‘Malditas plumas’, striptease integral

L’originalitat del guisat es dona per descomptada. Moments de delicada bellesa s’alternen amb tocs d’humor, ironia àcida marca de la casa. És com si a l’homenatge revister ‘Cómeme el coco, negro’ de La Cubana se li afegissin tocs de ‘performance’ d’autoficció, recurs tan de moda. La puixant escriptora Cristina Morales ha travat una dramatúrgia discontínua, amb alguns textos prestats d’autors com Heinrich Böll i Francisco Casavella. D’aquest últim incorpora la ‘watusiana’ història del concurs per a la nova Scarlett O’Hara que revoluciona el Poble-sec de les barraques. Ens recorden que en la decadència de Montjuïc s’endollaven els neons de l’Avinguda dels teatres.

‘Music hall’ decadent

Notícies relacionades

La música puja i, per tant, els preus també ho faran

La cultura de la cancel·lació s’estén de l’esquerra a Trump

Des de l’inici, Sol Picó se’ns presenta com la corista que no va poder arribar a gran vedet, una artista cansada de menjar les llenties de la segona fila. La ballarina vol ser l’estilitzat cigne del llac, però els seus moviments recorden més una gallina. Amb aquesta tensió juga l’espai escènic de Joan Manrique, evocació de ‘music hall’ construïda amb caixes de corral. Per les escales baixa una vegada i una altra l’emplomallada estrella mentre escoltem velles cançons gastades per l’ús. S’hi invoca el glamur dels grans: Charles Aznavour, Marlene Dietrich, Miguel de Molina, i que no falti el toc picant estil la Maña i un cos de ball bastant desastrós. La buscada decadència actua com una potent metàfora, revers del fals fulgor del món de l’espectacle.

I com tota gran estrella té el seu ‘partenaire’, Roger Julià posa la música d’acordió i arpa, com un pallasso cara blanca que amb la seva serietat es muda actua de contrapunt. En aquest imprevisible cabaret de ‘varietés’ fins i tot hi ha espai per a l’il·lusionisme. Però el públic mai en té prou, i l’artista ofereix el seu sacrifici en un últim striptease a la desesperada. Vol que pensem que la seva creativitat està extenuada, no obstant demostra al contrari. Sol Picó té corda per a estona.