‘Tori i Lokita’, l’energia renovada dels Dardenne

Notícies relacionades

50 anys d’‘El padrí’: diccionari de la família Corleone de la A a la Z

Aleksandr Rodianski: «Hi ha molts representants de la cultura russa que s’han exiliat»

Presentada avui a concurs a la Croisette, retrata una adolescent procedent de Benín que resideix en una llar per a immigrants a Lieja al costat del nen d’11 anys que fa passar com el seu germà, procedent del Camerun. Amb el que guanyen venent drogues, ella intenta enviar diners a la seva mare, però alhora ha de saldar el seu deute amb els mafiosos que la van portar a Europa. Quan comprèn que les seves esperances d’una vida millor són cada vegada més lluny de fer-se realitat, la jove accepta un tracte del qual no tardarà a penedir-se.

Economia narrativa

Una de les grans virtuts artístiques dels Dardenne és la seva habilitat a l’hora de fer que el seu cine sembli fàcil fins i tot quan està dotat de gran complexitat gràcies als dilemes morals que les situacions afrontades pels personatges plantegen. ‘Tori i Lokita’, és cert, és una pel·lícula simple, almenys a nivell conceptual: a un costat situa dos personatges oprimits; a l’altre, diversos dolents que encarnen la maldat del sistema. És la seva manera de desenvolupar aquesta premissa –aquest incomparable sentit de l’economia narrativa que fa que a la pel·lícula no li sobri ni una escena, aquesta capacitat de generar nivells de tensió dramàtica pròpia d’un ‘thriller’ de David Fincher– fet que l’eleva a altures pròximes a les de les millors obres de la parella, ‘Rosetta’ (1999), ‘El niño’ (2005) i ‘El niño de la bicicleta’ (2011).