Daniel Cid Moragas guanya el premi Just M. Casero amb ‘L’espai d’un instant’

Daniel Cid Moragas, amb el pseudònim Josep Hongarès, ha guanyat la 41a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero amb ‘L’espai d’un instant’. L’obra explica l’evolució vital d’un personatge a partir de conceptes, idees, perfums i sensacions que apareixen sense ordre cronològic. El premi està dotat amb 2.000 euros, una escultura de Pierre D. i la i la publicació de l’obra amb l’Editorial Empúries. Per la seva part, l’obra finalista, amb un premi de 500 euros, ha sigut ‘Tractat d’anatomia’, d’Òscar Palazón. El jurat ha destacat la qualitat de moltes de les obres que s’han presentat aquest any. El veredicte del premi, convocat per la Llibreria 22, s’ha donat a conèixer aquest dissabte en un acte a la sala La Planeta de Girona.

L’obra guanyadora de Cid Moragas passa per Barcelona, Mallorca, Itàlia i Nova York i torna a Barcelona. El protagonista viatja a la recerca d’un lloc on viure i obtenir una certa estabilitat mentre divaga, observa i anota les seves percepcions de la realitat. El jurat considera que és una obra «formalment atrevida» i ha destacat la «barreja de prosa funcional i a la vegada poètica» que fa que el lector es vagi «enganxant» a la història a mesura que llegeix, «en un espai literari assequible i també profund». Cid Moragas és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i actualment treballa com a professor titular d’Estudis de Disseny al Winchester School of Art, a la Universitat de Southampton. Cid Moragas té altres llibres publicats, com ‘Las casas de la vida’, amb Teresa Sala, i ‘La casa dispersa’.

Obra finalista

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Òscar Palazón, que s’ha presentat amb el pseudònim Andreas Vesalius, ha quedat finalista amb ‘Tractat d’anatomia’. L’obra planteja, en un espai inquietant, una mena de pavelló on viuen persones tancades, sotmeses a un règim carcerari, la lenta evolució cap a una tragèdia que està feta de petits detalls amb la creació d’una atmosfera anguniosa que es manté ferma durant tota la narració i que va augmentant d’intensitat a partir de les reflexions i observacions d’una veu que parla en primera persona del plural.

L’obra es pot interpretar com una metàfora del temps incert que viu la societat i també com una recreació de dos universos paral·lels: el del propi cos i el d’una comunitat que es regeix per les regles d’aquesta anatomia humana. El seu autor, Òscar Palazón (Lleida, 1969), és llicenciat en Filologia Anglogermànica i treballa com a professor de llengua anglesa en un institut de formació professional de Tarragona, ciutat on viu. Ha sigut guanyador i finalista d’una trentena de premis literaris dins i fora de Catalunya, entre ells 7lletres (2017), Recull de Narrativa (2018), i Vila de Martorell de Poesia Catalana (2019). El jurat d’aquesta edició ha estat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert.