La ‘línia de Flick’ s’esquerda, però ell no canviarà de filosofia

No es tracta, com sosté l’alemany, dels quatre últims jugadors que protegeixen ara Szczesny, sinó d’un tema realment estructural. Ja són nou partits consecutius encaixant un gol –vuit amb el porter polonès, incapaç com ha sigut de mantenir la seva porteria a zero– i des de la caiguda amb el París SG a Montjuïc l’escenari ha anat de mal en pitjor.

14 gols encaixats l’últim mes avalen la tremenda fragilitat d’ un Barça que s’ha desmuntat. Renega de si mateix i sembla un mem del que va ser fa uns mesos transformat en una caricatura com es va veure en el 3-3 del Bruges, on no va governar el partit, ni tan sols gaudint d’una versió estel·lar de Lamine Yamal.

Flick no toca res. La seva filosofia –«no volem canviar, som el Barça, volem jugar a la nostra manera»– és innegociable. «El nostre estil és intensitat i efectivitat», va replicar amb cert to d’enuig el tècnic cada vegada que li van preguntar sobre les causes que provoquen l’ensorrament de la seva obra. És una qüestió d’execució, convençut que la tornada de Raphinha, Pedri i Joan García junt amb la millor versió de Lewandowski i Dani Olmo obraran la mutació esperada.

Vells problemes que no troben solució

Però l’equip no és intens ni efectiu i es mostra cada vegada més immadur i inestable, fet que deixa el vestidor emocionalment devastat perquè va ser incapaç d’aprofitar la millor versió de Lamine Yamal. Però amb el ‘10’, ja de tornada després d’aquesta molesta pubàlgia (va intervenir en l’1-0, va marcar un gol excels que va significar el 2-2 i va provocar el 3-3 amb la centrada que va forçar l’autogol del Bruges), no n’hi ha prou.

No n’hi ha prou perquè rebre tres gols a Bèlgica delaten que la crisi és tan greu que no s’albira un final immediat perquè aquesta fragilitat no és defensiva, sinó del sistema per si mateix.

És un Barça irreal. Fa un any també anava per Europa encaixant gols. A Mònaco en van ser dos coincidint amb la seva primera derrota del curs (2-1). A Belgrad, i davant l’Estrella Roja dos més (2-4). A Alemanya, i davant el Dortmund, més del mateix: dos gols més en contra (2-3). ¡Per no parlar dels quatre del Benfica a Lisboa (4-5)! ¡O els tres del Dortmund en la tornada dels quarts de final, de nou a Alemanya (3-1), emparat pel 4-0 de l’anada! ¡O dels quatre de l’Inter en la frustrant semifinal de San Siro (4-3)! Allà sí que hi havia Iñigo Martínez. Ara ja no.

Ara l’equip està desbordat. I desorientat, projectant esquerdes en l’estructura, deixant dubtes entre els mateixos jugadors, mentre es consumeixen els dies i passen els partits sense que s’entrevegi una solució.

La línia, mal tirada i pitjor executada, va ser la responsable de l’1-0 (Koundé es va despistar i ningú, és clar, va pressionar el passador) i del 3-2 del Bruges quan va aprofitar l’espai a l’esquena de Balde. I un córner a favor dels blaugranes servit per Lamine es va transformar en la porta del 2-1 belga després de la desídia en la pressió de Rashford i De Jong –van dimitir tots dos i van provocar la pitjor imatge d’un Barça desfigurat. Un equip que va atacar bé (tres gols fora de casa i tres xuts al pal -Fermín, Koundé i Eric Garcia-) i va defensar horrible.

El problema és tan evident que no es pot amagar sota la catifa. Però ni el vestidor sap determinar el que li passa de veritat, així que la llavor de la inquietud és cada vegada més gran. «No defensarem al nostre camp», va anunciar Flick, mentre va admetre, això sí, que «l’última línia ha de fer les coses millor».

«Ens creen molt perill. Amb dues passades se’ns planten a l’àrea. No és només la línia, ataquem i defensem tots», va exposar Eric Garcia, que veu venir els davanters rivals desencadenats i sense cap vigilància. «No hem sigut capaços de pressionar sobre la pilota», va insistir el tècnic alemany. El diagnòstic és clar des de fa bastantes setmanes. La solució continua sense arribar.

El Bruges només va caure una vegada en fora de joc

I Flick, situat sota el focus de la sospita perquè no troba el remei, ni s’immuta, per molt que els futbolistes, a cada gol que rebien a Bruges, miressin cap a la banqueta demanant explicacions o es retraguessin entre ells mateixos el desordre. I la seva trampa, la trampa de Flick provocant el fora de joc en el rival, està en desús.

Fa un any, el disruptiu Barça de Flick havia provocat 99 fores de joc en els primers 15 partits. Ara, en canvi, només n’ha generat 61. La trampa no és per a l’oponent sinó per al mateix equip. Ha perdut vigència perquè el rival ha trobat l’antídot adequat per esquivar-la.

Des de Luis Enrique, el tècnic del PSG, Nicky Hayen, l’entrenador del Bruges, passant per Almeyda (Sevilla) han sabut trobar l’escletxa per explorar els latifundis a l’esquena de la defensa blaugrana. «Els rivals saben com juguem, ens estudien. No podem concedir tants gols», va confessar Ferran Torres dirigint la mirada cap a la necessitat de crear matisos nous sobre la mateixa idea flickaniana si no volen caure en la perdició definitiva.

Notícies relacionades

El Barça té un problema amb els ultres: escàndol a Bèlgica per l’incendi d’un bus

El Barça es perd

¿En quants fora de joc va caure dimecres el Bruges? En un. Sí, només en un. Dos gols va rebre el Barça per una mala gestió de la seva línia i en va treure un rèdit molt minso. Tots miren cap a l’última estació. Tots, menys Flick. «Es tracta d’intensitat quan estem contra la pilota. No es tracta només de defensar a l’última línia, sinó al centre del camp», va denunciar el tècnic, dolgut perquè el seu Barça havia perdut molts duels.

L’estadística oficial de la UEFA, una vegada acabada la caòtica muntanya russa de Bruges, li donava la raó: el conjunt belga es va emportar 21 duels i els blaugranes, només sis. Fa un any, i en els 15 primers partits , el Barça de Flick i Iñigo Martínez havia rebut 14 gols en contra. Ara el Barça de Flick i sense Iñigo ja en porta 20, la segona pitjor xifra del segle XXI només superada pels 23 que va rebre el Barça de Luis Enrique la temporada 2015-16, en l’inici posterior al triplet.