Cita amb l’alfombra vermella catalana

Una bona collita de cine opta als premis Gaudí

‘Les leyes de la frontera’, ‘El ventre del mar’ i ‘Libertad’ surten com a favorites en una edició que deixa enrere la sequera provocada per la pandèmia

Una bona collita de cine opta als premis Gaudí
3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Els premis Gaudí avaluen aquest diumenge l’estat del cine català. Sembla que la situació es va recuperant, tot i que lentament, després dels efectes de la pandèmia, el confinament i les restriccions a què s’ha vist sotmesa la producció, distribució i exhibició des del març del 2020. La collita cinematogràfica catalana d’aquell any no va ser la millor possible, tot i que hi va haver títols interessants ratificats en els guardons. Els principals van recaure en ‘La vampira de Barcelona’, ‘Las niñas’ i ‘My Mexican Bretzel’, tres models ben diferents. El mateix passa aquest any, en què són tres les pel·lícules que destaquen, almenys pel que fa a les nominacions.

L’última proposta d’Agustí Villaronga, ‘El ventre del mar’, competeix en 12 categories. Es tracta d’un film que barreja estils, gèneres i textures diverses. Una nominació més té ‘Las leyes de la frontera’, la peculiar immersió en el cine quinqui realitzada per Daniel Monzón a partir de la novel·la homònima de Javier Cercas. El film va aconseguir cinc premis Goya, entre els quals el millor guió adaptat, la direcció artística i l’actor revelació. I amb 11 i 10 apareixen, respectivament, ‘Libertad’, Goya a la millor direcció novella per a Clara Roquet, i ‘Mediterráneo’, el film sobre la creació de l’oenagé Open Arms que va aconseguir el Goya a la millor fotografia i dos premis més.

Millor direcció...

‘Mediterráneo’, ‘Libertad’ i ‘Las leyes de la frontera’ es disputen amb ‘Tres’ –la pel·lícula sobre una dissenyadora de so que perd el sentit de l’audició– el Gaudí al millor film en llengua no catalana. ‘El ventre del mar’ té com a rivals, en la categoria de millor pel·lícula, el peculiar relat de ficció i no-ficció ‘Sis dies corrents’, de Neús Ballús; el drama rural ‘Tros’, ‘opera prima’ de Pau Calpe acabada d’estrenar, i ‘Visitante’, un film entre el ‘thriller’ i el terror dirigit pel també debutant Alberto Evangelio. Villaronga, Ballús, Roquet i Montsó opten al Gaudí a la millor direcció. Sembla que el primer surt com a favorit, però ¿es repetiran en els Gaudí l’actual onada de premis per a directores que està dominant el panorama de recompenses nacionals i festivals internacionals?

Esmenar els Goya

Els guardons catalans esmenen la plana als espanyols en alguns apartats. Ningú va entendre que Marta Nieto, la protagonista de ‘Tres’, no fos nominada com a millor actriu en els últims Goya. En aquest film sobre el so –seria gairebé impensable que no aconseguís el Gaudí en aquesta categoria–, el treball d’interpretació de Nieto és essencial, tant quan escolta de forma normal com quan sent els sorolls segons després que passin realment. Nieto sí que competeix, amb tota justícia, pel Gaudí a la millor interpretació femenina. Les seves oponents són Vicky Luengo per ‘Chavalas’ i les gairebé debutants Maria Morera, per ‘Libertad’, i Begoña Vargas, per ‘Las leyes de la frontera’. I Nora Navas apareix en l’apartat d’actriu secundària per ‘Libertad’. Va aconseguir el Goya pel mateix paper.

Notícies relacionades

Quant als intèrprets masculins, pot tenir un petit avantatge Eduard Fernández per la seva participació a ‘Mediterráneo’. Tot un clàssic: nominat nou vegades, amb aquesta, ha aconseguit el Gaudí com actor principal i secundari quatre cops, l’últim el 2017 per ‘El hombre de las mil caras’. Un dels seus competidors és Mohamed Mellali, un dels electricistes de ‘Sis dies corrents’. El seu company de repartiment, Valerio Escolar, opta al Gaudí com a secundari. En l’última edició del festival de Locarno, tots dos van guanyar ex aequo el premi al millor actor. Sense distinció de categoria.

Millor pel·lícula europea...

Dura pugna hi haurà en els Gaudí a la millor pel·lícula europea, ja que la collita francesa, amb el musical ‘Annette’ i la trencadora ‘Titane’, és molt bona, i s’afegeixen a la multipremiada ‘Otra ronda’ i ‘¿Quo Vadis, Aida?’, un film avui més pertinent que quan es va estrenar perquè, tot i que parla del conflicte de Bòsnia el 1995, té no pocs punts en comú amb l’actual invasió d’Ucraïna per part de Rússia. L’únic premi ja obtingut abans de la cerimònia és per a ‘Mironins (la película)’: com ha passat en altres edicions, és l’únic film d’animació de l’any passat.