeure’s en un hotel d’aquesta localitat, on es fotografiarien davant d’una porta que tenia un cartell de «No exit» (Sense sortida) que finalment es convertiria en el títol del llibre. Aquest projecte, a més, que té un segon resultat tangible: una exposició amb el mateix títol i el mateix material que es pot visitar al Museu Municipal de Tossa de Mar fins a l’octubre.

«Els tres ens coneixem des de fa temps i fa anys que donàvem voltes a fer alguna cosa junts, però no trobàvem el moment perquè tots tres estem molt enfeinats», explicava fa uns dies el fotògraf Jordi Puig sobre la gènesi de ‘No exit’. Fins que va arribar un dia en què «ens vam asseure i vam parlar seriosament. I entre diverses idees, com la de tancar-nos en una cel·la del monestir de Montserrat i a veure què passava, va sortir aquesta altra dels creuers, que com que té un punt d’irreverent a mi m’interessa molt... I després d’uns dies de donar-hi voltes, ens decidim».

Cadaqués, punt de partida

I no van preparar gaire. Van quedar que es trobarien a Figueres. Cada un va arribar com va poder, i des d’allà van agafar un autobús cap a Cadaqués, on arrencava la ruta: «En realitat havia de començar a Argelès, perquè sabíem que un dia a la setmana hi ha un barco d’Argelès a Cadaqués que segur que és maquíssim, però aquell dia per mala mar no va sortir. És una de les coses que té la navegació i aquests dies n’hem descobert moltes d’altres».

El punt de partida va ser, doncs, Cadaqués: «Vam anar-hi cadascun amb la seva motxilla i sense haver decidit quina feina faríem, ni com la repartiríem. I al final el que va acabar passant és que jo em vaig dedicar a mirar, el Víctor es va centrar més en l’observació del mar des d’un punt de vista més artístic i el Víctor anava escoltant i gravant converses amb una enregistradora», expliquen els autors.

Aquesta distribució de funcions es nota a ‘No exit’, tant el llibre com l’exposició, amb les fotografies de Jordi Puig marquen una mena de línia temporal de continuïtat en la qual de tant en tant s’intercalen creacions d’Àlex Nogué en forma de collages amb el mar sempre present, i també de tant en tant, sense cap ordre aparent, apareixen textos de Víctor Sunyol que tant poden les seves reflexions –«en el mateix petit espai de mar coincideixen el nostre barco, una barca de vela, una canoa ràpida i un caiac. ¿Què pensaran els uns dels altres?»–, com fragments de converses gravades als barcos, com llistes de coses vistes i de coses no fetes. «Aquella armilla, ¿per a què serveix? ¿Això? Per a les propines», diu un dels diàlegs recreats. I un altre: «Van fent anuncis de ‘no beguis’ i després posen barraques». Un més: «Que els posin, però sense alcohol. Que no els enganyin», que acaba amb la resposta: «No, si el que volen és alcohol».

Per poder treballar així, el primer que van fer els tres va ser anar absolutament d’incògnit durant cinc dies, mirar de passar del tot desapercebuts. I per a Jordi Puig, això va ser molt important: «El primer exercici que vam fer, i ho reivindico del tot, és treure’ns la quantitat de prejudicis que tenim sobre aquest tipus de creuers. De sobte érem nosaltres els turistes, clarament al nostre territori».

El projecte ‘No exit’ ha hagut de vèncer un obstacle inicialment no previst, la pandèmia: «Vam fer el viatge l’agost del 2019, cada un dels tres va començar a treballar en la seva part i de cop es va aturar tot, i aquell paradís perdut de la Costa Brava, com se l’ha batejat, tan bonica i tan destrossada, fins i tot aquesta va desaparèixer, un paradís doblement perdut».

Però ara que el projecte ja ha vist la llum en forma de llibre (amb pròleg de la historiadora de l’art Glòria Bosch) i d’exposició, Jordi Puig parla d’aquesta experiència, i ho fa valorant-la de manera molt positiva: «És una manera molt maca de seguir la línia de la costa, però en canvi és un mitjà que no l’utilitza tanta gent». Puig reivindica aquests barcos precisament pel seu caràcter popular, sense glamur: «Són per a la gent normal, són activitats per a la plebs».

El ioga de l’horitzó

«L’experiència –escriu Víctor Sunyol en el mateix sentit– va ser acompanyada d’una sensació agradable, de benestar i, al cap i a la fi, d’admiració cap a una activitat comuna i compartida amb tota mena de gent amb personalitats i objectius ben diferents –grups familiars, grups de joves o jubilats, turistes de forfet...».

Jordi Puig afegeix que «és un món, fascinant, a reivindicar, que a més presenta la curiositat que el barco es converteix en una espècie d’espai de descompressió. Ho veus de manera molt clara, perquè la gent puja al barco d’una manera i quan torna està més relaxada... Diria que mirar a l’horitzó és com fer una classe de ioga».

I, per contra, és un negoci que va de baixa: «Cada vegada que he parlat amb gent que s’hi dedica t’ho diuen... I potser té a veure amb aquesta falta de glamur, amb aquest pensar que es tracta d’una cosa obrera. Però precisament per això cal reivindicar-ho, perquè és molt més popular. És molt més sostenible un d’aquests barcos que 35 barques petites».

La capacitat dels creuers i els seus recorreguts varien molt. No n’hi ha cap en l’actualitat, això sí, que enllaci el nord i el sud de la Costa Brava de manera directa: «Hi ha alguns barcos de diferents empreses que es mouen entre el Cap de Creus i l’Estartit, i després has de saltar a Palamós per trobar-ne d’altres. N’hi ha un que com un autobús, va de Platja d’Aro a Blanes, fent aturades cada mitja hora, i pots pujar i baixar on vulguis».

Notícies relacionades

Les barques que fan aquests serveis són molt variades, des de les de grans dimensions que poden portar fins a 250 passatgers, fins a les petites que no n’admeten més d’una dotzena o una quinzena. Aquestes són les que tenen el fons de vidre per veure el fons del mar o les que fan rutes entre...

«Defenso aquesta activitat dels creuers perquè no és el prototip de turisme de masses, té una temporada molt curta i, a més, la gent d’aquí l’utilitzem molt poc», conclou Jordi Puig.