Crítica de clàssica
‘Partenope’ i el poder de la joventut
William Christie lidera l’estrena tardana d’aquesta fascinant òpera barroca al Liceu

‘Partenope’, de G. F. Händel
William Christie / Les Arts Florissants
Gran Teatre del Liceu
29 gener del 2022
Després de passejar aquesta ‘Partenope’ per diverses ciutats europees, incloent la Corunya i València, William Christie i les seves Les Arts Florissantsaterraven al Liceu amb un espectacle rodat i un grapat de joves entusiastes provinents del Jardin des Voix, el laboratori líric que el mestre dirigeix amb el tenor Paul Agnew. Es tracta dels guanyadors de l’edició 2021, amb el contratenor espanyol Alberto Miguélez Rouco a càrrec del paper d’Armindo, rol que en l’estrena absoluta de l’obra a Londres el 1730 va interpretar la contralt Francesca Bertolli. El cantant corunyès és, a més, un destacat músic que dirigeix Los Elementos, un conjunt fundat a Basilea per ell mateix.
L’obra de Händel, que aquest mateix curs es va oferir al Teatro Real de Madrid de forma escenificada i en nou funcions amb dos repartiments, per fi s’estrenava al Liceu, tot i que en una única vetllada, amb gairebé una hora menys de recitatius i el que avui es coneix com a format ‘semiescenificat’, és a dir, en versió de concert amb attrezzo i vestuari. Així es facilitava la comprensió d’una òpera que és tota una exhibició d’àries händelianes –ni més ni menys que 30–, ideal per auditoris i sales de concert (en un teatre líric l’obra s’hauria de mostrar escenificada, com a Madrid). Sophie Daneman va firmar la ‘posada en escena’ recolzada en els elements escenogràfics de Jean-Luc Taillefert, creador també del vestuari.
Drama amb humor
Notícies relacionadesAquesta ‘Partenope’ té molt de drama esquitxat amb picades d’ullet bufes, tot i que amb personatges propis del gènere seriós. El llibret es basa en el de Silvio Stampiglia, un dels més populars de la seva època i que va tenir prop de 40 adaptacions, incloent la primera òpera composta a Llatinoamèrica, sense oblidar grans del gènere com Vivaldi, Caldara i Leonardo Vinci.
Christie i Les Arts Florissants van tornar a obrar el miracle, aconseguint un so de tímbrica lluminosa i acolorida, que, fins i tot amb dimensions cambrístiques, va omplir la immensa sala del Gran Teatre. El personatge protagonista, la reina Partenope fundadora de Nàpols, va ser interpretat amb total domini per la soprano Ana Vieira Leite, de timbre brillant i una tècnica potent, control del ‘fiato’ i una coloratura perfecta. Al seu nivell va estar Hugh Cutting com Arsace, de veu madura i molt ben exposada, d’impecable acompliment. Alberto Miguélez Rouco va oferir un Armindo perfecte en el registre vocal i dramàtic, amb un timbre masculí i greus sòlids. A certa distància va estar Helen Charlston en el doble paper de Rosmira/Eurimene, amb una veu interessant, però una coloratura poc clara. Jacob Lawrence va ser un Emilio voluntariós i hiperactiu i va completar el repartiment el baríton Matthieu Walendzik, com un Ormonte d’un cant tan sonor com poc refinat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Santa Tecla 2025 Tarragona i Mataró s'enfrontaran en un duel musical de bandes per commemorar els 100 anys del pasdoble 'Amparito Roca'
- Minimitzar les conseqüències L’oficina tècnica per coordinar les obres de Rodalies arrencarà a l’octubre
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc
- Nou informa ANAR El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial
- A ALACANT Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols