La collita sonora que ve

Els discos més esperats del 2022

La indústria musical carrega les seves bateries i ofereix llançaments dels artistes punters de tots els gèneres amb l’esperança dipositada en la plena recuperació del sector

Els discos més esperats del 2022

EPC

5
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La graella de llançaments del 2022 apareix farcida de novetats, tant les que s’han cuinat en els últims mesos com les que fa temps que esperen el moment propici mirant de reüll la reactivació de les gires. Repassem les novetats que ens espera l’any.

Ídols pop i urbans: esperant Rihanna i Kendrick Lamar

Els fans de Rihanna continuen sense entendre el perquè dels sis anys d’espera des d’‘Anti’ (2016), mentre degoten pistes sobre el nou disc, que, segons la cantant de Barbados, barrejarà el reggae amb la pulsió «experimental». Més concret pinta el tercer àlbum de Camila Cabello, ‘Família’, d’edició prevista per a l’estiu. I el setè de l’amazona punk-pop Avril Lavigne, ‘Love sux’, per al 25 de febrer.

En el hip-hop i voltants, els focus apunten a la tornada de Kendrick Lamar i Cardi B, tots dos sense data precisada, i Kanye West, ara conegut com a Ye, amb ‘Donda 2’. Per a aquest gener s’espera ‘Unstoppable’, el disc inèdit de la plorada Aaliyah, prometedora estrella de l’r’n’b la vida de la qual va quedar truncada dues dècades enrere, als 22 anys, per un fatal accident d’avioneta.

Els clàssics: de The Cure a John Mayall 

The Cure ha de tancar el seu llarg període de sequera editorial (des de ‘4:13 dream’, 2008), coincidint amb la seva gira de retorn. Un àlbum que es podria traduir-se en dos volums simultanis, segons ha deixat anar el cantant de la banda, Robert Smith. També reapareixeran dos duos, Tears for Fears i Soft Cell. Roland Orzabal i Curt Smith, amb ‘The tipping point’, 18 anys després de la seva última entrega. I Marc Almond i Dave Ball, després de dues dècades d’aturada, amb ‘Happiness not included’. Els dos treballs sortiran el 25 de febrer.

Estan per caure les novetats de John Mellencamp (‘Strictly a one-eyed Jack’) i Janis Ian (‘The light at the end of the line’), totes dues el 21 de gener. Una setmana més tard, Jethro Tull, amb Ian Anderson portant la flama, trencarà una pausa de 19 anys amb ‘The zealot gene’, i el ‘bluesman’ John Mayall llançarà ‘The sun is shining down’ després d’anunciar, als 88 anys, la seva retirada de les gires. Al març, Bryan Adams (‘So happy it hurts’, 22) i l’abril (22), The Waterboys (‘All souls hill’). I dues novetats en el rock progressiu: Marillion (‘An hour before its dark’, 4 de març) i Porcupine Tree (‘Closure / Continuation’, 22 de juny).

Arena alternativa: a punt per a Arctic Monkeys i Beach House

La tornada d’Arctic Monkeys, que s’espera per abans de l’estiu, serà un dels esdeveniments de l’any en l’àrea del que, a falta d’una idea millor, continuem anomenant rock alternatiu o ‘indie’. També s’esperen novetats d’Interpol, Arcade Fire, Morrissey i Slowdive, totes sense data, a diferència de les de Band of Horses (‘Crutch’, 21 de gener), Spiritualized (‘Everything was beautiful’, 25 de febrer), Placebo (‘Never let me go’, 25 de març) i Bloc Party (‘Alpha games’, 29 d’abril).

Liam Gallagher contraatacarà amb el seu tercer disc post-Oasis, ‘C’mon you know’ (27 de maig); l’abstracció pop d’Animal Collective es posarà al dia amb ‘Time skiffs’ (4 de febrer), i hi haurà racions redoblades del dream-pop de Beach House (dos volums d’‘Once twice melody’, 18 de febrer) i del neogaratger Jack White, ex The White Stripes (‘Fear of the dawn’ sortirà el 8 d’abril, i ‘Entering heaving alive’, el 22 de juliol). I celles arquejades davant la poció folk-rock de Big Thief (‘Dragon new warm mountain I believe in you’), el críptic art-rock d’Alt-J (‘The dream’), tots dos l’11 de febrer, i per a l’exercici de ‘crooner’ de Father John Misty (‘Chloe and the next 20th century’, 8 d’abril). El pop amb ambició trencaclixés vindrà a càrrec de Mitski (‘Laurel hell’ (4 de febrer) i Charli XCX (‘Crash’, 18 de març). I caldria tenir una categoria pròpia per al belga Stromae, amb ‘Multitud’, que arribarà el 4 de març, nou anys després de celebrat ‘Racine carrée’.

Metall i hard rock: Guns n’Roses i Scorpions

En el camp del rock dur es registren altres tornades, com la de Guns n’Roses amb un àlbum entregat per parts: després del tema ‘August’, llançat a l’agost, el seguirà al febrer ‘Hard skool’, i tots dos se citaran en un epé. Segons ha declarat Slash, la banda preveu continuar publicant cançons mentre acaba el disc llarg. El guitarrista publicarà pel seu compte l’àlbum ‘4’ (11 de febrer).

Scorpions desmentiran una vegada més el seu llunyà anunci de retirada amb ‘Rock believer’, després d’un lapse editorial de set anys (25 de febrer). Hi haurà discos de Steve Vai (‘Inviolate’, 28 de gener), Saxon (‘Carpe diem’, 4 de febrer), Amorphis (‘Hallo’, 11 de febrer) i Sebaton (‘The war to end all wars’, 4 de març). Al disparador, encara sense data, estan també Megadeth (‘The sick, the dying... and the dead’), així com Red Hot Chili Peppers i Muse. El cantant de Pearl Jam, Eddie Vedder, publicarà en solitari ‘Earthling’ (11 de febrer).

Escena espanyola: compte enrere per a Rosalía

Notícies relacionades

Aquest serà, ara sí, l’any del relleu d’‘El mal querer’, de Rosalía, un àlbum que, amb el títol de ‘Motomami’, apunta cap a una arriscada cita d’influències llatines i electrònica d’avantguarda, amb data d’edició encara per revelar. Sí que estan marcats al calendari els discos de Los Planetas (‘Las canciones del agua’) i León Benavente (‘Era’), tots dos per al 21 de gener, i una setmana després, el de Carolina Durante (‘Cuatro chavales’).

Per a la primavera es preveuen els llançaments de Manolo García i Loquillo, i segurament el d’Amaia, coproduït per Alizzz. Abans, l’11 de febrer, Brighton 64 celebrarà el seu 40è aniversari acudint a la ironia a l’àlbum ‘Más de lo mismo’. I hi haurà força moviment en l’escena en català, amb els retorns, a la primavera, d’Antònia Font, Els Pets i Mishima. En aquest primer semestre hi haurà novetats d’Els Catarres, La Pegatina, Stay Homas (un epé digital), Itaca Band, Pau Riba amb l’Orquestra Fireluche, Xarim Aresté, Xavi Sarrià (ex Obrint Pas), Maria Jaume, Miquel Serra, Magalí Sare i Namina.