Un repòquer de directores domina el cine mundial

Així, al llarg dels últims temps, hem assistit a un canvi de sensibilitat que s’ha anat materialitzant en una sèrie de fites que han situat les dones en un espai de visibilitat al qual no havien pogut accedir per culpa del domini masculí. I ha sigut aquest el moment en què han demostrat que en elles es trobava la clau per obrir la porta a noves mirades, perspectives inèdites, narracions originals i formulacions valentes a l’hora de trencar amb els estereotips.

¿El resultat? Una seqüència de triomfs històrics. Tots els festivals internacionals de l’últim any han sigut guanyats per dones, així com l’última edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood.

Carrera imbatible

La carrera imbatible va començar el 2020 quan Chloé Zhao va guanyar el Lleó d’Or de Venècia amb ‘Nomadland’. Poc després, va aconseguir tres Oscars, inclosos el de millor pel·lícula i el de millor direcció, un apartat pràcticament vetat per a les dones fins al moment. En aquesta mateixa edició, Emmerald Fennell es va alçar amb l’Oscar al millor guió original per ‘Una joven prometedora’. Uns mesos després, vam assistir a un altre terratrèmol. Per primera vegada una directora, Julia Ducornau per ‘Titane’, guanyava en solitari el Festival de Cannes. A aquest triomf seguirien el d’Audrey Diwan a Venècia amb ‘El acontecimiento’ i el de la romanesa Alina Grigore a Sant Sebastià amb ‘Blue moon’, després que en l’edició anterior es consagrés Dea Kulumbegashvili per ‘Beggining’. Ara, el cicle es tanca (de moment), amb Carla Simón i el seu Os d’Or a la Berlinale per ‘Alcarràs’.

Notícies relacionades

Carla Simón fa història i guanya l’Os d’Or de la Berlinale amb ‘Alcarràs’

Goya 2022: el gran final de curs de Clara Roquet amb ‘Libertad’

Destaca el fet que les cinc triomfadores naixessin en la dècada de 1980. Zhao el 1982, Ducornau el 1983, Diwan el 1980, Grigore el 1984 i Simón, la benjamina de la fornada, el 1986.