L’editorial Gigamesh trenca les regles del negoci del llibre i passa a la venda directa

Fa uns dies, Gigamesh ha donat ordres als seus distribuïdors de retirar els seus títols de totes les llibreries d’Espanya. Després de modificar els seus preus de venda al públic (entre un 30% i un 40% menys) només estaran disponibles a la mateixa llibreria Gigamesh, a la web de venda ‘online’ Lektu (participada per la mateixa empresa) i a les fires i convencions a què acudeixi l’editorial. Per mantenir els ingressos de l’autor (un percentatge del preu de venda), en aquest model el percentatge de ‘royalties’ per a aquest passaria a augmentar.

La jugada de Gigamesh en un intent d’adaptació al reescalat de l’editorial després de caducar els seus drets sobre els llibres de George R. R. Martin (acompanyada d’acomiadaments de personal). Gigamesh ja va fer un primer pas renovant tot el seu catàleg, saldant les seves existències en els antics formats i llançant els nous títols amb un format més atractiu, amb tapa dura i nous dissenys. El resultat és que amb les tirades mitjanes cada vegada més baixes, això ha donat algun bon resultat en títols com els clàssics de la ciència-ficció russa dels germans Strugatsky, però obliga a fixar preus gens competitius en els títols que han d’incloure també en cost d’una nova traducció, com els de Daryl Gregory, que amb preus de venda molt superiors als 20 euros han obtingut una resposta decebedora al mercat. «L’objectiu és abaixar dràsticament els preus per fer els llibres més competitius. Els grans editors poden treballar per sota de la barrera psicològica dels 20 euros en format ‘trade’ i els 10 euros en format de butxaca, i fan tot el que poden per no superar-la, però cada vegada és més difícil per a les petites editorials aconseguir-ho en un context de tirades mitjanes minvants», explica Cuervo.

Notícies relacionades

Mor un dels fundadors del grup Tam Tam Go, Rafa Callejo

Crítica de ‘¡Nop!’: un ovni fascinant en el cine contemporani

«Els models de negoci de creixement, a molts sectors, són els que han eliminat la intermediació», al·lega Cuervo. «En un mercat saturat, el lector té més del que pot abastar, així que acaba decidint en funció de motius més de descart que d’elecció, qualsevol excusa és bona per decidir què no consumeix, que la lletra sigui petita, que l’aspecte no sigui atractiu o que el preu no sigui atractiu», afegeix.

Que aquest model s’estengués (i Cuervo considera que és viable per a petites editorials, sobretot si decideixen associar-se amb una llibreria amb què treballessin en exclusiva) seria una pèssima notícia per als llibreters. Amb unes conseqüències sobre la viabilitat del teixit de llibreries que, d’altra banda, els grans grups editorials no es podrien permetre. «Depenen de les llibreries per col·locar els ‘best-sellers’. Però al cap i a la fi, ja s’estan saltant la intermediació de les llibreries de moltes formes: amb els seus propis segells d’autoedició, venent en ocasions de forma directa, com van fer alguns durant la pandèmia... o distribuint a través d’Amazon, cosa que nosaltres no farem».