Festival de Cannes
‘Tori i Lokita’, l’energia renovada dels Dardenne
Els germans belgues s’acosten a l’altura de les seves millors obres amb la història de dos joves immigrants africans enfrontats a la maldat del Sistema
Jean-Pierre i Luc Dardenne són llegendes vives del Festival de Cannes. El seu palmarès personal en el certamen així ho acredita: aquí no només han guanyat la Palma d’Or en dues ocasions, sinó que a més han obtingut un Gran Premi del Jurat, un guardó a la millor direcció i un altre al millor guió i diversos reconeixements més. No obstant, el sot creatiu del qual els germans belgues han donat mostres de travessar en els últims temps va fer que molts donessin per fet que se’ls havia acabat la gasolina creativa. ‘Tori i Lokita’ és una rotunda demostració del contrari.
Presentada avui a concurs a la Croisette, retrata una adolescent procedent de Benín que resideix en una llar per a immigrants a Lieja al costat del nen d’11 anys que fa passar com el seu germà, procedent del Camerun. Amb el que guanyen venent drogues, ella intenta enviar diners a la seva mare, però alhora ha de saldar el seu deute amb els mafiosos que la van portar a Europa. Quan comprèn que les seves esperances d’una vida millor són cada vegada més lluny de fer-se realitat, la jove accepta un tracte del qual no tardarà a penedir-se.
Economia narrativa
Una de les grans virtuts artístiques dels Dardenne és la seva habilitat a l’hora de fer que el seu cine sembli fàcil fins i tot quan està dotat de gran complexitat gràcies als dilemes morals que les situacions afrontades pels personatges plantegen. ‘Tori i Lokita’, és cert, és una pel·lícula simple, almenys a nivell conceptual: a un costat situa dos personatges oprimits; a l’altre, diversos dolents que encarnen la maldat del sistema. És la seva manera de desenvolupar aquesta premissa –aquest incomparable sentit de l’economia narrativa que fa que a la pel·lícula no li sobri ni una escena, aquesta capacitat de generar nivells de tensió dramàtica pròpia d’un ‘thriller’ de David Fincher– fet que l’eleva a altures pròximes a les de les millors obres de la parella, ‘Rosetta’ (1999), ‘El niño’ (2005) i ‘El niño de la bicicleta’ (2011).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Des d’aquest 1 de juliol Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis
- Sutton estrenarà al setembre una reforma integral
- El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren