Del vinil a les càmeres de fotos: ¿els productes ‘vintage’ són millors que els actuals?

La compra d’articles de segona mà, com per exemple als mercats de segona mà atapeïts de roba, llibres, vinils i mobles vintage que esperen una segona vida, ha ressorgit per diversos factors, segons explica un estudi realitzat a França. Entre els motius principals es troben la voluntat d’evitar les botigues convencionals, les motivacions ètiques i ecològiques, el plaer nostàlgic de comprar objectes amb històries amagades o l’estimulació de buscar petits tresors perduts. Per descomptat, en les compres de segona mà influeixen també els factors econòmics.

Desgranem si l’augment en les compres de quatre hits del mercat vintage es pot explicar per una millor qualitat o més sostenibilitat dels productes o si es tracta merament d’una percepció dels usuaris.

El mercat del vinil ha ressorgit en els últims anys i el 2021 va ser el que va registrar més nombre de vendes als Estats Units des de 1986. No obstant, aquesta recuperació no sempre s’explica perquè el so sigui de més qualitat. La tecnologia del vinil és sensible a qualsevol imperfecció (pols, ratllades o moviment) i té un rang dinàmic i una separació de canals més baixos que els productes digitals, segons explica Paul D. Lehrman, professor de música i director del màster d’Enginyeria Musical de la Universitat de Turfs, a la pàgina web del centre. A més, a causa del contacte entre disc i agulla, el vinil s’acaba degradant amb el temps.

D’altra banda, convé diferenciar entre els vinils vintage –un producte antic i de segona mà– i els retro –un objecte inspirat en models d’una altra època–. Els primers capturen música de les dècades prèvies als 80, registrada en estudis destinats a produir vinils. La transformació posterior en música digital parteix d’aquestes gravacions analògiques i pot perdre algun detall acústic, segons aquest article de ‘Scientific American’, de manera que els vinils vintage capten l’ona acústica amb més precisió. En aquests casos, l’analògic té una qualitat més real, explica a Verificat Ximo Agustí, director de l’empresa d’esdeveniments musicals Open Doors, i detalla que «el digital el pots treballar de manera fictícia», ja que «hi ha molta màquina que imita els sons de les màquines antigues».

En contrast, indica la revista, la major part dels vinils retro, els que es produeixen actualment, es generen a partir d’un arxiu digital, per això l’ona acústica no és diferent. «La qualitat la marca el fet que [l’arxiu] estigui més o menys comprimit», així com els dispositius d’escolta, explica l’expert

Més enllà de la qualitat, els experts apunten a un fenomen sociològic. «És una tendència», assegura Ximo Agustina. Per Héctor García Barnés, periodista i autor del llibre Futurofobia, l’auge del vinil s’explica, en part, perquè «aconsegueix tornar la part ritual d’escoltar música». Emma Plana, coordinadora del Grup de Treball de Musicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, apunta que «hi ha un tema de curiositat i de buscar noves sensacions».

El fenomen del fast fashion, que busca accelerar i abaratir el procés de fabricació i consum de roba, ha reduït la qualitat de molts tèxtils que utilitzem en el nostre dia a dia i ha multiplicat els efectes nocius de la indústria sobre el medi ambient. «La roba de mala qualitat és cada vegada més comuna», indica Esther Lorente, delegada de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a Catalunya.

«Una peça de roba que està ben feta amb materials bons [...] no és de més mala qualitat que la de fa 50 anys», especifica l’experta, que insisteix a posar el focus del problema en les peces de la moda ràpida. Una alternativa a la roba nova i de qualitat és comprar peces de segona mà. Les vendes d’aquest mercat van créixer un 215% entre 2012 i 2021 a nivell global, si bé l’OCU indica que aquest fenomen és encara poc usual a Espanya, en comparació amb els països nòrdics.

Una anàlisi del cicle de vida concloïa que consumir tèxtils de segona mà té «un impacte insignificant sobre el medi ambient en comparació amb l’estalvi» aconseguit al reemplaçar la roba nova. És a dir, que la roba vintage està associada amb un impacte ambiental menor.

Reciclar i restaurar mobles antics també s’està convertint en una tendència, ja sigui per l’estalvi econòmic o pel menor impacte ambiental. Tot i així, l’enginyer químic de la Universitat de Girona Marc Delgado insisteix que, per calcular l’impacte ambiental d’un producte, no només cal tenir en compte la seva producció, sinó que també s’han de computar els costos del seu ús i la seva gestió.

En el cas d’un moble de segona mà, si bé és evident que té una vida útil més llarga, «haurem de tenir en compte el cost energètic del seu procés de restauració i l’impacte ecològic dels materials necessaris». El producte anticorc, la cera, els olis, el vernís i la pintura, per exemple, tenen impacte ambiental i, si els productes no s’esgoten, poden generar residus difícils de reciclar.

Pel que fa a la qualitat dels materials, en les últimes dècades s’ha disparat l’ús d’aglomerat en la fabricació de mobles, més econòmics que els de fusta. Des de 1980, la producció d’aquest material s’ha triplicat, segons dades de les Nacions Unides. Això fa que en l’actualitat es puguin trobar mobles més barats. No vol dir que els mobles d’ara siguin de menor qualitat, ja que es continuen produint exemplars de fusta massissa, sinó que existeixen materials de menor puresa que permeten abaratir costos. 

«Si vols aconseguir una imatge de molta qualitat, fes-la amb una càmera digital», assegura Pere Grimau, mestre del taller de Fotografia de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tot i que no hi ha grans diferències pel que fa a la resolució de les imatges, les digitals permeten controlar amb gran precisió la presa de fotografies, que, a més, poden ser editades posteriorment amb Photoshop. 

Molt més limitades són les analògiques, que no permeten tants ajustos en el moment de fer la fotografia. Un exemple és l’ISO (sensibilitat a la llum), que es pot modificar fàcilment amb una càmera digital, mentre que amb una d’analògica depèn de la cinta triada, segons explica el llibre Digital Imaging (ed. Elsevier). A més, si una fotografia analògica no queda del tot bé, el marge de maniobra per retocar-la posteriorment és molt menor. 

¿Llavors, per què han tornat a la moda les càmeres analògiques? Per Grimau, la qüestió recau en l’experiència fotogràfica. Els mòbils, explica, «fan invisible» el procediment, mentre que «les càmeres digitals professionals ho fan molt complicat». Amb la fotografia analògica, en canvi, «pots ser conscient del procediment que hi ha darrere de cada fotografia» i així «viure una experiència més intensa». Un estudi de tres universitats suïsses apunta també als criteris subjectius de l’audiència, que pot veure les pel·lícules analògiques com a més orgàniques i menys artificials.

Notícies relacionades

La cara oculta dels premis Grammy

La precarietat en la cultura: «Per als músics la jubilació és dramàtica, molts no han cotitzat res»

Una cosa semblant passa amb la tornada a la moda de les càmeres Polaroid, que imprimeixen les imatges al moment. Tot i que la seva qualitat (en termes tècnics) no és comparable amb les fotografies digitals, les Polaroid ofereixen «una experiència per al tacte, una fotografia única i irreproduïble», analitza Grimau. 

En conclusió, són les mateixes limitacions de la càmera analògica les que la fan atractiva. «Si estàs limitat a 36 fotos per rodet, les fotografies han de ser més reflexives», apunta Julio Carbó, cap de fotografia d’EL PERIÓDICO, que apunta que, al final «és igual com està feta una foto a nivell tècnic, el més important és si la imatge transmet emoció i explica una història».