H.P. Lovecraft: dels déus primigenis a l’olimp del terror

Quan era un adolescent, S.T. Joshi va anar a la biblioteca pública de Muncie, localitat de l’Estat d’Indiana  en què vivia, amb la intenció de buscar llibres de H. P. Lovecraft. Acabava de conèixer l’escriptor a través d’una antologia de relats de terror i estava fascinat pel seu talent a l’hora de recrear l’atmosfera de la vida a Nova Anglaterra.

«Lovecraft es podria considerar un important escriptor regional, similar a William Faulkner, que va retratar intensament el sud dels Estats Units. Tanmateix, el fet d’haver sigut tan poc conegut en el seu temps i i fins i tot durant algunes dècades després de la seva mort, ha fet que la seva influència hagi quedat restringida als camps de la fantasia, el terror i la ciència-ficció», explica Joshi a través del correu electrònic, que finalment va treure de la biblioteca ’A les muntanyes de la bogeria’.

«No va ser una bona idea. La terminologia científica d’aquesta història estava molt allunyada de les meves capacitats, així que vaig guardar aquest llibre per a un moment millor i vaig triar ’L’horror de Dunwich’. Crec que van ser ’Les rates de les parets’, ’el color de l’espai exterior’ i ’L’ombra sobre Innsmouth’ els relats que em van convertir en un devot de Lovecraft de per vida».

Anàlisi i exhaustivitat

S.T. Joshi no exagera quan qualifica de devoció la relació amb l’escriptor de Providence. El 1975, amb tot just 17 anys, va començar a investigar sobre Lovecraft i, cinc anys després, va publicar ’H. P. Lovecraft: Four Decades Of Criticism’, un volum en què feia una anàlisi crítica de l’obra de l’escriptor nord-americà, tot i que sense entrar en detalls de la seva vida. «Havia llegit algunes biografies sobre ell com, per exemple, ’Lovecraft: A Biography’ de L. Sprague de Camp. Fins i tot hi havia detectat alguns errors. Tanmateix, sempre vaig confiar que hi hagués algú que es molestés a fer una bona feina d’aquesta mena. Quan a principis de la dècada de 1990 vaig comprovar que ningú ho faria, vaig considerar que estava en una posició tan bona com la de qualsevol altre per escriure un llibre d’aquestes característiques».

Durant dos anys, Joshi va estar treballant en ’Jo soc Providence. La vida i època d’H. P. Lovecraft’, la més completa i exhaustiva biografia de l’autor de ’Els mites de Cthulhu’, el primer volum de més de vuit-centes pàgines dels dos que conformen l’obra del qual, s’acaba de publicar a Espanya per l’editorial independent Aurora Dorada. «Realment la seva vida no va ser tan interessant. El que sí que és rellevant és conèixer els corrents socials, culturals, polítics i intel·lectuals de la seva època. En l’actualitat, l’era de Lovecraft està ja tan allunyada de la nostra en tants aspectes, que es necessita una profunda comprensió de la història per ubicar-nos en el seu temps. Així mateix, vaig pensar que era important analitzar el pensament filosòfic de Lovecraft per entendre’n millor els escrits, així que, finalment, em va semblar lògic abordar aquests dos aspectes en el meu treball.»

Renovador del terror

Malgrat que formava part d’una tradició literària que es remunta a autors com Edgar Allan Poe, Ambrose Bierce i els escriptors anglesos Lord Dunsany, Arthur Machen i Algernon Blackwood, H.P. Lovecraft va ser un escriptor veritablement original. Des de l’inici de la seva carrera, es va adonar que els temes habituals del gènere de terror, com els fantasmes, els vampirs, les cases embruixades i els homes llop, s’havien convertit, en vista dels avenços científics, en motius obsolets que s’havien d'actualitzar. «Lovecraft va sentir la necessitat de crear uns nous tipus de monstres i localitzacions que no estiguessin basats en aquestes idees antiquades ni en la tradició cristiana que, com a ateu, rebutjava. Per aconseguir-ho, va mirar cap a l’espai profund com a origen dels seus monstres i, alhora, va crear els ’Mites de Cthulhu’, que era una pseudomitologia que fusionava el terror convencional amb aquest nou gènere que era la ciència-ficció», explica Joshi, que fixa l’origen d’aquest personal univers narratiu en les vivències de l’escriptor durant la infància.

«Lovecraft va començar a llegir a una edat molt primerenca. Als vuit anys ja havia absorbit Les mil i una nits, la mitologia grega, l’obra de Poe i havia descobert la ciència, especialment la química i l’astronomia. La fusió de tots aquests elements, als quals es van sumar els somnis ombrívols que començaria a tenir a l’edat de cinc anys, va ser el que va conduir a aquest univers distintiu que va desenvolupar en la seva escriptura madura i en què, com hem dit abans, té un paper molt rellevant l’ateisme. En les seves històries, els déus no són veritables déus, sinó mers extraterrestres que els humans veiem com a déus, perquè és l’única manera en què podem donar sentit a entitats tan grans i poderoses. En el fons, el que vol dir Lovecraft és que els éssers humans estem sols a l’Univers, que no existeix un déu salvador, sinó que estem a mercè de forces titàniques que escapen a la nostra entesa».

Millor que Poe

Tot i que segons l’opinió de S.T. Joshi el talent com a escriptor d’H.P. Lovecraft supera el d’Edgar Allan Poe, el fet d’haver sigut un seguidor dels principis establerts per l’autor de ’La caiguda de la casa Usher’ i publicar els seus treballs en revistes barates, va provocar que el creador de Cthulhu no fos prou valorat per part de la crítica i dels sectors acadèmics.

«Lovecraft ha tingut una influència substancial en escriptors com Fritz Leiber, Arthur C. Clarke, Philip K. Dick i fins i tot en escriptors que no treballen el gènere del terror o la ciència-ficció. Tanmateix, el fet d’haver publicat en revistes ’pulp’ va ser un dels motius del menyspreu que els crítics van mostrar cap a ell, tant durant la seva vida, com una vegada mort. Mentre va viure, Lovecraft mai va tenir un llibre publicat per una editorial important i aquestes revistes en què publicava es consideraven entreteniment popular barat, que no contenia cap obra literària seriosa o important. Malgrat tot, es pot dir en favor de Lovecraft que mai va escriure material pensat específicament per a aquestes revistes. Es limitava a escriure els relats que volia i, si no eren acceptats per les revistes, no li feia res que es mantinguessin inèdits».

En l’actualitat, Lovecraft és un escriptor de culte amb una personalíssima manera d’escriure que ha donat lloc a l’adjectiu ‘lovecraftià’, de la mateixa manera, que l’originalitat de Franz Kafka va donar lloc al de ’kafkià’. No obstant, les posicions reaccionàries de l’autor nord-americà, especialment les opinions racistes, l’han col·locat en una situació molt delicada davant les noves generacions de lectors.

L’incòmode racisme de l’autor

Notícies relacionades

Trump amenaça amb aranzels del 100% al cine produït a l’estranger

Lise Davidsen debutarà com a Isolde al Liceu en una nova producció

«Lovecraft era sens dubte un racista. Durant l’última dècada ha sigut durament criticat per gent que desconeix fins a quin punt el racisme va envair la societat nord-americana durant les dècades de 1920 i 1930. En aquest sentit, és injust assenyalar Lovecraft per aquest tema quan molts altres escriptors, i fins i tot figures polítiques entre les quals s’inclouen diversos presidents dels Estats Units, tenien punts de vista similars», explica S.T. Joshi, que assenyala que aquest tret de la seva personalitat té molt poca relació amb la seva obra literària.

«Si bé hi ha un petit element de racisme en la descripció d’algunes de les criatures ’alienígenes’ de Lovecraft, la majoria de les entitats no estan relacionades de cap manera amb la humanitat. Per això, els intents d’establir paral·lelismes entre els seus ’déus’, com Cthulhu, Yog-Sothoth, Nyarlathotep, etcètera i les persones negres o altres grups que Lovecraft desdenyava, mai m’han semblat gaire sòlides. La naturalesa i existència d’aquestes criatures busquen que ens qüestionem la nostra idea de l’univers. Aquest és el veritable terror a l’obra de Lovecraft».