50 anys d’‘El padrí’: diccionari de la família Corleone de la A a la Z

Michael Corleone (Al Pacino) quedava enamorat de la jove Apollonia (Simonetta Stefanelli) durant el seu exili a la Sicília rural després d’haver assassinat a trets ‘el Turc’ Sollozzo al restaurant Louis del Bronx. Tal va ser l’enamorament que Michael li va demanar en matrimoni, però la seva felicitat va ser fugaç: el clan Sollozzo es va cobrar la venjança col·locant un explosiu mortal al cotxe que conduïa Apollonia.

L’actor es trobava en un punt molt baix de la seva carrera. Els estudis no el volien, però es va entossudir a ser Don Vito Corleone. Va passar una prova en què ell mateix es va maquillar amb betum, brillantina i mocadors de paper a la boca per fer més prominents les galtes. El resultat seria magistral. Conqueriria l’Oscar pel seu treball, però rebutjaria el premi.

Els executius de Paramount no se’n refiaven. Abans ho havien provat amb Peter Yates, Costa-Gavras, Richard Brooks, Sidney J. Furie i Arthur Penn, però tots van declinar l’oferta. No amb gaire convicció, van aprovar finalment l’elecció del jove i ‘independent’ Coppola, que va aportar molts i bons suggeriments al guió. No va ser fàcil, però la va clavar.

Si Al Pacino anava a ser el nou padrí al finalitzar el primer film, l’altre gran nom de la seva generació, De Niro, encarnaria Vito en l’edat jove en la segona part. Un altre que va veure la seva carrera catapultada després de donar vida al personatge en els primers dies del crim organitzat a Nova York. Amb Scorsese ha representat un model diferent de gàngster.

Productor jove i emprenedor, es va enfrontar als executius més conservadors de Paramount, els va convèncer que un film sobre la màfia podia triomfar i va estar sempre al costat de Coppola i Brando, tot i que amb el primer va mantenir diferències en la fase de muntatge. Va donar un aire nou al cine nord-americà amb ‘El padrí’, ‘Chinatown’ i ‘Marathon man’.

Per a Mario Puzo i Coppola, el retrat de la família era un dels eixos de la història: l’impulsiu Sonny (James Caan), el fràgil Fredo (John Cazale, el personatge més tràgic de la saga), la maltractada Connie (Talia Shire) i l’inicialment inexpert Michael (Pacino), junt amb el ‘consigliere’ Tom Hagen (Robert Duvall), el que és un fill més per a Don Vito.

Encarna Vincent Mancini a ‘El padrí III’. És el fill no reconegut de Sonny, fruit de les relacions del fill gran de Don Vito amb una de les seves amants. Es converteix en l’home de confiança de Michael, el seu reflex i en qui diposita el llegat de la seva estirp. García havia sigut tot el contrari, un federal, a ‘Els intocables d’Eliot Ness’, de De Palma.

La segona part d’‘El padrí’ relata en estricte directe la caiguda del règim de Batista la matinada del 31 de desembre a l’1 de gener de 1959, després de l’entrada de les tropes rebels a l’Havana. Allà hi havia Michael Corleone i el gàngster jueu Hyman Roth (Lee Strasberg) intentant fer lucratius negocis hotelers a Cuba amb altres inversors nord-americans.

És al centre neuràlgic de Manhattan, entre Chinatown, el Soho i el Bowery. La van poblar durant la primera meitat del segle XX els immigrants italians. Coppola va convertir la festa popular del barri, San Genaro, en escenari de dues matances, la de Don Fanucci en mans del jove Vito a ‘El padrí II’ i la de Joey Zasa per Vincent Corleone a ‘El padrí III’.

A més de la base mare literària i la trilogia cinematografíca, l’univers d’‘El padrí’ compta també amb interessants propostes en forma de videojoc, les més potents de les quals és ‘The Godfather’: the game’. Publicat el 2006 per Electronic Arts (EA) per a totes les plataformes, comptava amb les veus de Marlon Brando, James Caan i Robert Duvall, tot i que a Coppola mai li va agradar el resultat.

Durant anys va estar associada al seu personatge en la saga dels Corleone, el de Kay Adams, la dona de Michael, i a les pel·lícules amb Woody Allen. Als films d’‘El padrí’ va aportar la serenitat objectiva de qui no pertany al clan, tot i que amb ambigüitat: es queixa del que fa el seu marit, però viu molt bé gràcies als negocis criminals d’ell.

Aquest pompós nom era el de l’organització presidida per Joe Colombo, cap d’una de les cinc famílies mafioses de Nova York. Van acordar amb Paramount que al film mai se sentirien les paraules ‘màfia’ o ‘Cosa Nostra’. Pel que sembla, l’estudi el va acceptar després d’haver patit diverses amenaces de bomba i espionatge a alguns dels seus directius.

Un dels elements icònics d’‘El padrí’ és la banda sonora de Nino Rota, en concret el seu tema principal i el seu tema d’amor, pura història de la música per a pel·lícules. Rota, no obstant, no va poder guanyar l’Oscar, ja que en l’esmentat tema d’amor adaptava una peça prèvia seva per a la pel·lícula ‘Fortunella’, de Fellini. L’estatueta se l’acabaria emportant, junt amb Carmine Coppola, pare de Francis Ford, per ‘El padrí II’.

‘El padrí’ es basa en la monumental novel·la escrita el 1969 per Mario Puzo (Nova York, 1920-1999). Va ser el primer gran èxit de la seva carrera, ja que les seves novel·les prèvies, malgrat les bones crítiques, van ser fiascos de vendes. L’escriptor publicaria tres obres més vinculades a l’univers mafiós: ‘El siciliano’ (1984), ‘El último don’ (1996) i ‘Omertà’ (2000), aquesta última a títol pòstum.

La primera entrega va ser nominada a 11 estatuetes, i en va guanyar tres: millor pel·lícula, actor (Marlon Brando) i guió adaptat. La segona també optava a 11 Oscars i se’n va emportar set: millor pel·lícula, direcció, actor de repartiment (Robert De Niro), guió adaptat, banda sonora i direcció artístiques. La tercera i última va obtenir set candidatures, però va marxar amb les mans buides.

Robert Evans tenia diverses opcions per al paper de Michael, el fill petit que acaba exercint la violència i convertint-se en el nou padrí. Evans va pensar en Robert Redford, Warren Beatty, Ryan O’Neal, Jack Nicholson i Alain Delon. Però Coppola volia Pacino. Va ser l’inici d’una carrera meteòrica, amb títols com ‘Serpico’ i ‘Tarde de perros’.

Puzo es va basar en Meyer Lansky, una de les figures clau de la màfia, per al personatge del gàngster jueu Hyman Roth. A ‘El padrí II’ planeja acabar amb l’imperi dels Corleone, però és assassinat a l’aeroport en una escena que recorda la mort de Lee Harvey Oswald en mans de Jack Ruby. L’interpreta Lee Strasberg, creador de l’Actor’s Studio.

La veu rasposa, com un murmuri, de Marlon Brando com a Don Vito Corleone va tenir formidable resposta en el seu doblatge al castellà, realitzat per Francisco Sánchez, un històric d’infinita carrera que abans havia posat veu a Cary Grant, Gary Cooper i Charles Boyer. El 2008, la pel·lícula seria redoblada per a la seva edició restaurada, aquesta vegada amb la veu de Miguel Ángel Jenner com el vell Corleone.

Només va haver d’esperar dos anys entre l’estrena d’‘El padrí’ (1972) i ‘El padrí II’ (1974). Però perquè la història dels Corleone acabés sent la trilogia que és avui l’espera es va allargar als 16 anys (1990). Ni Coppola ni Puzo semblaven gaire interessats en una tercera entrega, i només la pressió asfixiant de Paramount Pictures durant anys va acabar per convèncer-los.

Això, i no una altra cosa, és la possibilitat que hi hagi una quarta entrega d’‘El padrí’ amb Vincent Corleone (Andy García) com a personatge central. I no serà perquè durant aquests anys no hi hagi hagut rumors, alimentats per la mateixa Paramount, que a finals del 2020, en ocasió de l’estrena del nou i definitiu muntatge d’‘El padrí III’, afirmés en un comunicat: «La força del seu llegat fa que sigui una possibilitat si apareix la història adequada».

En la tercera entrega d’‘El padrí’, Michael Corleone buscarà la redempció a través de l’Església i en el seu viatge a l’honorabilitat s’acabarà capbussant en les trames més fosques, i reals, del món vaticà de principis dels anys 80, incloent-hi l’assassinat del papa Joan Pau I i l’escàndol financer de l’Institut per a les Obres de Religió i el Banco Ambrosiano.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Aquest extraordinari director de fotografia –que, com Keaton, també va treballar molt amb Woody Allen– s’arrogava la paternitat del tipus d’il·luminació en la seqüència capital de l’inici, quan Vito conversa amb un dels seus ‘súbdits’ i els veiem en ombres. Un altre treball impressionant és la recreació del Nova York dels anys 20 a ‘El padrí II’.

El gran rival de Michael Corleone en l’última entrega de la trilogia, un mafiós adaptat als nous temps; el personatge fusiona tres figures reals del gangsterisme novaiorquès. És també qui organitza una matança de dons de la qual Michael s’escapa. Refinat i cruel, li dona vida Joe Mantegna, en aquella època actor predilecte de David Mamet.