Informe anual del CoNCA: la cultura a Catalunya va seguir afligida de covid el 2021

Els cines van augmentar el 2021 la recaptació un 66% respecte al 2020 però no van arribar ni a la meitat de la facturació del 2019. El 2020 havien perdut el 74,5% d’espectadors (es va passar de 19 milions el 2019 a 5) i el 73,6% de la recaptació respecte al 2019 (de 121 milions a 32). A falta de xifres definitives del 2021, el CoNCA estima que «la recuperació de les xifres prèvies a la pandèmia es veu llunyana i amb moltes ombres». La quota de pantalla del cine català també va estar sota mínims el 2020: 1,9% (4 punts decimals menys que el 2019). 

El 2021, els teatres de Barcelona, segons dades d’Adetca, van recaptar 44,5 milions d’euros, un 68% més que l’any 2020, però lluny dels 68 milions del 2019. A falta de més xifres oficials del 2021, estimen que el nombre d’espectadors i la recaptació van ser similars al 2020, any en què els espectadors van disminuir respecte al 2019 un 55,9% (en van ser 1.509.801) i la recaptació (de 37 milions d’euros) va ser un 52,1% menor. 

La xarxa de centres d’arts visuals públics catalans va rebre l’any passat 232.074 visitants, quatre vegades més que el 2020, quan van caure el 70% per la pandèmia, però superant les xifres del 2019 (195.937). Tot i això, els dos grans centres d’aquesta disciplina, el Macba (194.541 visitants) i l’Arts Santa Mònica (46.842 visitants), van quedar per sota de les seves xifres anteriors a la covid. Per la seva banda, els museus, en general, van rebre 7,8 milions de visitants el 2021, un 76,5% més que l’any anterior, però només el 31% dels del 2019. 

El consell lamenta no tenir dades actualitzades sobre galeries d’art i les últimes de què disposen són del 2019: hi havia 134 galeries, 11 menys que el 2016, que van organitzar 1.080 exposicions (un 5,3% menys que tres anys abans), en què van exposar 4.066 artistes (un 48,1% més). El 61,2% van declarar ingressos inferiors a 30.000 euros anuals. 

Juntament amb el dels videojocs, l’editorial és el sector cultural català que ha obtingut resultats més bons que abans de la pandèmia. El 2020, en plena caiguda lliure de la majoria d’àmbits, va augmentar la facturació (1.261 milions) un 3,4% respecte al 2019 (1.220 milions) malgrat reduir els títols editats (en un 12%) i les tirades (un 23% menys). La no-ficció va ser la que més va facturar, seguida de la ficció. Casals també va destacar el cas del còmic, «que tot i que potser no tingui tanta visibilitat ha demostrat molta vitalitat i pot explosionar», com ja s’ha vist des de finals del 2021 en el manga.

El món del llibre, que va aconseguir mantenir vives cites com Sant Jordi i la Setmana del Llibre a Català malgrat confinaments i restriccions, va créixer considerablement: un 18% més respecte al 2020. Segons dades de Gfk, el 2021 es van vendre 15,7 milions de llibres físics (sense incloure els de text), mentre que la facturació del llibre en català va ser de 65,8 milions (un 28,8% del total de les vendes a Catalunya). 

El 2021, les biblioteques públiques van rebre 13,3 milions de visites i van realitzar 11,4 milions de préstecs presencials, xifres que signifiquen una recuperació respecte al 2020, però que encara estan lluny de les prepandèmiques (un 25% menys d’usuaris i un 14% menys de préstecs). El que sí que es consolida són els préstecs digitals: 3,3 vegades més que abans de la covid. 

El sector desenvolupador català de videojocs és dels que n’ha sortit més ben parat. El 2020, les 123 empreses actives amb seu a Catalunya van augmentar un 16,7% la facturació i van arribar als 552 milions d’euros (aquestes firmes representen més de la meitat de la xifra estatal, cosa que demostra la concentració del sector aquí). També han incrementat un 17% el nombre de treballadors (són 4.000).

Encara sense dades del 2021, el 2020 la música en viu va veure caure un 76% els espectadors i un 71% la recaptació. Pitjor va ser per a la música clàssica: un 86% i un 79% menys, respectivament. 

La indústria discogràfica també va tenir una caiguda de la facturació el 2020 fins als 11,6 milions d’euros (similar al 2018), un 14,6% menys que el 2019. Si el mercat físic es va mantenir, el digital va descendir un 17%. En canvi, es van editar més àlbums, un 31% més, per tant, la rendibilitat mitjana de cada un va ser menor. 

Recorden des del CoNCA que el pressupost destinat a cultura pel conjunt de les administracions catalanes va arribar el 2021 a 1.077 milions d’euros (un 6,4% més que el 2020), cosa que significa una despesa pública en aquest àmbit de 139 euros per habitant i any, xifra inferior tanmateix a la del 2010, quan va ser de 157. També queda per sota de la mitjana europea del 2020 (218), de l’espanyola (168) i molt allunyada de veïns com França (300), Alemanya (304), els països escandinaus (546 a Noruega, o 364 a Suècia) o Islàndia (el ‘top’, amb 775). 

Per la seva banda, aquest 2022, la Generalitat ha destinat l’1,3% del seu pressupost total a polítiques culturals, per poder complir que en dos anys s’arribi al 2% tan reclamat pels diferents sectors. 

El 2020, la despesa privada en oci i cultura va ser de 3.841 milions d’euros (un 3,9% de la despesa total), un 31,5% menys que el 2019, disminució atribuïble clarament a l’impacte de la covid. La despesa mitjana per persona en oci i cultura va ser de 460 euros. 

Les conclusions de l’informe revelen que encara no hi ha paritat en càrrecs de lideratge. On les xifres són millors és en el sector públic (43% de dones davant el 57% d’homes). En el sector associatiu només hi ha un 32% de dones i, en el privat, només arriben al 24%.

Des del 2018 el Parlament no ha aprovat més que dues lleis vinculades a política cultural i han sigut sobre aspectes organitzatius del Departament de Cultura. Així, no s’han tramitat avantprojectes de llei en qüestions de mecenatge, cine o patrimoni cultural immaterial. El CoNCA reclama poder emetre informes preceptius en el cas de decrets legislatius i proposicions de llei.

L’informe del CoNCA no s’oblida, és clar, del polèmic tema de la llengua catalana. Així, destaca «el compromís del Govern actual amb l’impuls i la preservació de la llengua» i l’impuls del Pacte Nacional per la Llengua. Alerta que el 2018 el 36% dels majors de 14 anys tenien el català com a llengua habitual; el 2003 n’eren el 46%.