Deu pel·lícules de gel i neu que et refrescaran en plena onada de calor

Minnesota a l’hivern. Segons diversos estudis, és el pitjor estat d’Amèrica del Nord per viure, pitjor fins i tot que Alaska. Si hi ha una onada de fred, es pot arribar als -33 ºC. Per això el blanc de la neu es converteix en el màxim protagonista del primer gran èxit de públic dels germans Coen, un ‘thriller’ sota zero en el qual el vermell de la sang tenyeix les grans extensions de terreny nívies i en el qual la policia embarassada que interpreta Frances McDormand es protegeix sota capes i capes de roba, un gorro rus amb placa i, com a complement, una tassa de te calentó. Disponible a Filmin i Prime Video (MGM).

Fins que J. A. Bayona no acabi ‘La sociedad de la nieve’ (disposada a desbancar la seva predecessora), la pel·lícula de Frank Marshall protagonitzada per Ethan Hawke ocupa el pòdium de les ‘survival movies’ en territori gèlid. La història, com se sap, està basada en fets reals i explica les desaventures dels membres d’un equip de futbol uruguaià que, després de sobreviure a una catàstrofe aèria, van haver de travessar un infern encara pitjor, sols durant dos mesos i sense aliments a la serralada dels Andes, a 3.500 metres d’altura amb temperatures de fins i tot -40º. Una aventura traumàtica on hi ha lloc per al canibalisme i en el qual es posa a prova l’esperit de resistència de l’ésser humà en les condicions més adverses. Disponible de lloguer a Prime Video i Rakuten TV.

A l’altiplà d’Orzak, una altra zona absolutament desangelada, amb temperatures a l’hivern de fins a -12 ºC, transcorre la pel·lícula que va donar a conèixer Jennifer Lawrence. Ella és una jove que ha de fer-se càrrec de la seva família en condicions d’absoluta precarietat. La marginalitat es fusiona amb l’aïllament físic i geogràfic en un viatge que ens endinsa en les profunditats d’una Amèrica atàvica, primitiva i hostil. Un ‘country noir’ pertorbador i magnètic infectat de pobresa ancestral que configura un panorama humà desolador que condueix a l’odi i la violència, en el qual el fred es converteix gairebé en un estat mental. Disponible a Filmin, Movistar+ Plus i Pluto TV.

A Elsa el fred mai li va molestar. Ella és una espècie de reina de les neus (la pel·lícula es basa precisament en el conte de Hans Christian Andersen) que té el poder (o la maledicció) de convertir tot el que toca en gel. Disney va adaptar el seu cánon de ‘princeses’ als nous temps i va aconseguir un dels seus èxits més grans contemporanis de la seva història gràcies a una barreja triomfadora entre cançons enganxoses (‘Suéltalo’), personatges icònics i un context de conte hivernal a partir del qual es genera tota una mitologia pròpia, amb ninots de neu xerraires, boscos encantats, castells congelats i rens tossuts. Disponible a Disney+.

L’Antàrtida és l’escenari que va utilitzar John Carpenter per al seu clàssic de ciència-ficció en el qual un grup de científics aïllats en un campament base hauran de fer front a una criatura que canvia des del seu interior a tot ésser viu amb qui entra en contacte. Els personatges no podran pràcticament sortir per les temperatures polars extremes, ni escapar, ni demanar ajuda. Icònica de principi a final, des d’aquesta primera imatge d’un gos perseguit per un helicòpter per la neu fins aquest final en el qual els únics dos supervivents es queden sols en la nit desconfiant l’un de l’altre, examinant els seus alens gèlids per si ‘la cosa’ s’ha apoderat d’algun d’ells. Disponible a Filmin.

L’època glacial prehistòrica va servir per generar una franquícia refrescant entorn d’un grup d’espècies animals que s’enfronten a diverses vicissituds en un escenari gelat en el qual només ells són capaços de sobreviure, en concret, un mamut, un peresós i un tigre dents de sabre. Com deia la publicitat del moment, ells eren una espècie de superherois sota zero. L’esquirol Scrat i la seva impossibilitat per aconseguir una gla es va convertir en el ‘running gag’ de tota la saga i va tenir nombroses continuacions i ‘spin-off’ d’alguns personatges. La pel·lícula original va generar una febre per les baixes temperatures i poc després s’estrenaria ‘Happy feet’, protagonitzada per pingüins dansarins. Disponible a Disney+.

El rei de les pel·lícules de catàstrofes per força havia d’abordar l’escalfament global i ho va fer a través d’una distòpia en la qual una sèrie de fenòmens climàtics començaven ràpidament a desencadenar-se iniciant una nova era glacial. Els governants no faran cas de les advertències dels científics i ja no hi haurà res que s’hi pugui fer, només la supervivència en condicions extremes i milions d’éssers humans congelats. Dennis Quaid i Jake Gyllenhaal ho passen realment malament en aquesta pel·lícula en la qual l’Estàtua de la Llibertat sepultada sota una gruixuda capa de gel es va convertir en la seva imatge més icònica. Disponible a Disney+ 

Isabel Coixet va embarcar Juliette Binoche en una pel·lícula ambientada a Groenlàndia a principis del segle XX. L’actriu interpreta una dona que intentarà seguir les empremtes del seu marit explorador per trobar-lo al Pol Nnord i que quedarà aïllada en una cabana amb una jove nativa (Rinko Kikuchi) passant tota classe de penúries entre el més cru del fred hivern. La directora capta amb rotunditat expressiva l’entorn natural en el qual es desenvolupen els personatges, tan bonic com hostil, en el qual la blancor de la neu no té final, on es tremola malgrat les pells i el cor s’encongeix pel vent. Disponible a RTVE Play.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

George Clooney va dirigir i va protagonitzar aquesta pel·lícula adaptació de la novel·la de Lily Brooks-Dalton a mig camí entre la distòpia glacial i la ciència-ficció espacial. Un científic solitari es queda sol a l’Àrtic per intentar contactar amb una nau espacial que intenta tornar a la Terra. Ell està malalt, la Terra també. Tot al seu voltant està gelat i la vida no sembla possible. És una espècie de nàufrag en un inframon blanc que intentarà exorcitzar els seus pecats a través de la soledat del desnonat i que trobarà en l’amor patern filial una última raó per creure en l’espècie humana abans de la seva extinció. Disponible a Netflix.

Duresa i lirisme es donen la mà en aquest atípic ‘thriller’ inspirat en el cas real d’una jove descendent d’indígenes que va ser trobada morta en una immensa planícia gelada d’una reserva de Wyaoming després d’haver sigut violada. Un caçador que treballa per al govern (Jeremy Renner) i una inexperta agent de l’FBI (Elizabeth Olsen) s’uniran per investigar l’assassinat. Una pel·lícula gairebé de culte en la qual es barreja el western i la crítica social, el racisme i la situació dels pobles natius al so de la música de Nick Cave i Warren Ellis. Disponible a Filmin i Prime Video.