Estrenes de cine
‘Competencia oficial’, la sàtira que va unir Penélope Cruz i Antonio Banderas
Els dos intèrprets treballen per primera vegada junts a ‘Competencia oficial’, comèdia negríssima ambientada en el món del cine en la qual assistirem a una batalla d’egos que generarà un bon grapat de situacions tan desenraonades com divertides.
Sembla impossible, però Penélope Cruz i Antonio Banderas, els dos actors més internacionals de la nostra cinematografia (amb permís de Javier Bardem) no havien coincidit mai junts a la pantalla més enllà d’entregar junts l’Oscar a Pedro Almodóvar per ‘Todo sobre mi madre’. Es coneixen des de fa més de trenta anys, però a ningú se li havia acudit unir-los abans. ¿Com podia ser? «Era estrany, rar», reconeix la intèrpret nominada aquest any a l’Oscar pel seu paper a ‘Madres paralelas’. «Ja estava bé, no tenia sentit, a la gent li estranyava, i amb raó». Va ser llavors quan a ella li va arribar el guió de ‘Competencia oficial’ i el va enviar a Banderas, que de seguida va entrar en el projecte. Cruz seria Lola, una directora de cine excèntrica, Banderas, Félix, un actor d’èxit. Com sol ser habitual a les pel·lícules de Mariano Cohn i Gastón Duprat, responsables del projecte, seria d’una comèdia molt negra, i en aquest cas, a més, amb l’element cinematogràfic afegit perquè, al cap i a la fi, ‘Competencia oficial’ va d’això, de fer una pel·lícula i de la lluita d’egos que es genera fins al punt que es converteixi en una batalla campal.
«Compte, no només d’egos. Sens dubte és un element important de la pel·lícula, però hi ha altres coses que m’interessen molt, com aquesta descripció quirúrgica que fan els directors de l’estupidesa humana», explica l’actor en la presentació de la pel·lícula a Madrid. «I d’això en trobem a totes les parcel·les, no només en el cine, sinó també en la vida diària, només cal mirar les hòsties que s’estan clavant entre si els polítics a la Comunitat de Madrid i al Partit Popular».
Etern estudiant
Penélope Cruz està d’acord amb Banderas pel que fa a l’ego. «No és una cosa exclusiva de la nostra professió, que a més és molt col·laborativa. Mai treballem sols, necessitem un equip, és una cadena. Per a mi mai ha sigut un motor a l’hora de posar-me al davant d’una càmera, tot i que entenc que per a d’altres sí que ho hagi sigut. A mi el que m’enganxava era la necessitat d’explicar històries, d’explorar la naturalesa humana i d’enfrontar-me a reptes». ¿Com entendrem els altres si no ens entenem a nosaltres mateixos? És una de les reflexions que deixa a l’aire l’actriu. «En aquest ofici d’intèrpret sempre ets un etern estudiant. Per molts anys que passin, sempre ens acompanya una certa inseguretat, i mai arribes a saber-ho tot ni tenir-ho sota control, i això també és bonic, perquè significa que sempre estàs aprenent coses noves».
Un dels atractius que els oferia aquesta pel·lícula era utilitzar els arquetips dels seus personatges per poder portar-los fins als límits que ells consideressin oportuns. En definitiva, per una vegada, a més d’interpretar, podien jugar. «Ha sigut una experiència molt col·laborativa, perquè vam poder construir els nostres rols i donar-los un sentit», continua Banderas, que encarna el galant egòlatra que té enveja a l’actor de mètode i de prestigi que encarna Óscar Martínez.
Quant al personatge de Penélope Cruz, que adopta un look indescriptible, «és com una artista conceptual barra directora de cine que es pensa que és un geni i en realitat és una persona molt inestable». ¿Va tenir algun tipus de referència a l’hora de compondre el paper? Penélope riu. «Unes cinc persones, no totes eren dones, ni pertanyien a aquesta professió, algunes ni tan sols les coneixíem. Però ens vam divertir molt veient vídeos, materials en què apareixien», continua. «Dolenteries», afegeix Óscar Martínez, «tots hem posat una mica d’això a la pel·lícula. No es tractava de fer una pel·lícula blanca, sinó que tingués les seves dosis de mala llet».
‘Competencia oficial’ ens mostra de manera hilarant com són les tripes d’una pel·lícula, els assajos, el rodatge, la manera en què s’adreça als actors, en aquest cas enfrontant-los de forma real perquè s’odiïn. «A mi això em va passar en una pel·lícula que vaig fer de boxa. El director ens deia a cadascun dels protagonistes per separat mentides perquè ens agaféssim mania i ens peguéssim de veritat al ring. De vegades et trobes coses així de guillades».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- EIX EN TRANSFORMACIÓ Collboni fitxa Joan Oliveras com a president del consell per a la Rambla
- Ucraïna Rutte esquiva la petició d'empara de Zelenski a l'OTAN
- El conflicte del Pròxim Orient El paper de l'aigua en la pau
- mesures de l'executiu La Generalitat mobilitzarà més de 1.000 milions per impulsar els microxips
- Nou pol d’innovació Un mar de ‘start-ups’, innovació i tecnologia
- Mesures de l'Executiu Catalunya comptarà amb més jutges de reforç contra la multireincidència