L’exèrcit ‘Motomami’ ja ocupa les portes del Palau Sant Jordi

Es van conèixer fa tres anys, al mateix lloc i en circumstàncies semblants. Tots dos acampaven en aquesta porta el 2019, quan l’artista catalana debutava a l’emblemàtic recinte de la ciutat amb ‘El mal querer’. Les hores de cua van donar lloc a una amistat que encara dura, i que ara els permet disfrutar junts de la música de la seva cantant preferida.

Animats per les ganes de reviure i millorar aquella experiència, comparteixen l’espera i passen les hores decorant samarretes, dissenyant pancartes, jugant a cartes i comentant els diversos ‘looks’ que l’artista ha lluït en els concerts que van tenint lloc en altres punts d’Espanya.

Un «somni»

«Quan explico que estaré aquí cinc nits, la gent em sol dir que és una bogeria, però a mi no em fa cap mandra sinó tot al contrari. Tinc moltíssimes ganes de fer-ho perquè per mi veure Rosalía és un somni, és el que més il·lusió em fa del món», explica el Víctor.

«Per descomptat hi ha molta gent que arriba al concert amb un parell d’hores d’antelació, entra, disfruta de l’actuació i després marxa. A nosaltres això ens queda curt, ens sembla poc. El fet de dormir aquí no només ens garanteix un millor lloc, sinó que també ens permet allargar l’experiència», afegeix la Candela.

Tensió a l’entrada

Hi ha molta complicitat entre els que, com ells, comparteixen la passió per Rosalía; per això els dos esperen amb ganes l’arribada de més fans a la cua. Tanmateix, al dors de les mans ja han escrit els números 1 i 2 amb retolador permanent, perquè, malgrat que entre els assistents predomina el bon ambient, a mesura que s’acosta el moment d’accedir al recinte la tensió creix i augmenta molt la competitivitat.

«Hi ha moltíssim nerviosisme just abans d’entrar; en aquest moment ja no hi ha amics, això és la guerra. S’intenta respectar l’ordre d’arribada, però sempre apareix gent que quan s’obren les portes comença a córrer i intenta colar-se per davant dels que portem molts dies aquí, i això no és just», explica la Candela.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

«Jo he vist de tot: cops, estirar-se els cabells, baralles... Hi ha persones que amb molta maldat intenten posar-se per davant teu i això no es tolera. Has de vigilar molt bé el teu lloc perquè a mi m’han insultat, m’han empès contra les tanques de seguretat... És complicat quan el públic està tan alterat», assegura el Víctor.

Tots volen aconseguir el millor lloc, i els més previsors de l’exèrcit ‘Motomami’ ja ocupen posicions per poder disfrutar de la seva estrella ben de prop.