‘El tiempo que te doy’, el dolor d’una ruptura subministrat en petites dosis

Una ruptura sentimental, com qualsevol altra mena de dol, passa per molts estats: la negació, la ira, la negociació i la depressió, fins a arribar a l’acceptació. I per totes aquestes etapes hi passa la Lina (Nadia de Santiago)quan s’acaba la seva relació amb el Nico (Álvaro Cervantes), els protagonistes de la sèrie ‘El tiempo que te doy’. I això és el que expliquen els 10 capítols d’11 minuts de durada, que converteixen aquesta ficció en la primera de format curt de Netflix. La plataforma els estrena aquest divendres 29. 

Així mateix, un altre tret que la fa diferent és que presenta una estructura narrativa original. Així, a cada capítol es dedica un minut menys al passat, aquell temps que va des dels moments més feliços de la relació (quan es van conèixer i van iniciar una vida junts) a quan les coses van començar a no anar bé i el que els porta a posar-li fi. I 60 segons més al present, en què ella viu, en soledat, tots aquests estats. Fins que sembla que aconsegueix superar-lo. O no.

Tipus de consum

L’actriu de ‘Las chicas del cable’, creadora de la sèrie –-que va rebre l’encàrrec per la seva experiència en els curtmetratges i va posar fil a l’agulla amb els guionistes Inés Pintor i Pablo Santidrián-- valora la curta durada dels capítols per facilitar-ne el consum: «Els nostres ritmes de vida ho demanen. I, després, si ho vols, la pots veure com una pel·lícula, perquè dura 1 hora i 40 minuts, per tant, pots fer una marató», adverteix.

Per la seva part, l’actor que va interpretar ‘Carlos, rey emperador’ es va sentir atrapat des del minut u per aquesta manera d’explicar la història. «Em va encantar especialment la promesa dels minuts de present i de record que té cada capítol. Ja això és un al·licient per al teleespectador, perquè vol saber-ne més», assegura.

Intimisme i naturalitat

La ficció, una producció de Corte y Confeción per a Netflix, arriba fins al punt d’intimisme que l’espectador de vegades senti que està observant la parella per una esquerda de la seva habitació. La narrativa es construeix a través de diàlegs que reflecteixen perfectament els sentiments que tenen cap a l’altre, però també de silencis i mirades que ho diuen tot. «Per a nosaltres era molt important el cos, el que no es diu. Perquè la paraula pot anar cap a una banda, però moltes vegades la veritat la té el cos i el que intentes tapar de vegades t’ho diu ell», explica l’actriu. «L’hem treballat tots en el sentit que si es volia construir aquesta relació, aquesta intimitat, es faria a través d’aquells petits moments».

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

La naturalitat en les interpretacions, en els diàlegs i en l’estètica (tant el maquillatge com el vestuari) és un altre dels trets de la ficció, que evita en tot moment caure en grandiloqüències: «Volia que tot fos molt directe, cru, nu, honest, íntim. No volia artificis», admet l’actriu. I ho ha aconseguit. Un relat tan real que s’hi veuran identificades totes les Lines i tots els Nicos que han viscut una experiència igual en el seu passat. 

Dèiem que la ruptura estava superada o no, perquè el final queda obert. El que ens porta a no descartar una segona temporada.