La sala 9 del Cine Bosque es transforma en teatre amb un espectacle de Bruno Oro

Bruno Oro debuta en el cine, però no en un film. El popular actor estrena aquest dimecres la Sala 9 del cine Bosque com a sala per a l’humor, com ho va ser al seu dia l’enyorat Club Capitol de la Rambla, amb el seu nou espectacle en solitari, ‘¿Sí o no?’. L’empresa Balañá, que gestiona històrics teatres i cines de la ciutat, està experimentant noves vies per atraure el públic. La seva intenció és tornar a comptar amb una sala de 300 espectadors, un espai ideal per a espectacles com els que oferien al Club Capitol. Curiosament el cine Aribau, també de Balañá, acull aquests dies els assajos d’un ambiciós ‘Hamlet’ teatral que prepara el director Oriol Broggi.

«Estic encantat d’estrenar una sala nova en un cine –diu Oro–, fan falta sales d’aquesta mida». Després de l’èxit de ‘Cobertura’ juntament amb Clara Segura, Oro torna a la comèdia amb un ‘one man show’ que planteja interrogants sobre la vertiginosa evolució de la societat en aquests últims 20 anys. «L’espectacle parteix d’un viatge a Nova York que vaig fer el 1999. I tot i que 22 anys no són tants, sembla que viatgem a una altra època». Els mòbils i internet ens han canviat la vida. «En poc temps la societat s’ha transformat. Segons la meva opinió, s’ha perdut el factor sorpresa, la capacitat que et passin coses inesperades i la capacitat per improvisar», destaca l’actor. «Abans et podien passar més coses perquè podies perdre’t amb més facilitat. L’atzar era important, no com ara que anem amb el mòbil tot el dia».

Oro parteix de la seva experiència personal als EUA per fer un salt en el temps i comparar l’època actual amb llavors. «Els que tenen 20 anys i menys al·lucinen. Els de 40, 50 i 60 ho entenen molt més perquè recorden aquella època. Al final serà divertit veure el debat que es crea entre les generacions més madures i les més joves. Si tenen fills de 10 o 12 anys que els portin a veure què opinen».

Vides accelerades

Quan ell va arribar a Nova York l’única manera d’orientar-se era preguntant a la gent, o amb un mapa de paper o guia de viatge. «Tot el que explico és real. No he hagut d’exagerar res. La veritat és que el nostre present és grotesc. Tot s’ha accelerat en les nostres vides i ens estem tornant una mica bojos», opina. La seva proposta convida a debatre alguns aspectes de la nostra societat. El públic participa en alguns moments de l’espectacle votant sí o no. «La gent podrà decidir amb els seus vots alguns aspectes de la història, que mai serà exactament la mateixa a l’intervenir el factor sorpresa en cada funció», explica.

Utilitza la pantalla del cine per projectar imatges i frases. També la seva llum li serveix per il·luminar un espectacle molt personal, amb text propi. ¿Hem millorat en 20 anys? ¿Vivim millor ara? «Crec que hem empitjorat més que millorat. Soc una mica pessimista. Reconec que hem guanyat en connectivitat i accés al coneixement. Però hem perdut en llibertat i confiança. Ara som més consumistes, més hipocondríacs, més ansiosos. Tenim més por que abans. A més, el tenir tantes coses al nostre abast ens fa desitjar més coses i si no les pots assolir es converteixen en frustració».

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Alejo Levis, director de cine amb qui ja va treballar a ‘Immortal’ i a ‘Cobertura’, s’ha limitat a dirigir-lo en aquesta ocasió. «Alejo és la meva ànima bessona, compartim un sentit de l’humor semblant», diu. L’equip ha comptat a més amb l’ajuda de Tucho Garzón. «Ens ha anat molt bé com a ajudant de direcció. És un actor jove que també col·labora amb els vídeos que he penjat i com veiem que a la gent li agrada i ens demana més pensem a fer una sèrie».

Per a Oro fer vídeos a YouTube va ser una manera de seguir connectat amb el públic durant la pandèmia. El seu personatge de Jacobo, un pijo barceloní, ho va petar a les xarxes. Va obtenir 100.000 visites en dos dies amb el primer, ’Jacobo confinat a Vaqueira’. Però també els vídeos que va penjar de les seves pròpies reaccions davant el que passava al nostre voltant van deixar empremta.