‘Hive (Colmena)’: Una dona contra el patriarcat a Kosovo

Igual com passa a Espanya amb la Guerra Civil, les ferides que continuen incrustades a la zona dels Balcans després del conflicte bèl·lic continuen reverberant a través de la ficció cinematogràfica. Encara queden moltes històries per explicar, sobretot si tenim en compte que, fins fa ben poc, totes havien sigut tractades des del punt de vista masculí. 

Ara, la directora kosovar Blerta Basholli afegeix una nova perspectiva a l’acostar-se al trauma des de la perspectiva de les dones que van quedar viudes després de la guerra a Kosovo fa més de vint anys, en concret a les zones rurals, on el patriarcat les obligava a tancar-se a casa, cuidar dels fills i plorar per les seves respectives pèrdues. Però ¿com podien sobreviure i tirar endavant la seva família? 

Dins aquest entorn profundament hostil, Fahrije Hoti es va enfrontar a les circumstàncies i va muntar una cooperativa femenina perquè totes les dones del seu poble tinguessin recursos propis. Però el setge que va patir va ser enorme.

És el fet real sobre el qual se sustenta ‘Hive (Colmena)’ guanyadora a Sundance en la secció de cine internacional, una pel·lícula que ens transmet la força imparable del seu protagonista. «Quan vaig conèixerl a Fahrije em vaig quedar molt impressionada», explica la directora en conversa per Zoom. «No tenia clar l’enfocament fins que em va explicar la seva història. Llavors vaig saber que havia de parlar sobre com les dones van lluitar per enfrontar-se als tabús d’una societat que les condemnava per qualsevol tipus d’iniciativa. És un altre tipus de guerra silenciosa». 

A la pel·lícula, la Fahrije (interpretada per Ylka Gashi) és jutjada només per aprendre a conduir. Li llancen ous, li diuen puta. I quan comença a generar un petit teixit empresarial de conserves casolanes, la cosa anirà a pitjor. «El que va fer aquesta dona va ser plantar cara a tots aquests prejudicis antidiluvians, a les convencions socials, en aquest sentit va ser molt valenta, perquè gràcies a la seva determinació va establir un precedent i moltes altres dones la van seguir». 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Al llarg de ‘Hive (Colmena)’, seguirem els passos de la Fahrije, ens introduirem en la seva intimitat, a casa seva, on es fa càrrec dels seus dos fills i el seu sogre invàlid. El seu marit s’encarregava de fer mel, però les abelles no suposen una font de benefici i decideix buscar altres opcions, així que començarà a produir ‘ajvar’, un condiment a base de pebrot, albergínia, all i pebre. Mentrestant, ni tan sols pot plorar la mort del seu marit, perquè milers d’homes van desaparèixer sense deixar rastre i els seus cossos van quedar enterrats en fosses comunes o van ser llançats al riu. «És veritat que a la pel·lícula hi ha una combinació molt dura. D’una banda, el trauma després de la guerra, i de l’altra, l’assetjament masculí. Però també volia aportar una mica de llum, sobretot a través d’aquest gineceu de dones que es recolza i s’entén. Juntes es troben més fortes i, sobretot, es neguen a ser víctimes». 

Blerta Basholli té 39 anys i ‘Hive (Colmena)’ és la seva primera pel·lícula. Va néixer a Pristina i la seva carrera s’ha desenvolupat íntegrament al seu país. Reconeix que no és que hi hagi molta indústria cinematogràfica a Kosovo, però sí un ambient de gran creativitat en què les dones han trobat el seu espai i, com la protagonista de la pel·lícula, s’han mobilitzat. «Hi ha hagut molts avanços en la nostra societat, però encara queda un llarg camí per recórrer».