L’escola de música regula l’assetjament fora de l’aula

El Conservatori del Liceu ha actualitzat el seu protocol d’actuació contra l’assetjament sexual després d’un cas de presumptes abusos per part d’un professor de guitarra que va destapar fa gairebé un any EL PERIÓDICO i que va acabar amb l’acomiadament del docent per motius disciplinaris. El centre d’educació musical primer va apartar de manera cautelar el professor i va obrir un procés d’investigació intern després que diverses alumnes acusessin el guitarrista de presumptes tocaments. En aquell moment, l’escola tenia una guia de bones pràctiques i un pla d’igualtat, però el protocol de prevenció i actuació davant l’assetjament només constava com un dels punts –i en tot just dues pàgines– del document del pla d’igualtat.

Tres exalumnes han compartit amb aquest diari les seves experiències amb un exprofessor de violoncel en un nou cas de presumptes tocaments, enviament de fotos i missatges no apropiats per WhatsApp.

La nova normativa, notificada als alumnes el 28 de gener via e-mail intern, té 25 pàgines que recullen les accions contra l’assetjament sexual. Com a novetat, les mesures es podran aplicar per als fets que hagin tingut lloc al centre de treball, però també fora del conservatori, "quan el vincle o la relació entre les persones s’estableix per raó del treball o activitat que estan desenvolupant"; en els "desplaçaments, viatges, esdeveniments o activitats socials o de formació" relacionades amb la feina; en els "trajectes entre el domicili i el lloc de treball", i els fets que hagin tingut lloc a través de tecnologies de la comunicació, com l’assetjament virtual o ciberassetjament.

Molts testimonis recollits per aquest diari asseguraven haver rebut el suposat assetjament del docent dins de les aules, però també fora, en concerts, cursos d’estiu i en classes particulars al seu domicili.

El protocol del Liceu també distingeix dos tipus d’assetjament sexual, en funció de l’existència o no de poder estructural. Són l’"assetjament quid pro quo o xantatge sexual", que consisteix a "forçar la víctima a triar entre sotmetre’s als requeriments sexuals o veure perjudicats certs beneficis o condicions", i l’"assetjament sexual ambiental", on l’assetjador crea un entorn "intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu per a la víctima", amb actituds i comportaments indesitjats de naturalesa sexual, i no té per què existir un abús de poder darrere.

El document distingeix tres tipus de conductes constitutives d’assetjament. Les verbals se centren en les "insinuacions sexuals; proposicions o pressió per a l’activitat sexual; insistència per participar en activitats socials fora del lloc de treball, després que la persona afectada hagi deixat clar que aquesta insistència és molesta i inoportuna; flirtejos ofensius; comentaris insinuants, indirectes o obscens; trucades indesitjades, i bromes o comentaris sobre l’aparença sexual". Les conductes no verbals fan referència a l’"exhibició de fotos sexualment suggestives o pornogràfiques, mirades impúdiques o xiulades, i cartes o missatges de correu electrònic o de text de caràcter ofensiu o contingut sexual". Finalment, les conductes físiques s’especifiquen amb el "contacte físic deliberat i no sol·licitat, abraçades o petons no desitjats i l’acostament físic excessiu o innecessari".

Notícies relacionades

Un exdocent del Conservatori del Liceu, acusat d’enviar nus a alumnes

La People in Red converteix el MNAC en una gran catifa vermella solidària

Mesures cautelars

Quan els indicis de la conducta denunciada siguin constitutius de delicte i, "tenint en compte que hi ha menors d’edat dins de la comunitat educativa", en cas de rebre una denúncia la institució adoptarà immediatament les mesures cautelars necessàries per protegir la víctima de la persona agressora i traslladarà els fets al ministeri fiscal.