Deu dies de fira literària a Barcelona

La Setmana del Llibre en Català fa 40 anys reafirmant la seva vocació davant el mar

  • La festa literària es consolida al Moll de la Fusta ampliant espai i horaris i la presència d’editorials i llibreries

  • Els premis Trajectòria i Difusió van a parar a l’escriptor Joan Francesc Mira i la directora del CCCB Judit Carrera

La Setmana del Llibre en Català fa 40 anys reafirmant la seva vocació davant el mar
3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Els anys de la pandèmia, en què no va aturar l’activitat, la Setmana del Llibre en Català es va situar al Moll de la Fusta, una localització gens cèntrica respecte a zones més freqüentades de la ciutat. En l’edició del 2022, que se celebrarà aquest any entre el 9 i el 18 de setembre, s’insisteix en el lloc, no ja per necessitats d’espai i prevenció sanitària, sinó pel convenciment que el creixement editorial requereix un lloc d’aquestes característiques. A més, ja no s’ha de caçar al vol el públic lector, aquells despistats curiosos que es trobaven amb l’esdeveniment mentre passejaven. Tant Joan Abellà, president de l’Associació d’Escritors en Llengua Catalana, com Joan Carles Girbés, president de la Setmana, han constatat, en la presentació de l’esdeveniment, que la majoria dels visitants acudeixen expressament a una convocatòria en què poden adquirir una idea clara de les novetats en català del nou curs, buscar les firmes dels autors, presenciar converses amb els escriptors,  taules rodones, recitals de poesia i fins i tot activitats destinades a tota la família, i en particular als més petits. La Setmana, que engloba una data significativa com l’11 de setembre, marca la ‘rentrée’ de l’any editorial en català amb la presentació de 150 novetats. 

A la Setmana no li sobren motius de satisfacció. D’una banda, arriba a l’edició número 40, sense ombres pandèmiques, i amb un significatiu creixement: els escenaris per a adults passen de dos a tres i es manté el dedicat als petits. Creix en espai expositiu, que acull 259 expositors, 206 editorials i 25 llibreries, sis més que l’any passat. A més, per primera vegada se n’ha ampliat l’horari, amb activitats matinals en una jornada d’11 a 21 hores, tota la setmana, excepte divendres (de 17 a 21 hores) i diumenge (d’11 a 14 hores). 

Fe en el Pla del Llibre i la Lectura

«Durant la crisi sanitària hem après que el llibre és un valor refugi, i la famosa cadena del llibre ha demostrat una gran imaginació a l’hora de potenciar-ne el valor, que ara cristal·litzarà en el Pla del Llibre i la Lectura que s’està elaborant», ha explicat Abellà, fent-se ressò de l’optimisme que impregna el sector després de la constatació de l’increment en les vendes del 2021. 

Notícies relacionades

Dos premis solen marcar l’arrencada d’aquesta festa del llibre. En l’acte inaugural, que comptarà amb el pregó de la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2022, Antònia Vicens, es concedirà el premi Trajectòria a l’escriptor i filòleg valencià Joan Francesc Mira, que no ha pogut acudir a la presentació de la Setmana perquè s’està recuperant d’una intervenció quirúrgica però que ha enviat un text en què s’ha mostrat molt optimista pel futur del llibre, «amb més llibreries obertes que en qualsevol altre moment de la història», i una mica més afligit pel fet que «les hores que les escoles puguin dedicar a la llengua pròpia depenguin de decisions preses en centres externs al poder». Mira rebrà una obra cedida per l’artista Perico Pastor. 

Premi ecumènic

Si el premi Trajectòria sembla evident, potser no ho és tant el premi Difusió, també concedit en el mateix acte i guiat per una voluntat més ecumènica a Judith Carrera, directora del CCCB, un organisme que «no ha enarborat banderes», com ha assenyalat Jordi Martí, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. De motius no n’hi falten a Carrera: en aquest ultimo any el centre ha treballat amb 30 editorials en llengua catalana. A més, fa 20 anys que impulsa biennalment el projecte Kosmopolis i ha abordat grans projectes com el Noucentisme o, entre d’altres, les exposicions a Espriu, Calders i Ramon Llull, a més de preparar-ne una, molt ambiciosa, sobre Mercè Rodoreda. «La nostra vocació és celebrar la força i la vocació de la literatura catalana», ha dit.