Premis del cine espanyol
La quarta nit que Almodóvar se’n va amb els mans buides dels Goya
Dos anys després de la gran nit de ‘Dolor y gloria’, la llarga història de desacords entre l’Acadèmia i el cineasta va viure un nou episodi amb cap premi per a ‘Madres paralelas’
La nit del 25 de gener del 2020, ‘Dolor y gloria’ s’emportava set premis Goya, entre els quals, el de millor pel·lícula, guió i, per descomptat, direcció per a Pedro Almodóvar. El reconeixement, gairebé la reverència, de l’Acadèmia de Cine cap a aquell emotiu viatge semiautobiogràfic que era ‘Dolor y gloria’ semblava segellar velles ferides obertes des que ‘La ley del deseo’ es va quedar sense ni tan sols una nominació el 1987. Aquest dissabte, no obstant, la llarga i fogosa història de trobades i desacords entre l’Acadèmia i el geni manxec va viure un nou episodi, ja que ‘Madres paralelas’, que optava a vuit premis, va marxar amb les mans buides. Aquesta xifra, zero, va tornar, com feia temps, a deixar una sensació estranya en l’ambient.
No era la primera vegada que Almodóvar se n’anva sense res d’uns premis de l’Acadèmia de Cine. Ja li havia passat el 1989 amb ‘¡Átame!’ el 1995 amb ‘La flor de mi secreto’ i el 2004 amb ‘La mala educación’. En aquesta edició dels Goya, i malgrat el frondós precedent de ‘Dolor y gloria’, les vuit nominacions per a ‘Madres paralelas’, en comparació amb les intimidadores 20 d’‘El buen patrón’, ja van fer arquejar la cella a més d’un; suspicàcia augmentada pel fet que va ser la pel·lícula de Fernando León de Aranoa, i no la d’Almodóvar, l’elegida per representar Espanya als Oscars.
Aquesta mateixa setmana, el productor Agustín Almodóvar, germà del cineasta, havia posat en qüestió, precisament, la forma d’elecció de la pel·lícula per als Oscars per part de l’Acadèmia, apuntant que «el sistema hauria de ser més objectiu i transparent» i lamentant que ‘Madres paralelas’ era «la pel·lícula que esperaven a Hollywood». En aquest sentit, el gèlid zero dels Goya contrasta amb la fervorosa recepció de crítica i públic que la pel·lícula ha tingut fora d’Espanya, inclòs, per descomptat, el premi Volpi del Festival de Venècia a la millor interpretació per a Penélope Cruz, les dues nominacions per als Oscars (per a l’actriu i el compositor Alberto Iglesias) i la candidatura a millor pel·lícula internacional als César i els Bafta. El mateix Agustín Almodóvar, just a l’acabar la cerimònia, va compartir al seu compte de Twitter una foto reveladora: les tres actrius nominades, i sense premi final, Penélope, Aitana Sánchez-Gijón i Milena Smit, acompanyaven un Almodóvar assegut encara al seu seient de platea, els ulls amagats darrere les seves inseparables ulleres de sol.
Notícies relacionadesFin de la gala.Aitana ,Milena y Penélope rodean a su dire. pic.twitter.com/Vc3sVfypH5
— Agustín Almodóvar (@AgustinAlmo) 13 de febrero de 2022
En qualsevol cas, ferit o no per l’Acadèmia, sempre va fer l’efecte que Pedro Almodóvar estava aquest dissabte amb el cap en un altre lloc. Es va arribar a especular amb la possibilitat que el cineasta s’absentés de la gala, però finalment va arribar al Palau de les Arts de València acompanyat per Penélope Cruz per entregar el primer Goya internacional a Cate Blanchett. «Soc una mica reticent a les cerimònies perquè de seguida em fa mal el cap i he d’anar sempre amb ulleres, però crec les gales on es premien pel·lícules són més necessàries que mai», va dir a l’alfombra vermella. Després, a l’estrada, se’l va veure rendit a l’evanescent actriu australiana, en què va arribar a animar la gent, amb un entremaliat gest d’amagat, a aixecar-se i ovacionar l’homenatjada, amb qui comparteix el seu nou i anhelat projecte: l’adaptació de ‘Manual per a dones de fer feines’, de Lucia Berlin. La pulsió creativa per sobre d’altres penes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
