Catalunya és on més es triga a aconseguir una llicència d’activitat

Catalunya és la comunitat autònoma on més dies es triga a aconseguir una llicència d’activitat (una mitjana de 93 dies, davant la mitjana espanyola de 65) i on els empresaris anoten més dies per rebre el pagament d’un contracte públic (80 dies, davant la mitjana de 63). És, a més, junt amb Castella i Lleó, on els gestors dediquen més nombre d’hores a complir amb la declaració i pagament d’impostos (una mitjana de 180 hores davant 150 hores per al conjunt d’Espanya).

Aquestes són només algunes pinzellades que es desprenen de les dades per comunitats autònomes de les anomenades Enquestes empresarials, promogudes pel Banc Mundial. D’aquestes s’extreu la conclusió global que les empreses espanyoles encara dediquen el 10,5% del seu temps a burocràcia i paperassa relacionats amb requisits de les normatives governamentals.

‘Impost al temps’

L’anomenat impost al temps és una mica menor a Catalunya. Aquí, de mitjana, els empresaris responen que dediquen el 9,5% del seu temps a la paperassa. En contra de Catalunya, juguen els factors esmentats anteriorment. A favor, hi compta un menor nombre de dies per obtenir permisos de construcció (una mitjana de 50 dies, davant la mateixa dada estatal de 84 dies). També és menor el percentatge d’empreses que identifica el tràmit de llicències i permisos de negocis com una restricció seriosa o molt seriosa per a la seva activitat.

Els negocis catalans també tenen més dies d’espera quan es tracta d’alliberar importacions de duana (10 dies, davant una mitjana estatal de 6), només per darrere de la demora que afecta els empresaris del País Valencià i les Balears (comunitats agrupades a la regió Est, a efectes de l’enquesta), on s’arriba als 16 dies. El despatx mitjà de les exportacions, no obstant, se situa a Catalunya en línia amb la mitjana estatal de 4,5 dies, sense arribar als gairebé 8 dies de València i les Balears.

Si l’impost al temps es menja el 10,5% de les hores de mitjana a Espanya i el 9,5% a Catalunya, la taxa arriba passa del 14% per als empresaris de les Canàries i de Castella i Lleó i supera el 12% a Madrid i el bloc d’Astúries i Cantàbria (zona nord-oest, a efectes de l’esmentada enquesta).

Notícies relacionades

Arcadio Barrera, jubilat, demana justícia: «No volem escoltar més sobre tràmits i sobre esperes interminables»

L'AIE alerta que la guerra a l'Orient Mitjà és ja “la major amenaça per a la seguretat energètica de la història”

L’última edició de les anomenades Enquestes empresarials que el Banc Mundial porta a terme de manera global, a tots els països, va ser presentada a Espanya el passat 26 de maig. Abraça 103 països sobre la base de 250.000 entrevistes. En el cas particular d’Espanya, el Banc Mundial va encomanar l’execució del treball de camp a la Cambra d’Espanya, que, entre el gener del 2024 i el març del 2025, va fer 1.431 enquestes a directius i propietaris d’una mostra representativa d’empreses espanyoles de més de cinc treballadors en els sectors industrials i de serveis, per a diferents mides (segons una metodologia homogènia del Banc Mundial per a tots els països). A Catalunya han participat en l’enquesta 132 empresaris o directius.

Les preguntes incloses en les enquestes inclouen qüestions com infraestructures, comerç, finances, regulacions, fiscalitat, llicències d’activitat, corrupció, pràctiques de gestió, economia submergida, accés a finançament, innovació, ocupació i percepcions sobre els obstacles per fer negocis. n