Grammy 2022: Jon Batiste i Silk Sonic donen la sorpresa

Els Grammy van recuperar la brillantor de sempre, aquest diumenge a la nit (matinada de dilluns a Espanya), en una gala presencial al MGM Grand Garden Arena (Las Vegas) que va acollir actuacions molt variades, de J Balvin a Lenny Kravitz (amb H.E.R.) Presentadors amb pedigrí, amb tàndems com ara Dúa Lipa i Megan Thee Stallion, i les venerables Joni Mitchell i Bonnie Raitt, i un palmarès que va acabar deixant fora de joc figures com Billie Eilish, Taylor Swift i Justin Bieber, notoris derrotats de la nit. Kanye West tampoc recordarà aquesta gala amb gran emoció, ja que el seu ‘Donda’ només es va imposar en dues categories menors, de l’àmbit del rap, i la seva actuació, que no havia arribat a confirmar-se, va ser descartada a causa del seu comportament conflictiu a les xarxes.

Un èxit transversal

Els focus apunten així a aquest relatiu desconegut anomenat Jon Batiste, amb una música mestissa i benhumorada, embolcallada amb missatges humanistes i en sintonia amb el Black Lives Matter, que ha compatibilitzat el reconeixement generalista amb el triomf en les categories del jazz, l’r’n’b i el territori etiquetat com a a American Roots. Sorpresa en aquests 64è Grammy, com ho són les felicitacions dispensades a Silk Sonic i, sobretot, a la seva cançó ‘Leave the door open’, amb el seu tacte soul i els seus reflexos del vell so Filadèlfia. Gala amb aires de posada de llarg per a la jove californiana (19 anys), d’arrels filipines, Olivia Rodrigo, amb el seu debut pop ‘Sour’, i reconeixements significatius per a artistes com la parella Tony Bennett & Lady Gaga, Tyler, the Creator, i Doja Cat amb DZA.

Superada (en aparença) l’apagada pandèmica, aquesta gala dels Grammy no va resultar exempta de càrrega dramàtica, molt literal en la veu del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Va aparèixer a la pantalla per recordar a l’audiència que aquests dies els músics del seu país «han de portar armilles antibales en lloc d’esmòquings» i que «canten als ferits als hospitals», i per demanar a la comunitat dels Grammy que «ompli de música el silenci causat per les bombes russes». Després del vídeo, John Legend va cantar un sentit ‘Free’ acompanyat de còmplices ucraïneses i de la poeta refugiada Liuba Iakimtxuck.

Tangana i Alborán

Ni C. Tangana ni Pablo Alborán es van emportar cap a Espanya un exemplar del preuat gramòfon, l’estatueta dels Grammy, i els agraciats en les seves categories van resultar ser el colombià Juanes (millor àlbum llatí de rock o alternatiu per ‘Origen’) i el cubanocanadenc Alex Cuba (‘Mendó’, millor àlbum pop llatí). Varietat de registres en aquesta parcel·la: l’as del reggaeton porto-riqueny Bad Bunny es va emportar el guardó a l’àlbum de música urbana, i un senyor veterà, el panameny Rubén Blades, es va imposar en la parcel·la del disc tropical amb la seva entesa amb una altra figura amb trajectòria, Roberto Delgado, a l’àlbum ‘Salswing!’.

El rock es va fer notar amb els tres premis sectorials que es van emportar Foo Fighters (interpretació, cançó i disc per ‘Medicine at midnight’). La banda, que havia d’actuar a la gala, està de dol després de la sobtada defunció, fa dues setmanes, del seu bateria, Taylor Hawkins, als 50 anys, figura que va ser evocada per Billie Eilish a la foto de la seva samarreta quan va sortir a interpretar un inflamat ‘Happier than ever’ amb el seu germà Finneas. En el sector del metall, honors per a Dream Theater amb el seu àlbum ‘The alien’, i en l’alternatiu, èxit de St. Vincent i el seu disc ‘Daddy’s home’. El corresponsable tècnic d’aquest àlbum, Jack Antonoff (i de les últimes obres de Lana del Rey i Lorde), va aconseguir el premi al productor de l’any (no clàssic), al qual ja havia sigut nominat en dues ocasions.

L’estela ‘beatle’

Notícies relacionades

Emma Vilarasau arriba a la Villarroel amb ‘Un matrimoni de Boston’ sota la direcció de Josep María Mestres, que revisita el seu mític espectacle sobre el text de David Mamet

L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital

Pentinant la perifèria dels Grammy, en aquestes categories que no van ocupar espai de la gala, sinó que van ser escenificades hores abans en la cerimònia anomenada ‘premiere’, vam topar amb el premi al Millor Disc d’americana, atorgat a Los Lobos , i el de bluegrass per al portent del banjo Béla Fleck, així com un reconeixement a la reedició d’‘All things must pass’ (1970), de George Harrison (al millor ‘boxset’).

Tan o més lluny del ‘mainstream’, la beninesa Angélique Kidjo va imposar el seu ‘Mother nature’ com a millor música global, i en els seguidors del jazz, Chick Corea, mort fa poc més d’un any, va ser evocat a propòsit de ‘Humpty dumpty (Set 2)’, millor interpretació improvisada en solitari, i de la seva implicació a ‘Mirror mirror’ d’Eliane Elías, millor àlbum d’aquest gènere. I Esperanza Spalding es va guanyar el guardó al millor àlbum Vocal de Jazz per ‘Songwrights apothecary lab’. Distincions que, malgrat el seu menor calat comercial i mediàtic, van disposar dels seus cinc minuts de fama (o una mica menys) per obra i gràcia de l’Acadèmia de la Gravació.