Exposició

Pandèmia, mutacions i art contemporani, a CaixaForum

  • La mostra ‘La pròxima mutació’ explora a Barcelona, a través de 19 obres de diversos artistes, maneres d’entendre la pandèmia i el pensament ecològic que deriva de la crisi climàtica

Pandèmia, mutacions i art contemporani, a CaixaForum

EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En ple confinament, durant la primavera i estiu del 2020, va gestar el comissari de ‘La pròxima mutació’, Xavier Acarín, la idea que recorre aquesta nova exposició de CaixaForum: «¿Com entendre la pandèmia i el moment que vivim quan volem tornar a una normalitat que no tornarà, en un context de crisi climàtica?», explica envoltat de les 19 obres que la componen, de les col·leccions d’art contemporani de la Fundació La Caixa i del Macba, amb artistes com Dora García (que aquest dimarts guanyava el Premio Nacional de Artes Plásticas), Francesc Torres, Nacho Criado, Antoni Llena, Félix González-Torres, Joan Jonas o Eva Fàbregas

«La pandèmia és el portal que ens porta a una altra dimensió en les relacions dels éssers humans amb altres espècies amb què convivim, a entendre la nostra posició en aquest ecosistema. El virus és l’agent subversiu que sorgeix i canvia la norma i provoca el canvi, accelera les desigualtats i la primera crisi global pel canvi climàtic. Ens mostra que vivim en un sistema de producció i consum que destrueix i ens posa en perill d’extinció massiva. I la mutació és la pressió que ens fa canviar la manera de relacionar-nos amb el món amb un pensament ecològic», detalla el comissari d’una mostra que pot visitar-se fins al 13 de febrer i que forma part del programa de suport a la creació artística del centre. 

L’edifici en ruïnes als suburbis de París que mostra la fotografia de gran format ‘Pila de runes’, de Cyprien Gaillard, demostra per exemple, apunta Acarín, «que estem en procés de desconstrucció cap al caos. La va realitzar el 2008, en plena crisi financera i de les hipoteques i mostra que formem part de la destrucció del planeta». 

Viure sense acumular

Símbol del capitalisme i la conquesta, però també de llum i saviesa, és l’or que evoca ‘Borsa daurada’, l’obra de 1995 de Dora García que, col·locada en una cantonada, «ens atrau i sedueix alhora que ens desafia, perquè no sabem si al seu darrere oculta una cosa que ens és desconeguda». I en la crida a no caure en la vida consumista s’emmarca ‘Proposta per a un habitacle’, d’Absalon, artista israelià mort de sida als 28 anys: en un vídeo, ensenya un prototip de càpsula austera on viure en aïllament construïda pensant a fugir de «la necessitat d’acumular coses o de rebre visites».

Recorre l’exposició un sentit crític amb el poder, com el que desprèn l’‘Escultura dissecada’ que Antoni Llena va realitzar amb materials efímers i fluids el 1968, una època de revoltes contra els autoritarismes, o la peça de Francesc Torres, ‘Prototip per a una edició il·limitada’. Convida el visitant a participar, que per primera vegada pot agafar gratis un exemplar d’aquest cartró i construir un gran cub taronja irregular seguint les seves instruccions. La reproducció infinita de l’obra i la seva inserció en la quotidianitat, més enllà de l’exposició, és una possibilitat revolucionària que comporta una igualtat, assenyala el comissari. També necessita l’espectador la peça ‘3 punts’, d’Àngels Ribé. Al moure’s al seu voltant, el joc de llum possibilita un quart punt, interrogant-se sobre la inserció del cos en l’espai.

Notícies relacionades

El misteri

Des d’una paret obre interrogants sobre la intenció del seu creador, Nacho Criado, ‘Discoidals’, peça de 1985 rescatada fa sis mesos de la col·lecció de la Fundació. «Gairebé no hi ha referències, però l’interès de l’artista per la bruixeria i la història porta a pensar en un mecanisme màgic que segons la rotació que se li doni revelarà un misteri». Un mapa antic i la data de 1519 semioculta podrien assenyalar la colonització de Mèxic pels espanyols, que van contagiar als indis una devastadora epidèmia de verola. 500 anys després sabem què significa.