Crítica de ‘Mamá o papá’: Miren Ibarguren o Paco León

El 2015 el francès Martin Bourboulon va abordar a ‘Papá o mamá’ la separació matrimonial des d’un punt de vista tan inèdit com ‘destroyer’, capgirant els cruents processos de custòdia i configurant una comèdia negra tan incòmoda com lliure i bastant salvatge. ¿Què passaria si el pare i la mare en comptes de fer mèrits per quedar-se amb els seus fills s’esforcessin a fer-los putades per treure-se’ls de sobre? 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Dani de la Orden, el nostre expert nacional en ‘remakes’, adapta aquest material inflamable a la realitat del nostre país, sempre una mica més blanca a nivells de convencionalisme industrial que la francesa. La seva ‘Mamá o papá’ pot ser que sigui menys bruta, però continua mantenint bones dosis d’incorrecció política que s’agraeixen a l’hora de riure sense por de l’autocensura, introduint-nos en una voràgine de situacions forassenyades en les quals els nens es convertiran en els més damnificats, glups. No ens hem d’escandalitzar ni trucar a les associacions de protecció del menor, al cap i a la fi, és una comèdia familiar, tot i que s’agraeix que escapi per una vegada dels paràmetres retrògrads que solen dominar-la. 

La pel·lícula podria també dir-se ‘Miren Ibarguren o Paco León’, ja que són els dos intèrprets els que vertebren amb el seu talent còmic tot aquest dispositiu tan malvat com divertit. Impossible triar-ne un, cal quedar-se amb tots dos.