¿Qui presenta els Goya 2022?

Ja ha començat el compte enrere per a la gala d’entrega dels premis Goya 2022. València es posarà les millors gales el dissabte 12 de febrer per acollir la gran festa del cine espanyol. Pel Palau de les Arts desfilaran estrelles de la talla de Javier Bardem, Penélope Cruz, Blanca Portillo i Pedro Almodóvar. Tots arriben amb la mateixa il·lusió: emportar-se a casa un ‘capgròs’ que reconegui el seu treball.

La gran favorita de totes les quinieles és ‘El buen patrón’, de Fernando León de Aranoa, que encapçala la llista de nominats amb 20 candidatures. Aquesta marca ha fixat un nou rècord en la història dels premis Goya. Fins ara, el màxim número el tenia ‘Días contados’, de 1994, que va optar a 19 estatuetes. Curiosament, Javier Bardem també figurava en el repartiment.

A més de la localització, la gala del 2022 tindrà uns altres canvis substancials. El 2021 Antonio Banderas i María Casado van ser els encarregats de conduir amb èxit la cerimònia. Abans, se’n van encarregar, diverses vegades, Andreu Buenafuente i Silvia Abril. En aquesta ocasió, la dinàmica de la gala continua sent una incògnita de la qual només se sap una cosa: no hi haurà presentadors com a tal.

Notícies relacionades

On veure les pel·lícules nominades als premis Goya 2022

‘Caminos de la música’ torna a La 2 amb una visita a BCN en el primer capítol

Segons va informar Mariano Barroso, president de l’Acadèmia de Cine, en roda de premsa, «hi haurà figures de primer nivell com a presentadors i presentadores», però no recaurà sobre ningú en exclusiva portar el ritme de la cerimònia. Això sí, encara no s’han revelat els noms.

De moment, qui està pràcticament descartat és José Sacristán, que té un altre encàrrec més important: recollir el Goya d’Honor. El jurat ha valorat que el veterà actor sigui «model d’entrega, passió, ètica i professionalitat per a tots els cineastes joves. Per ser la cara i la veu del cine espanyol de les últimes sis dècades. Per saber representar-nos de forma única en tants títols individuals que formen part de la nostra memòria íntima. I per haver sabut avançar des del reflex que ens ha tornat des de la pantalla alguns dels grans canvis que hem viscut en el nostre cine i la nostra societat».