Elena Moya: «La guerra i la dictadura encara pesen molt en la societat espanyola»

Elena Moya (Tarragona, 1970), escriptora, periodista i editora al ‘Financial Times’, torna amb la seva quarta novel·la, ‘La otra orilla’ (Suma de Letras), una història ambientada al delta de l’Ebre i en plena postguerra espanyola, sobre dos pobles dividits i enfrontats. Escriu, afirma, per «entendre i observar com els quatre segles de nacionalcatolicisme, una guerra civil que ens va partir i 40 anys de dictadura encara pesen molt sobre la vida de tots els espanyols».

Moya, que viu a Londres, va decidir situar ‘La otra orilla’ a l’illa de Buda, un lloc que ha visitat sovint, perquè «la tensió és un dels principals ingredients d’una novel·la, i al delta de l’Ebre n’hi sobra –explica–. La tensió del riu davant el mar (regressió), la tensió de classe entre amos i colons que hi havia abans, la tensió entre la frontera natural de la Guerra Civil».

L’autora no creu que la societat hagi superat el franquisme: «La democràcia espanyola és més jove que jo i encara ens falta molta maduresa i experiència. Crec que el passat encara pesa massa en les nostres vides». No obstant, no perd l’esperança, ja que considera que les noves generacions són molt menys acomplexades. «Penso que la generació que ve puja més ben preparada, amb una mentalitat més oberta i democràtica. Espero que el meu llibre hi contribueixi. Tots som responsables de la societat en què vivim», diu.

Una dona forta

A la novel·la, l’Asun, d’11 anys, decideix que no està disposada, com els seus pares, a passar-se la vida treballant als arrossars i menys al servei de la família propietària de l’illa de Buda. Té més aspiracions. «És una dona que no accepta el seu destí, però no simplement per rebel·lia, sinó perquè no li surt de forma natural. És massa fidel a si mateixa com per no lluitar pel que vol», explica Moya, que espera que l’actitud del seu personatge «inspiri els lectors i els impulsi per continuar el seu exemple lluitant per aconseguir els seus somnis».

La protagonista es converteix en una noia forta, com les de les seves altres tres obres. «La història està escrita per i per als homes. La dona encara està molt poc representada. I és una gran injustícia perquè amb més dones en el poder, el món aniria molt millor», raona Moya.

Notícies relacionades

‘Lux’, el nou disc de Rosalía, cançó a cançó

L’Editorial de Cristina Villanueva: La crisi climàtica

Les seves novel·les estan basades en grans dosis de realitat, ja que segons ella és la millor manera de donar credibilitat a un relat. Per això sol informar-se i documentar-se molt. No obstant, en aquesta ocasió ha sigut una mica diferent. Malgrat haver llegit molt, com amb les seves primeres tres novel·les, aquesta investigació ha sigut més humana. «He entrevistat moltes persones, sopat en barraques, he pujat a un tractor, he vist fer-se de dia a la platja, unes postes de sol inoblidables, fins i tot em vaig apuntar a cursos d’ornitologia», explica divertida.

Assentada des de fa temps a Londres, creu que viure a l’estranger li ha aportat molt, tant per a les seves novel·les com en l’àmbit personal. A la capital britànica, assegura, ha fet realitat els seus somnis: escriure, realitzar-se professionalment, ser obertament lesbiana i jugar a futbol.