Llibre de la setmana

Crítica de ‘Desde el otro lado’, de Bernardo Atxaga: l’estranyesa de les emocions

L’autor d’‘Obabakoak’ presenta un llibre de quatre contes inscrit en la seva mítica geografia literària fantàstica d’Obaba

A la naturalitat, i a la senzillesa, de l’escriptura de Bernardo Atxaga (Guipúscoa, 1951) caldria afegir-hi l’estranyesa que les seves narracions desperten al lector, així com una sèrie de constants que han fet de l’autor d’‘Obabakoak’ (1988) una referència inexcusable de la literatura contemporània, no només basca. En aquest sentit, l’exotisme, els afectes, la no distinció entre allò real i allò irreal, la causalitat màgica i una fèrria intenció de voler explicar les seves històries des d’una oralitat primigènia carregada de personatges i espais simbòlics juguen un paper decisiu en la seva poètica narrativa. Aquest llibre de quatre contes, ‘Desde el otro lado’, es pot inscriure en la geografia literària de tall fantàstic del territori ja mític d’Obaba.

‘Dos hermanos’, que ja s’havia publicat el 1985, és més una novel·la curta que un conte en sentit estricte. La vida de dos germans, Paulo i Daniel, és l’eix d’aquesta història explicada pels diferents narradors: l’ocell, l’esquirol, la serp, l’oca i l’estrella. En les diferents estacions de l’any cada narrador explicarà la història dels dos germans amb ressons faulknerians: el pes brutal que s’ha de suportar quan el sacrifici de l’innocent és la veu antiga de la naturalesa.

Primera frase increïble

Aquest llibre allibera un determinat llenguatge, el que fa possible llegir una primera frase absolutament increïble a ‘La muerte de Andoni a la luz del LSD’: «El cel era fosc aquell dia, fa exactament vuit-cents mil anys». Un conte que uneix tots els temps del món en una narració amb la forta intensitat d’un fanatisme ingovernable.

Notícies relacionades

El lector té la saludable sensació que en aquest llibre s’està delimitant d’una manera molt lliure allò real i les diferents maneres de mapar aquesta realitat, teixida per la unió dels oposats: la vida i la mort, el mal i el bé o la serietat i el riure popular, tan present en el llibre. Per això és possible llegir una ‘Conferencia sobre la vida y la muerte en el cementerio de Obaba-Ugarte’ com la defensa a ultrança de la mort com a única condició i senyora absoluta de la vida. I és per això que el doctor Mortimer pot preguntar: «¿Qui, amb dos dits de front, desitjaria abandonar la dolçor narcòtica de la mort i tornar al món ‘cane’?».

Intriga sobre una estranya mort

L’últim dels contes, ‘Un crimen de película’, és un relat d’intriga sobre una estranya mort, però és també el dolor pel món animal, contracara amb el primer dels contes. Si en aquell els protagonistes eren animals amb un evident significat religiós situats en l’univers d’Obaba, en aquest és el món d’un mussol, figura que representa la saviesa, a Nevada, però tots dos participen de la mateixa matriu narrativa, aquella que ha fet d’Atxaga un escriptor capaç de sostenir un mapa emocional de les soledats, les fatalitats i les fragilitats de l’home en una literatura amb una geografia imaginària que sosté els racons entre naturalesa i cultura.