Els llibres recomanats per Olga Merino: Flaubert, gòtic i barceloní

Notícies relacionades

Rosalía i el seu nou disc, una qüestió de fe i paciència: aquesta nit revelarà més detalls del seu quart àlbum

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

La ultimíssima de les nostres adquisicions és tan lleugera que s’ha colat com una ploma entre ‘Madame Bovary’ i ‘Salambó’ sense necessitat de descavalcar de les lleixes tot el segle XIX francès. Una obra fina com un pensament, una raresa literària de 81 pàgines titulada ‘Dos cuentos góticos’, que acaba de publicar Carpenoctem –¡quin bon nom per a una editorial!– amb pròleg de l’escriptor Miquel Molina. Es tracta de dos relats de tall molt romàntic encara, amb els seus carrerons lúgubres i bruixes que llegeixen la bonaventura al palmell de la mà, escrits per Gustave Flaubert el 1836, als 15 anys, quan començava a sortir-li el bigoti de guerrer mongol. No deixa de ser curiós que dediqués una de les seves primeres composicions, el conte ‘Bibliomanía’, a Barcelona, ciutat llibresca com no n'hi ha d'altra, i que amb clarividència adolescent hi profetitzés un hàbit tan contemporani, el d’acumular llibres sense llegir-los, cosa que els japonesos anomenen ‘tsundoku’, degut, assenyala el pròleg, al «desequilibri entre una oferta editorial expansiva i un hàbit de lectura minvant».

El segon dels contes, ‘La peste en Florencia’, s’inspira en les picabaralles sagnants en el llinatge dels Mèdici i crea una atmosfera encara més gòtica: «‘Hacía frío en aquella habitación que olía a algo húmedo y sepulcral que recordaba a un anfiteatro de disección’». Una altra intuïció juvenil, ja que ho faria d’adult, quan es convertís en un conco provincià i baladrer: «‘Disecarse en vivo’». Per amor a la literatura, per escriure una cosa perdurable amb la paciència del picapedrer. Constància i convicció.