Nikka, ‘La Voz’ trencada d’Ucraïna: «A Espanya puc recuperar el meu somni i tornar al programa»

El dia més important de la vida de Veronika Sliuzalek (Kíiv, 1995), la seva veu va inundar milions de llars de tot Ucraïna. Aquella nit, els quatre coaches de La Voz, el programa de televisió en el qual participava, van girar sobre els seus seients per confirmar-li que, en efecte, tenia talent per a la música. Res semblava que pogués entelar el seu moment però, només tres dies més tard, els missatges que inundaven el seu mòbil ja no eren per felicitar-la per haver complert el seu somni. «Rússia havia envaït Ucraïna. La guerra ha començat», recorda la Nikka tres mesos després en una entrevista a Madrid, on ha arribat com a refugiada per intentar recuperar la seva vida.

«No va fer falta que em diguessin que el programa es cancel·lava. Va ser obvi. ¿A qui li importava un concurs amb el que estava passant?». En 72 hores, Veronika va canviar les explosions de joia per la tensió d’haver de treure la seva àvia gairebé per força per abandonar Kíiv. Encara atordida pel llarg viatge, la família va arribar a la frontera amb Polònia.

«Eren les 7 o les 8 del matí. Si haguéssim estat allà abans, la parella de la meva mare podria haver marxat, però vam arribar unes hores més tard. Els homes ja no podien sortir i ella no volia marxar sense ell», explica.

Des d’aquell 24 de febrer en què va començar la invasió, més de 5 milions d’ucraïnesos s’han vist obligats a abandonar el país i almenys 7,5 milions més han hagut de desplaçar-se dins de les seves fronteres per intentar evitar els punts més calents del conflicte. Entre ells, la Veronika, la seva àvia i la seva mare i la seva parella.

Confinats en el perímetre d’un país envaït, van buscar refugi contactant per internet amb una família d’Újhorod, una ciutat que fa frontera amb Eslovàquia.

Allà, en una casa per on no parava de passar gent diferent i on els dies eren massa iguals, la tensió de les primeres setmanes va donar pas al desànim. «Vaig entrar en depressió. Estava totalment enfonsada, de veritat, però llavors vaig veure el càsting de ‘La Voz’ Espanya i es va encendre una llum d’esperança. Vaig trobar un objectiu i vaig entendre que era el meu moment de marxar per seguir endavant amb la meva vida».

Amb autobús fins a Hongria i després en avió rumb a Espanya, la Veronika va arribar a Madrid per intentar tornar a ser Nikka.

«La meva família es va quedar en aquella casa dos mesos més i després va tornar a Kíiv. Estem en contacte permanent, saben que estic intentant complir el meu somni des de petita i, si aconsegueixo entrar a ‘La Voz’ aquí, puc tenir la gran oportunitat que he esperat tota la meva vida. A Espanya puc recuperar el meu somni, no soc aquí per marxar al més aviat possible. La meva intenció és quedar-m’hi a viure», apunta la cantant ucraïnesa durant l’entrevista en una cafeteria pròxima al Retiro.

«Soc molt optimista respecte a la meva vida, però pensar en Ucraïna em posa molt trista. Quan estàs a Espanya no sents la guerra a les teves carns, però sempre tinc present que estan matant milers de persones al meu país i que ens estan bloquejant la nostra capacitat per seguir endavant amb la nostra vida».

Gràcies a la protecció temporal que ofereixen els estats membre de la Unió Europea, tots els refugiats ucraïnesos han rebut automàticament el dret a viure, treballar i rebre assistència mèdica fins al març del 2023, tot i que tot això es podria prorrogar fins al 2025 en funció de l’evolució de la guerra. Per fer-ho oficial, els beneficiaris només han de sol·licitar un permís de residència al país on decideixin quedar-se.

Des que la Nikka va arribar a Espanya, els seus amics l’han acollit ja en dues cases i, poques setmanes després d’aterrar a Madrid, va trobar feina al restaurant Inclán Brutal Bar, on canta cinc nits a la setmana.

La seva veu també s’ha sentit en llocs com les ambaixades de Polònia i Ucraïna, al museu Reina Sofía i a la manifestació contra la invasió que es va celebrar a la plaça d’España a finals de maig. Però on més vol que ressoni és en la pròxima edició de ‘La Voz’.

«Si no hagués passat per tot això, crec que hauria arribat força verda al programa. Quan estava en l’edició d’Ucraïna tremolava de nervis abans de sortir a l’escenari, però ara em veig molt més preparada. Amb més confiança. Més forta. Allà em van donar el vistiplau els quatre coaches... ¡Espero que aquí també!», reconeix, il·lusionada.

Malgrat que de música espanyola només coneix Rosalía, Veronika, que diu que odia el reggaeton, ha compost més de 40 cançons en rus i ucraïnès i ja n’ha escrit dues en espanyol.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

«Vull donar-li el meu propi estil. Ensenyar-li a la gent d’aquest país com és la música a Ucraïna i, a més, fer-ho en el seu idioma». Un dels temes que més ha cantat des que va arribar a Espanya, però, no ha sigut un dels seus, sinó un del grup Odyn V Kanoe anomenat ‘No tinc casa’.

«És un crit per demostrar als que ho han perdut tot que no estan sols. M’agrada molt una part al principi de la cançó en què l’autor diu que vol escriure un discurs, però que no pot fer-ho a casa seva perquè ja no en té. Per sort jo sí que en tinc. De moment no l’han bombardejat, però sempre hi ha aquesta por. Allà és on viu la meva família», explica Veronika.