El cine es resisteix a boicotejar les pel·lícules russes

Des dels centres de producció del cine ucraïnès, i en altres àmbits europeus, es demana un boicot en tota regla per a qualsevol pel·lícula russa. És a dir, que cap film d’aquesta cinematografia sigui exhibit en sales comercials, filmoteques, televisions i certàmens. Fins i tot ha arribat a exigir-se als directors russos que es neguin a anar a festivals si són seleccionats. La situació és desconcertant, ja que incumbeix tota la producció russa, tant la finançada pel Govern com la més independent i fins i tot dissident.

Aplicar això podria ser un error. ¿O potser el festival de Cannes no hauria d’haver seleccionat en la seva edició del 1954 ‘Cómicos’ de Juan Antonio Bardem, en la de 1960 ‘Los golfos’ de Carlos Saura i el 1962 ‘Plácido’ de Luis García Berlanga pel fet de ser pel·lícules realitzades en una dictadura? Els responsables del certamen francès van entendre que en tot país sota un sistema repressiu hi ha veus que clamen contra aquesta repressió. Així que no tot el cine rus s’hauria de mesurar segons l’arrasador de la condemna absoluta, més tenint en compte que, per exemple, Kirill Serebrennikov (‘Leto’) fa diversos anys que està en arrest domiciliari, i després en llibertat condicional, per càrrecs relacionats amb la malversació de fons, tot i que se sap que és persona ‘non grata’ per al Govern de Putin a causa de les seves constants crítiques a l’Església ortodoxa.

Contra l’agressió

Hem parlat del festival de Cannes. Com a certamen més important del món, i que en els últims anys ha programat, amb èxit i premis, films d’autors russos com Serebrennikov, Andrey Zvyagintsev (‘Sin amor’) o Aleksandr Sokurov (‘El arca rusa’), tothom esperava el seu posicionament respecte a això. Al contrari que l’Acadèmia del Cine d’Ucraïna i l’Acadèmia del Cine Europeu (EFA), el festival francès ha decidit no boicotejar les pel·lícules russes, tot i que en la seva pròxima edició –del 17 al 28 de maig– no acceptarà la presència de les seves delegacions oficials. En el seu comunicat de l’1 de març, els responsables de Cannes argumenten que «llevat que es posi fi a la guerra d’agressió en condicions que satisfacin el poble ucraïnès, no es rebran delegacions oficials procedents de Rússia, ni s’acceptarà la presència de cap organisme vinculat al Govern rus».

En un altre dels paràgrafs del comunicat, es diu que el festival vol destacar «la valentia de tots aquells que a Rússia han assumit el risc de manifestar-se contra l’agressió i invasió d’Ucraïna. Entre els quals, artistes i professionals del cine que mai han deixat de lluitar contra el règim actual i que no poden ser associats amb aquests actes intolerables amb els quals estan bombardejant Ucraïna». És una manera, gens ambigua, de separar els cineastes pro Putin i els que no ho són. ¿Seria lícit prohibir els segons quan les seves pel·lícules es desmarquen de la política russa actual?

Cancel·lació de ‘Solaris’

El mateix 1 de març, l’Acadèmia del Cine Europeu va publicar un comunicat en la seva pàgina web declarant-se afí a les sancions globals contra Rússia i aliant-se amb l’acadèmia cinematogràfica ucraïnesa en el seu boicot contra tot el cine rus. En un dels paràgrafs pot llegir-se el reconeixement als cineastes russos valents que s’oposen a la guerra, «però en vista d’un atac brutal i injustificat hem de recolzar els nostres germans ucraïnesos», anunciant que cap pel·lícula russa competirà aquest any pels Premis del Cine Europeu. A aquest comunicat, i a «la delicada situació mundial», es va acollir la Filmoteca d’Andalusia quan el 4 de març passat va cancel·lar la projecció de ‘Solaris’, film realitzat per Andrei Tarkovsky el 1972, i la va substituir per la versió de la mateixa novel·la de Stanislaw Lem dirigida per Steven Soderbergh el 2002.

Situacions d’aquest tipus resulten, com a mínim, sorprenents. Tarkovsky, mort el 1986, mai va ser un cineasta ben vist pel Govern rus, i algunes de les seves pel·lícules van tenir problemes amb la censura. Per molt que després la Filmoteca andalusa anunciés que s’havia cancel·lat el film de Tarkovski per evitar que el govern de Putin rebés algun tipus de recaptació econòmica per l’esmentada projecció, el mal, d’alguna manera, estava fet.

La Mostra de Venècia i el festival de Locarno han pres una postura similar a la de Cannes. I Sant Sebastià també s’ha pronunciat: «El Festival de Sant Sebastià expressa la seva rotunda condemna davant la intolerable agressió de Rússia a Ucraïna, en el que constitueix una flagrant vulneració de la legalitat internacional. Els nostres processos de selecció avaluen les obres cinematogràfiques de manera individual, mai en funció de la nacionalitat a les quals aquestes pertanyin, fins i tot quan provinguin de països amb governs que conculquen drets fonamentals i així continuarem fent-ho en aquests temps convulsos. No podem fer responsable la ciutadania d’un país de les decisions dels seus governs. Aquelles veus russes que s’oposen a l’agressió comesa pel seu país sempre tindran un lloc al Festival de Sant Sebastià».

Notícies relacionades

¡Que venen els russos! 10 pel·lícules i sèries sota l’influx de la Guerra Freda

¡Que venen els russos! 10 pel·lícules i sèries sota l’influx de la Guerra Freda

El recent comunicat del Ministeri de Cultura i Esport espanyol instant a la suspensió de tots els projectes i iniciatives en curs amb la Federació Russa pot condicionar aquestes decisions.

Mentrestant, Netflix ha suspès el seu servei a Rússia; el productor ucraïnès Igor Savitxenko ha publicat una carta dient que no hi ha russos bons, sinó que tots són uns assassins; el director nord-americà Oliver Stone ha escrit en el seu compte d’Instagram que alguns mitjans ometen els fets principals del conflicte quan no és convenient, i Sergei Loznitsa, el director més important del cine ucraïnès, autor del film ‘Dombass’ (2018), ha abandonat l’Acadèmia del Cine Europeu per considerar que el seu posicionament ha sigut massa tebi, però alhora defensa als cineastes russos que no combreguen amb Putin i critica el boicot.