Qui és Steve Jordan, el nou bateria dels Rolling Stones

Es pot suposar que a Steve Jordan li correspondrà un paper similar que Darryl Jones exerceix des que el 1993 va substituir Bill Wyman com a baixista dels Rolling Stones tant en els concerts com en les gravacions: el de músic associat que no arriba a tenir categoria de membre oficial. Però el fet de ser un agent extern no significa que el perfil del bateria novaiorquès no encaixi de manera bastant precisa en la història i en el present del grup.

Un ‘treball brut’ el 1985

Per començar, aquesta no és la primera vegada que Jordan empunya les baquetes al servei dels Stones. Ja ho va fer el 1985 durant la gravació de l’elapé ‘Dirty Work’, quan el volàtil estat de Charlie Watts, que en aquells anys havia desenvolupat una addicció a l’heroïna, va obligar els seus companys a reclutar un substitut per cobrir les absències del bateria en algunes sessions. Ja llavors Steve Jordan reunia credencials més que adequades per a la tasca. Igual que els Rolling Stones, havia començat la seva carrera professional defensant un repertori ancorat en el blues, el rhythm and blues i el soul clàssic; en el seu cas, com a bateria a la banda dels Blues Brothers, el duo que els actors John Belushi i Dan Aykroyd van fundar el 1978 com part d’un esquetx per al programa ‘Saturday Night Live’, en què Jordan, d’uns vint anys, colpejava els tambors. En aquest espai de la NBC va coincidir amb el pianista Paul Shaffer, que el 1982 va persuadir el bateria perquè canviés de plató i s’enrolés a The World’s Most Dangerous Band, el grup que amenitzava el ‘talk show’ ‘Late Night With David Letterman’.

Còmplice de Richards

Notícies relacionades

Mor Charlie Watts, el bateria dels Rolling Stones

Debat: ¿seguiran els Stones sense Charlie Watts? I: ¿haurien de seguir o tirar la tovallola?

Va ser el mateix Charlie Watts, a qui Jordan havia causat una molt grata impressió quan els Rolling Stones van participar en el ‘Saturday Night Live’, el que va suggerir a mitjans dels anys 80 el seu nom com a possible reemplaçament eventual. En les sessions de ‘Dirty Work’, el novaiorquès es va avenir molt amb Keith Richards, que poc després li va proposar tornar a col·laborar en la gravació d’una versió del clàssic stonià ‘Jumpin’ Jack Flaix’ amb Aretha Franklin per a la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Whoopi Goldberg. L’aliança entre el guitarrista i el bateria es va fer encara més estreta quan l’octubre de 1986 tots dos van formar part de la banda que va acompanyar Chuck Berry en els dos concerts d’homenatge dels quals va sortir el documental ‘Hail! Hail! Rock’n’roll’ i va quedar definitivament segellada amb la incorporació de Jordan als X-pensive Winos, el grup que ha acompanyat Richards en els seus tres elapés en solitari –‘Talk is cheap’ (1988), ‘Main Offender’ (1992) i ‘Crosseyed Heart’ (2015)– i a les gires subsegüents.

De Dylan a Calamaro

Més enllà de l’univers ‘stone’, Steve Jordan ha desenvolupat una prolífica carrera com a músic de sessió, productor i compositor. La llista de discos en els crèdits dels quals apareix el nom del novaiorquès simplement fa caure d’esquena i inclou gravacions de gegants com Bob Dylan, Neil Young, Bruce Springsteen (el bateria va tocar a l’àlbum ‘Devils and Dust’), B.B. King, George Benson, Rod Stewart, Solomon Burke, Eric Clapton, Billy Joel, Alicia Keys, Bruno Mars i molts d’altres. Entre ells, Andrés Calamaro, que va comptar amb les baquetes de Jordan en les cançons de l’elapé ‘Alta suciedad’, de 1997. I per si tot això no fos suficient, el nostre home encara ha tingut temps de militar de forma permanent en el John Mayer Trio (un trio consagrat al blues rock que completen el guitarrista i cantant John Mayer i el baixista Pino Palladino, un altre instrumentista d’ubiqua presència) i de formar juntament amb la seva dona, Meegan Voss, el grup The Verbs, que fins ara ha publicat tres elapés. L’últim, ‘Cover Story’ (2015) és una col·lecció de versions d’algunes de les cançons dels anys 60 i 70 favorites de la parella i inclou una formidable lectura del ‘Black is black’ de Los Bravos.