Estrena a Barcelona

Emilia Pardo Bazán puja a escena al Romea amb ‘Cigarreras’

Set personatges femenins, ella inclosa, protagonitzen una adaptació de la seva novel·la ‘La Tribuna’ que connecta feminisme i lluita obrera
El muntatge de la companyia gallega Histrión Teatro, adaptat i dirigit per Cándido Pazó, serà només dues setmanes a la cartellera

Cris Becerra

‘La tribuna’, novel·la d’Emilia Pardo Bazán (1851-1921) inspirada en naturalisme francès, puja a escena amb ‘Cigarreras’, una adaptació en clau feminista protagonitzada per set dones. El director gallec Cándido Pazó ha adaptat la novel·la en un muntatge que el Romea acull durant només dues setmanes. «És el ‘Germinal’ ibèric», ha dit en al·lusió a l’obra d’Émile Zola que retrata les lluites obreres del segle XIX. El muntatge arriba en versió castellana, però amb cançons en gallec. La seva intenció és traslladar l’espectador a una trama amoriosa entre una proletària i un burgès en una època convulsa: amb una de les primeres vagues de dones a Espanya i la crisi política del 1868 que va donar lloc a la caiguda de la dinastia dels Borbons i la proclamació de la I República el 1873.

Set dones protagonitzen aquest muntatge de la companyia gallega Histrión Teatro, coproduït pel Romea i Contraproduccións. Totes són treballadores de la fàbrica de tabac de la Corunya (La Marineda a la novel·la) a excepció de la mateixa Pardo Bazán, que encarna Susana Dans. El seu personatge serveix per situar els fets i el moment històric, a més d’incorporar molts elements narratius de la novel·la. Completen el repartiment Tamara Canosa, Mercedes Castro, Isabel Naveira, Covadonga Berdiñas, Ana Santos i Ledicia Sola.

Empoderament femení

«És una obra sobre l’empoderament de la dona, perquè la lluita feminista dels nostres dies ve de lluny», ha assenyalat Dans. El muntatge creua una història d’amor entre una treballadora i un burgès amb la vaga a la Fàbrica de Tabacs de la Corunya el 1857.

Notícies relacionades

«Sobre l’escenari, únicament hi ha les dones. Els homes només estan en la seva memòria i en els seus records, però no de manera presencial», ha destacat Dans, que veu paral·lelismes entre les dones d’aquella època i les d’avui. «Els mons d’aquestes dones, són els nostres, els problemes continuen sent els mateixos, seguim en els mateixos camins i en les mateixes lluites», comenta.

La versió de Pazó mostra més la visió de les obreres, dones «amb una innocència i una il·lusió» que no tenia Pardo Bazán el feminisme de la qual era «el d’una dona benestant i monàrquica que mira amb certa displicència les dones treballadores», ha puntualitzat el director.

Temes:

Teatre

Inicia sessió 0 Comentaris

Emilia Pardo Bazán, una escriptora precursora del feminisme

Empoderament femení

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal