Estrena

‘Rojos’ uneix dansa i memòria històrica al Mercat

  • Miquel Barcelona, Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés connecten amb l’esperit de figures artístiques, dones creadores i representants del moviment homosexual de la postguerra espanyola

‘Rojos’ uneix dansa i memòria històrica al Mercat
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

La memòria de la postguerra espanyola i de la repressió durant el franquisme arriben al Mercat de les Flors amb ‘Rojos’, una peça amarada de records, rescatats durant dos anys en una investigació desenvolupada per diferents localitats catalanes tant de la Catalunya rural, com de la industrial. A partir d’aquest dijous i fins diumenge, aquest ambiciós projecte culmina amb l’estrena de la peça a Barcelona. Miquel Barcelona, Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés, els seus creadors i intèrprets, es posen a la pell de figures artístiques, dones creadores i representants del moviment homosexual d’aquella dura època i acosten les seves experiències al nostre temps.

«Hem seguit el rastre de la memòria d’uns anys sobre els quals, malgrat haver estudiat Història a l’escola, coneixíem poc», confessa Barcelona, que en els seus 20 anys a la dansa ha treballat amb creadors com Carolyn Carlson, Juan Kruz de Garaio Esnaola, Raffaelle Giovanola, Darío Fo i Àlex Rigola. Aquest treball els ha permès descobrir testimonis, històries i estirar el fil d’aquests records per plasmar la vida de tots aquells col·lectius de persones mal vistos pel règim.

Memòria col·lectiva

Notícies relacionades

«No es tracta d’una obra narrativa, la intenció és obrir imaginaris perquè la dansa és un espai per a la metàfora», comenta Barcelona, director de la peça amb una curiositat que ha contagiat la resta de l’equip. «Coreogràficament juguem amb el ‘loop’, la repetició i la vibració perquè en la memòria tot torna». L’escenografia de Laura Clos ‘Closca’ utilitza elements simbòlics, bigues de fusta de tres metres i una tona de roba reciclada triturada. «És una peça dura però estèticament atractiva. Pot impactar però és respectuosa amb el sofriment de les persones que arriba tamisat per la nostra pròpia visió i veu després d’una reflexió».

Una mirada que arriba fins als nostres dies i que es pregunta per la censura encara imperant que es reflecteix per exemple «en la prohibició d’ensenyar pits a Instagram», recorda. La música original de Carlos Martorell completa ‘Rojos’. «És un homenatge als vençuts que dona veu a perfils que es movien en la clandestinitat». En el fons desitja que la peça serveixi per recordar un moment de la història del qual, segons la seva opinió, s’ha parlat poc. «Si som aquí és perquè algú va lluitar per mantenir la il·lusió d’aconseguir un món diferent. Hi ha moltes coses per millorar encara i s’ha de continuar lluitant».