Aitana captiva al Sant Jordi amb la seva amable aura pop

De la pandèmia ha sortit una Aitana més definida musicalment que la ‘triunfita’ capritxosa, encara en procés de cocció, que donava a conèixer el seu perfil solista l’estiu del 2019. Decidida per un registre pop-rock de reeixides tornades i guitarres guerreres es va mostrar aquest dissabte valent-se de les seves ‘11 razones’, un àlbum amb una cançó central que dona arguments per fer el cor fort després de deixar enrere una relació poc simpàtica: «‘Déjame devolverte las rosas que son venenosas / y llévate todas tus mariposas, me ponen nerviosa’», va cantar, sense titubejar, obrint la sessió en la tornada al Palau Sant Jordi.

Sala plena, amb 13.200 persones segons l’organització (format de cadires a la pista i, per tant, sense requisit de passaport Covid, tot i que sí que es va demanar a les parades de begudes) i públic familiar, amb abundància de serrells infantils en honor a l’artista. Aitana Ocaña Morales, amb vestit blau i faldilla al vent, va entrar enmig d’acords rockers reforçats per obra i gràcia de dos guitarristes experimentats, Guillermo Guerrero i Laura Solla (aquesta va ser en la prepandèmia integrant de l’última versió, gallega ella, del grup britànic Immaculate Fools). Suport expeditiu per acompanyar la cantant de Sant Climent de Llobregat en el seu cant a la determinació personal i les seves pulles als amors tòxics.

Fan d’Estopa

Aitana jugava a casa i va fer saber que hi havia «molta família» al Sant Jordi, la «de sang» i l’ampliada, i va evocar les seves primeres incursions a la sala com a fan d’Estopa. «Recordo que pensava ‘jo vull ser allà a dalt en algun moment de la meva vida’», va dir, i va fer una petició: «Que disfruteu, que ploreu, que salteu», no sabem si tot alhora.

Va dominar un pop de guitarres contrastat per la veu una mica pueril, tot i que ben modulada, una mica en la línia de Nena Daconte, amb ganxos melòdics en temes com ‘Corazón sin vida’ (que afusella a consciència el text de ‘Corazón partío’, d’Alejandro Sanz) o ‘X’, titulat aquest, com altres del nou disc, amb un símbol matemàtic a l’estil d’Ed Sheeran. Però el reggaeton no ha desaparegut del tot de la seva vida, i hi va haver, per exemple, aquest ‘Teléfono’ al seu dia discutit, ara més orgànic, amb menys electrònica i el batec de la bateria.

Amb el seu ídol

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

I en la secció de balades, molt clàssiques i amb rampells power, una sorpresa: Pablo Alborán, entrant en escena per donar-li la refinada rèplica an ‘Ni una más’; una cançó «sobre la desigualtat», la va presentar ella. Aitana conserva als 22 anys alguna cosa de la fan que no surt de la seva sorpresa per compartir escenari amb els seus ídols, tot i que li va posar una carretada d’anys a sobre a Alborán quan el va presentar: «Saps que t’admiro des que era petita».

Els ‘tempos’ editorials avui són ràpids i Aitana ja pensa en el seu pròxim disc, segons ens va fer saber, a què aniran a parar peces com ‘Berlín’ i ‘Formentera’, suggerint aquesta última nous enfocaments de signe electrònic. Al Sant Jordi, els girs estilístics van resultar molt matisats i no van complicar l’efervescent diàleg amb el públic, encès quan Aitana va presentar altres convidats: el valencià Zzoilo a ‘Mon amour’ i els colombians ‘Cali & El Dandww a ‘+’. Van acompanyar una artista que sembla haver sabut construir un vincle diàfan amb els seus joves seguidors, desproveït de divismes, sobreactuacions i histèries, valent-se d’una aura manejable i oferint-se com a mirall.