40 anys de ‘La cosa’, de John Carpenter: el terror no té forma

El director ja era considerat un dels grans renovadors del cine fantàstic i de terror. ‘Assalt a la comissaria del districte 13’ s’havia convertit en una petita peça de culte, ‘La boira’ i ‘1997: Rescate en Nueva York’ eren dos dels títols fundacionals del nou fantàstic i, sobretot, ‘Halloween’ havia proposat una inversió radical del punt de vista en el gènere, així com la reactivació de la variant del ‘slasher’.

15 milions d’euros

Tots aquests títols de Carpenter, als quals hauríem d’afegir el seu baratíssim debut, ‘Dark star’, el biopic televisiu sobre Elvis Presley i un estimulant telefilm d’arrel hitchcockiana, ‘Alguien me está espiando’, eren produccions de sèrie b. Quan va realitzar ‘La cosa’ el 1982, va comptar amb una envergadura de producció que fins aleshores ni tan sols havia somiat: 15 milions d’euros de pressupost davant els irrisoris 307.000 euros que havia costat ‘Halloween’, o els menys de sis milions invertits en ‘1997: Rescate en Nueva York’.

A més, el director podia materialitzar de manera directa la seva devoció per un dels clàssics de Hollywood que més ha apreciat sempre, Howard Hawks. Per Carpenter, ‘Río Bravo’, el ‘western’ més emblemàtic de Hawks, és una de les millors pel·lícules de la història del cine, una opinió que també comparteix Quentin Taratino. Carpenter sempre va voler rodar un remake de ‘Río Bravo’, però com que no tenia diners per gravar un film de l’oest, va recrear la situació de base d’aquell ‘western’ amb John Wayne i Dean Martin –un reduït espai assetjat per uns malvats– en clau de policíac urbà a ‘Assalt a la comissaria del districte 13’.

L’amenaça exterior

Amb ‘La cosa’ va poder realitzar una adaptació directa de ‘L’enigma d’un altre món’ (1951), una pel·lícula de ciència-ficció amb criatura amenaçadora procedent de l’espai exterior concebuda en plena guerra freda, així que admetia lectures pro i anticomunistes per igual, com ‘La invasión de los ladrones de cuerpos’.

El film va ser produït i supervisat per Hawks, que va confiar la realització en el seu muntador habitual, Christian Nyby. Molts aspectes de la trama argumental –la professionalitat, el treball en equip, l’espai assetjat– eren de signe hawksià.

Carpenter va crear la seva versió accentuant alguns aspectes de l’amenaça i introduint elements propis del seu temps, com els virus i les infeccions. En una de les escenes més recordades de ‘La cosa’, el grup de científics d’una estació situada a l’Antàrtida se sotmet a una prova de sang per saber si algun d’ells té ‘la cosa’ a dins: el terror de les infeccions, però també la por de no saber si qui tens al costat és realment qui diu que és, un dels grans temes del món fantàstic.

Tant la producció de Hawks com la pel·lícula de Carpenter es basen en ‘¿Quién anda ahí?’, novel·la curta de Don A. Stuart (pseudònim de John W. Campbell Jr) publicada en el número d’agost de 1938 de la revista ‘Analog science fiction and fact’. En la història, els investigadors de la base descobreixen una gran nau espacial i un alienígena enterrats en el gel. A l’intentar treure la nau l’acaben destruint, però la criatura sobreviu i es converteix en una amenaça multiforme capaç d’habitar cossos d’humans o de gossos.

D’Elvis a l’Antàrtida

Notícies relacionades

‘Caminos de la música’ torna a La 2 amb una visita a BCN en el primer capítol

‘Woman’ premia els millors productes i marques de bellesa

Després d’interpretar el rei del rock a ‘Elvis’ i l’aventurer borni i cínic Snake Plissken de ‘1997: Rescate en Nueva York’, Kurt Russell es va tornar a posar a les ordres del cineasta per donar vida al líder de l’equip. Van repetir a ‘Golpe en la pequeña China’ i ‘2013: Rescate en L. A.’. Dean Cundey, director de fotografia habitual de Carpenter, va saber passar de la blancor extenuant dels paratges nevats al suggeriment del que es metamorfosa i no es veu. La banda sonora la va escriure Ennio Morricone, però la veritat és que el compositor italià va presentar una partitura molt simular a la del ja reconegut estil musical de Carpenter.

El 2011 va ser el neerlandès Matthijs van Heijningen Jr qui es va tornar a acostar al tema amb ‘La cosa’, que és tant un ‘remake’ com una preqüela de la cinta de Carpenter. I hi ha també una seqüela en format videojoc, ‘The thing’, llançat el 2002.