El llibre de la setmana

Crítica de ‘Grand Union’, de Zadie Smith: adoració del fragment

Cada relat participa de la prosa saltironant, sàvia i crítica però és, en si mateix, una sorpresa. L’autora ancora els seus fragments de vida en fragments de la realitat sense que el missatge estigui per sobre de la seva prosa bombollejant

Que fàcil és pensar que quan un escriptor concep una història com un exorcisme sobre l’acte creatiu està parlant de si mateix. Segur que Zadie Smith té en compte aquesta temptació, i la integra, juganera, com a part de l’explicació del seu credo literari, almenys respecte a la seva primera col·lecció de relats, ‘Grand Union’. Quan l’escriptor deprimit de ‘Bloqueo’ parla dels seus «projectes paral·lels», de la seva tendència irrefrenable a deixar-se portar pels «vehicles de distracció», pel seu entusiasme per sentir-se lleuger i lliure, saltant d’un tema a l’altre com una abella a la primavera, ¿no està definint l’esperit del llibre? «‘Adoro los fragmentos (…) Alabo las cosas a medias, inacabadas, rotas, ¡los cascotes!’», exclama. No es tracta de treballar a partir de les restes del naufragi, sinó de fer de l’heterogeneïtat una figura d’estil: cada relat de ‘Grand Union’ participa de la prosa saltironant, sàvia i crítica de Smith però és, en si mateix, una sorpresa.

Notícies relacionades

De vegades les sorpreses et deixen fora de combat, com si fossin bromes fora de lloc. Quan Smith aborda el relat distòpic, sembla massa enamorada de les seves ocurrències de partida. És clar, com no enamorar-se de la tocata i fuga d’Elizabeth Taylor, Marlon Brando i Michael Jackson durant l’11-S a ‘Huida de Nueva York’. El pes de la Història, els temes que centren les columnes d’opinió dels diaris que Smith freqüenta, sempre treuen el morro, com un esperó narratiu o com un dany col·lateral de la societat contemporània. A ‘¡Conoce al presidente!’ un joc de realitat virtual pot servir per entrar al Despatx Oval o per assistir al teu primer funeral, que són gairebé el mateix. ‘Kelso deconstruido’ imagina els últims dies de vida de Kelso Cochrane, víctima d’un assassinat xenòfob en el Notting Hill de 1959. L’escrutini públic a la universitat i la delació a les xarxes socials ocupa l’epicentre d’‘Ahora más que nunca’. En el deliciós ‘Educación sentimental’, el feminisme i el racisme travessen delicadament el record dels amors juvenils d’una mare de família. Smith ancora els seus fragments de vida en fragments de la realitat sense que això resulti programàtic, sense que el missatge estigui per sobre de la seva prosa bombollejant.

Identitat literària inaprehensible

Després hi ha els relats d’escriptors i artistes en qui, com a ‘Bloqueo’, Zadie Smith sembla atomitzar el seu reflex, perquè mai sapiguem quina és la seva veritable cara o, al contrari, entenguem que la seva identitat literària és inaprehensible. El més commovedor de tots és, potser, el més autobiogràfic. ‘Por el rey’ explica la trobada, en primera persona, entre una escriptora i un amic artista, resident a París. Smith transmet amb una gran senzillesa la intimitat d’una conversa entre dos col·legues que passen revista sobre la seva vida, i parlen del que significa envellir, del plaer sexual com a esborrany del temps, dels fantasmes del desig. I el conte acaba amb una epifania, a la manera de Carver o de Txékhov, un relat dins del relat que reivindica un mantra –el ‘pel rei’ del títol, pronunciat repetidament per un home amb síndrome de Tourette– «com una expressió humana que encara conservés un indici de significat per minúscul que fos». I allà hi ha Smith, gran fotògrafa d’aquesta humanitat fugaç però persistent.