Goya 2022: el gran final de curs de Clara Roquet amb ‘Libertad’

Ja hem escrit a EL PERIÓDICO que la imatge de Roquet flanquejada per Belén Funes i Pilar Palomero, guanyadores del mateix guardó en les dues edicions anteriors, va ser un dels moments més poderosos i emotius de la cerimònia. Pel que significava generacionalment i per certificar el talent d’algunes cineastes que tot just acaba de començar. Preguntada per aquell instant, per aquell moment de plenitud per a les noves realitzadores del nostre país, Roquet confessa que «és una cosa per celebrar. S’està fent un bon treball des de les institucions i és molt positiu el compromís per part dels productors d’apostar per aquestes pel·lícules». Roquet va encara més lluny quan citem la seva imatge amb Funes i Palomero, i ens recorda que Clara Simón també va obtenir el Goya a la millor direcció novella a la gala del 2018 per ‘Estiu 1993’ i que el 2019 va repetir Arantxa Echevarria per ‘Carmen y Lola’. Cinc anys seguits premiant directores és alguna cosa més que una tendència. Aquí queda la dada, realment important.

Clara Roquet recoge el Goya a Mejor Dirección Novel por su ópera prima, Libertad. Vuelve a escuchar su discurso #Goya2022 pic.twitter.com/2T0b356hgP

— Premios Goya (@PremiosGoya) 12 de febrero de 2022

‘Libertad’ és un relat sensible, atent i panoràmic sobre el que li espera a la seva adolescent protagonista, la Nora, durant un estiu en família. L’àvia pateix Alzheimer en estat molt avançat, cosa que condiciona en certa mesura la lassitud estival d’aquells dies i marca un punt d’inflexió en la vida de la protagonista i dels qui l’envolten. ‘Libertad’ és un concepte ampli, però al film és també el nom de la filla de la cuidadora colombiana de l’àvia. I amb ella, amb la seva manera diferent d’entendre la vida, la jove Nora aprèn a trobar, o entreveure, el seu lloc al món quan s’és massa petita per entendre els adults i massa gran per continuar jugant amb els infants.

Guionistes directors

Notícies relacionades

‘El buen patrón’ mana als Goya 2022

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Roquet firma el guió en solitari. Per primera vegada, curts al marge, escriu per a ella. Fins ara havia participat activament en l’escriptura de films com ‘10.000 KM’ (2014) i ‘Els dies que vindran’ (2019), de Carlos Marqués-Marcet, ‘Petra’ (2018), de Jaime Rosales, i ‘L’ofrena’ (2020), de Ventura Durall. Pel·lícules de personatges, trames, conflictes i ambients ben diferents als de ‘Libertad’. És sabut que, al llarg de la història del cine, molts guionistes han decidit passar a l’altre costat de la càmera descontents per com alguns directors tractaven els seus textos. És el cas de Paul Schrader, que mai va acabar d’estar satisfet del tot amb el que Martin Scorsese i altres cineastes feien amb els seus guions. Roquet afegeix una altra figura transcendental, la de Billy Wilder, i això que havia escrit per a grans del cine clàssic com Ernst Lubitsch, Mitchell Leisen i Howard Hawks.

Però no ha sigut el cas. «Sempre tendeixo a posar-me al servei de la mirada del director amb qui treballo», comenta la guionista i directora. No ha tingut problemes amb cap d’ells. A ‘Libertad’, simplement, «hi ha molts components personals i era lògic que la fes jo».