Revolució
Un repòquer de directores domina el cine mundial
Cinc realitzadores nascudes els 80 han guanyat les últimes edicions dels Oscars i els festivals de Cannes, Venècia, Sant Sebastià i Berlín, conquistada dimecres per Carla Simón
La rellevància que estan assolint les pel·lícules dirigides per dones pot ser que sigui una de les revolucions més grans que s’han produït en la indústria cinematogràfica en dècades. No és un fet casual i correspon a tota una cadena de conscienciació que ha remogut els fonaments del fins ara sistema heteropatriarcal sobre el qual se sustentava la creació artística. Però aquesta hegemonia estava destinada a desaparèixer, només feia falta una empenta reivindicativa i, en aquest sentit, el MeToo va constituir un moviment fonamental per plantar cara a les desigualtats i el sexisme imperants.
Així, al llarg dels últims temps, hem assistit a un canvi de sensibilitat que s’ha anat materialitzant en una sèrie de fites que han situat les dones en un espai de visibilitat al qual no havien pogut accedir per culpa del domini masculí. I ha sigut aquest el moment en què han demostrat que en elles es trobava la clau per obrir la porta a noves mirades, perspectives inèdites, narracions originals i formulacions valentes a l’hora de trencar amb els estereotips.
¿El resultat? Una seqüència de triomfs històrics. Tots els festivals internacionals de l’últim any han sigut guanyats per dones, així com l’última edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood.
Carrera imbatible
La carrera imbatible va començar el 2020 quan Chloé Zhao va guanyar el Lleó d’Or de Venècia amb ‘Nomadland’. Poc després, va aconseguir tres Oscars, inclosos el de millor pel·lícula i el de millor direcció, un apartat pràcticament vetat per a les dones fins al moment. En aquesta mateixa edició, Emmerald Fennell es va alçar amb l’Oscar al millor guió original per ‘Una joven prometedora’. Uns mesos després, vam assistir a un altre terratrèmol. Per primera vegada una directora, Julia Ducornau per ‘Titane’, guanyava en solitari el Festival de Cannes. A aquest triomf seguirien el d’Audrey Diwan a Venècia amb ‘El acontecimiento’ i el de la romanesa Alina Grigore a Sant Sebastià amb ‘Blue moon’, després que en l’edició anterior es consagrés Dea Kulumbegashvili per ‘Beggining’. Ara, el cicle es tanca (de moment), amb Carla Simón i el seu Os d’Or a la Berlinale per ‘Alcarràs’.
Destaca el fet que les cinc triomfadores naixessin en la dècada de 1980. Zhao el 1982, Ducornau el 1983, Diwan el 1980, Grigore el 1984 i Simón, la benjamina de la fornada, el 1986.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Conflicte armat Guerra Rússia-Ucraïna, en directe: últimes notícies del conflicte
- Espai públic En marxa el desplegament de les zones d’usos compartits per a gossos
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Serveis municipals En marxa el dispositiu especial de Nadal a Barcelona
- Un pessebre sense nen