El Moco Museum porta a Barcelona la realitat augmentada en l’art

Una nena angelical vestida d’època sembla curar un goril·la que crida mentre sobre ell rellisca, com si fos sagn, un líquid lletós. Al voltant, gossos i gats. És una pintura de Guillermo Lorca, ‘La curandera’, en una paret d’una de les sales que el Moco Museum dedica a l’artista xilè. Però si el visitant la contempla a través del mòbil o d’una tauleta, prèvia descàrrega de l’‘app’ Moco Play, l’oli adquireix vida: el simi mou la boca, la jove es mou, el vent fa onejar les cortines de l’estança... i un inquietant ocell apareix sobrevolant l’espai davant el quadro. És la nova eina de realitat augmentada que implica una experiència immersiva i que es pot veure des d’ara aplicada a dues de les sis obres de gran format de Lorca que llueixen a la mostra temporal ‘Esplendor a la nit’, acollida al nou museu d’art modern i contemporani del carrer de Montcada Barcelona, des que es va inaugurar, l’octubre passat. Una exposició que segons l’artista «parla de la violència, la naturalesa, la tendresa, de l’erotisme, fins i tot en alguns punts de l’amor».

A la paret contigua, ‘The little gardeners’, l’altre quadro de Lorca (Santiago de Xile, 1984) amb el plus de la realitat augmentada. En aquest, les papallones i les flors surten de la tela per envair la sala, les nenes-fades s’eleven... El xilè ha triat les dues obres que es prestaven millor a crear una sensació envoltant amb l’objectiu que toquessin «diferents fibres sensibles» dels visitants. Per oferir aquesta experiència, el museu ha comptat amb Studio Irma, de l’artista Irma de Vriers, de la qual el Moco compta amb la seva espectacular obra immersiva d’art digital ‘Diamond Matrix’.

Notícies relacionades

Superdissabte de les lletres catalanes

El problema és a qui es convida

Lorca celebra «les múltiples possibilitats que ofereix avui la tecnologia», tot i que el seu treball, explica, sigui en principi amb «tècniques antigues d’olis i pinzells» i només s’ajudi d’imatges digitals per armar el seu imaginari personal abans de portar-lo a la tela. Un univers inquietant, oníric i surrealista, que fusiona màgia i realitat, amb contrastos entre «la pau d’alguns personatges i la violència d’altres», afegeix assenyalant ‘La curandera’, que va pintar el 2020, «conforme amb el que sentia durant la pandèmia, l’angoixa i el dolor que molts compartim».

Mirant cap a ‘The little gardeners’ apunta «les nenes amb ales de papallona. Són la vida, la bellesa, jugant en un món hostil i bonic i juganer alhora, amb animals que són simbòlics»: uns tigres que s’impregnen del color rosat del senglar que és la seva presa, o un altre felí que es torna blau a l’alimentar-se del cocodril. Personatges, conclou, sovint «perduts».